Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Secundaria

Diccionario de Peces y Mariscos: Catalán - Español

A continuación, se presenta una relación detallada de especies marinas y de río, con su correspondiente traducción del catalán al español para facilitar su identificación en el ámbito gastronómico y pesquero.

Listado de Especies

• Aladroc: boquerón
• Anguila: anguila
• Anxova: anchoa
• Aranya: araña
• Areng: arenque
• Bacoreta: bacoreta
• Barb: barbo
• Berberetxo: berberecho
• Besuc: besugo
• Besuc blanc: aligote
• Bonítol: bonito
• Bonítol de ventre ratllat: bonito listado
• Bou de mar: buey de mar
• Cabut: tres colas
• Caçó: cazón
• Calamar: calamar
• Calamaret: chipirón, puntilla
• Calet: chopa
• Caragol punxós: cañadilla
• Carpa: carpa
• Castanyola: palometa
• Cavalla: caballa
• Cigala: cigala
• Cinta: cinta, cepola
• Cloïssa: almeja
• Clòtxina:

El Renaixement i Leone Battista Alberti

El moviment conegut com a Renaixement va néixer a Florència al principi del segle XV; durant la primera meitat del segle següent es va estendre per la resta d’Europa. Representà el renéixer de les formes característiques de l’art clàssic, és a dir, de Grècia i Roma. En el moviment renaixentista, es distingeixen dos grans períodes: el Quattrocento i el Cinquecento.

Leone Battista Alberti pertany al moviment del segle XV i fou el gran teòric del Quattrocento florentí. A més de la seva importància com a teòric, va ser un notable arquitecte, tot i que no va intervenir directament en la direcció de les obres —a diferència de Brunelleschi i Michelozzo—, sinó que es dedicava a l’elaboració... Continuar leyendo "Palazzo Rucellai: L'obra mestra d'Alberti a Florència" »

El Naixement de Venus: Context Històric i Artístic

Itàlia al Segle XV

Itàlia era una expressió geogràfica dividida territorialment i dominada per diferents senyors i potències estrangeres. La crisi del feudalisme va donar pas a l'esplendor de la burgesia, amb ciutats pròsperes com Venècia, Gènova i Florència.

Florència al Segle XV

Florència, una ciutat pròspera de la Toscana, destacava per la seva banca, comerç i indústria. La República de Florència va competir amb Venècia i Milà, i va acabar sent governada per l'oligarquia dels Mèdici.

Sandro Botticelli (1445-1510)

Botticelli, deixeble de Filippo Lippi, va destacar en la pintura i va rebre encàrrecs dels Mèdici. Influït per la filosofia neoplatònica, va decorar la Capella... Continuar leyendo "El Naixement de Venus: Anàlisi i Context Històric" »

Antonio Gaudí: Máximo Exponente del Modernismo en España

Antonio Gaudí es reconocido como el mayor representante del modernismo en España. Su obra se caracteriza por una evolución a través de distintos períodos:

Etapas Creativas de Gaudí

1. Eclecticismo francés: Una fase inicial con influencias diversas.
2. Etapa oriental: Marcada por un uso vibrante del color en azulejos y elogios. Aparecen los arcos parabólicos en las puertas y un estilo de inspiración biológica.
3. Gótico: Se manifiesta en obras como la fachada de la Casa de los Botines de León.
4. Madurez creativa: El modernismo se fusiona con la arquitectura y la escultura. Gaudí emplea cerámica de color en masa de hormigón a modo de mosaicos, creando pilares inclinados que cumplen una

Arte Griego

Arquitectura Griega

Características Generales

Características (6 puntos mencionados implícitamente en la descripción de los órdenes).

Órdenes Arquitectónicos

Orden Dórico

Sobrio y riguroso. Basamento que sobresale. Las columnas determinan el carácter plástico. Fuste estriado. Éntasis en la parte central. Capitel con collarino, equino y ábaco. El entablamento descansa sobre las columnas. La cubierta comienza con la cornisa.

