Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Secundaria

Influències i Estil de Rodin

Pensador: Va tenir una gran influència de les escultures de Miquel Àngel. Aquesta influència es revela en el tractament anatòmic de la musculatura, així com en les parts desmesurades i pel seu non finito. També va rebre influències d'escultors com l'obra Ugolino i els seus fills de l'escultor francès Carpeaux, així com de Delacroix, Daumier i Brancusi. Rodin va ser considerat el gran renovador de l'escultura contemporània.

Els Primers Freds de Blay (1892)

Context Històric i Funció

Primers freds 1892: L'obra està molt relacionada amb el context històric. L’aparició del modernisme a Catalunya es data entre el 1888, amb l’Exposició Universal, i el 1898, amb la pèrdua de les últimes colònies. Aquest... Continuar leyendo "Anàlisi d'Obres d'Art: Rodin, Blay, Monet, Fortuny i Van Gogh" »

-XII. mendean, Frantzian → Ekonomia eta politika garatu.

-Arkitektura zibila + erlijiosoa landu.

Eraikin zibilak: Nobleen + aberats burgesen dorretxeak, udaletxeak, erietxeak eta merkataritzako lonjak eraiki.

Eraikin erlijiosoak:

-Eraikin adierazgarria → katedrala.

-Hirien boterearen eta aberastasunaren ikurra → fededunen ekarpenekin finantzatzen zen eraikuntza.

ARKITEKTURAREN EZAUGARRIAK:

Katedralek:

-Gurutze latindarreko oinplanoa.

-Gurutzadura laburra.

-Basilika-oinplanoa (gurutzadura gabe).

-3 edo 5 nabe.

-Erdiko nabea alboetakoak baino garaigoak.

-Eraikinak → garaiak eta arinak.

Eraikuntza elementu berriak:

-Arku zorrotza.

-Kanpoan → arbotante eta horma-bularrarren artean banatzen zen gangen pisua.

-Lehiateak→ Handiak eta beitarez apainduta... Continuar leyendo "Frantziako Arkitektura Zibila eta Erlijiosoa" »

O Renacemento Italiano

A Arquitectura

A Pintura e a Escultura

La pintura del Renaixement es va caracteritzar per l'interès en la figura humana, la conquesta de la perspectiva i el domini de l'espai. Els pintors es van inspirar en l'antiguitat clàssica. Per això es prestava