Orden Jónico

Valores simbólicos. Acumulación de columnas y capiteles. Basamento similar al dórico, encima del estilóbato, el plinto. Columna con basa (formada por dos toros y una escocia). Fuste con acanaladuras. Capitel con collarino y astrágalos, equino con volutas y ábaco. Entablamento con arquitrabe,... Continuar leyendo "Características del Arte Griego: Periodos y Obras Clave" »

La Lliçó d’Anatomia del Professor Tulp

1. Fitxa tècnica

• Nom: La lliçó d’anatomia del professor Tulp.
• Autor: Harmenszoon van Rijn Rembrandt.
• Cronologia: s. XVII.
• Localització: Primer estava a la seu social dels cirurgians d’Amsterdam, però actualment està a La Haia.
• Estil: Barroc.
• Tècnica: Oli sobre tela.
• Dimensions: 1,70 x 2,20m.
• Tema: El professor Tulp practica la dissecció d’un cadàver per explicar als personatges que l’acompanyen el funcionament dels tendons del braç.

2. Context històric

L’Europa del s. XVII estava enfrontada ideològicament i políticament entre el nord, protestant i iniciant el parlamentarisme; i el sud, catòlic i absolutista. El màxim exponent d’aquestes monarquies absolutes serà la França de Lluís... Continuar leyendo "La Lliçó d'Anatomia del Professor Tulp: Anàlisi i Context" »

Arquitectura Románica

El arte románico se caracteriza por la solidez y funcionalidad de las edificaciones, así como por su sobriedad y sencillez.

• Las iglesias suelen ser pequeñas, aunque los monasterios y catedrales tenían mayores dimensiones.
• Los muros son macizos, hechos de sillares de piedra regulares, bajos y sin apenas aberturas.
• Las cubiertas son de bóveda de cañón, que se realizan con arcos de medio punto y, a veces, se encuentran reforzadas con arcos fajones.
• Gruesos contrafuertes refuerzan los muros por el exterior y ayudan a sostener la cubierta. Los elementos que soportan el peso en el interior son las columnas y los pilares, a veces adosados a las columnas.
• La planta tiene forma de cruz latina orientada al este, con una o varias

El Modernisme: Art, Estil i Revolució a Europa

Orígens i Context Artístic

El Modernisme és un estil artístic que es va desenvolupar entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Se situa entre l'impressionisme i les primeres avantguardes artístiques, com el surrealisme.

Característiques Generals del Modernisme

Les característiques generals del Modernisme inclouen:

• La sinuositat en les línies.
• Un sentit ondulant i sensual dels seus ritmes ornamentals.
• L'exuberància decorativa de les formes.

La Decoració Modernista: Unitat i Naturalesa

El Modernisme es manifesta sobretot en la decoració, buscant una estreta relació entre arquitectura i decoració. El punt bàsic de l'estètica modernista era el concepte d'unitat entre exterior i interior,... Continuar leyendo "Modernisme Català: Arquitectura, Gaudí i Art a Barcelona" »

O Renacemento Italiano: O Nacemento da Arte Moderna

O Renacemento nace en Italia e expándese polo resto de Europa. Este período divídese en dúas etapas fundamentais:

Etapas do Renacemento

• Quattrocento (Século XV): Destaca a cidade de Florencia.
• Cinquecento (Século XVI): Destaca a cidade de Roma.

Disciplinas Artísticas no Renacemento

Arquitectura

Caracterízase pola creación dun espazo harmónico e o uso de elementos sinxelos e ordenados. Os arquitectos buscaban a simetría aplicando proporcións matemáticas aos edificios. Utilizaban elementos construtivos clásicos na construción de igrexas, palacios e outros edificios. Dos romanos aproveitaron o arco de medio punto e a cúpula.

Destaca a Basílica de San Pedro do Vaticano, iniciada a comezos... Continuar leyendo "O Esplendor do Renacemento Italiano: Etapas, Mestres e Innovacións Artísticas" »

L'Art Romànic i el seu Context Medieval

El romànic és l'art de l'alta edat mitjana a Europa. A l'edat mitjana, la persona ja no es considera el centre del món com a l'època clàssica de Grècia i Roma; ara, Déu n'és el centre. La cultura romànica és una cultura teocèntrica. L'ésser humà d'aquesta època té por de Déu i les calamitats. L'arribada de l'any 1000 va ser viscuda per la població amb terror. Es considerava que el nou mil·lenni havia de ser l'inici d'una època plena de calamitats. L'art romànic va expressar aquest estat d'angoixa i por amb imatges de monstres i de l'infern. El cristianisme medieval té una concepció del món que menysprea els sentits i valora l'espiritualitat. El lema del cristianisme medieval podria... Continuar leyendo "Art Romànic i Gòtic: Context, Característiques i Transició" »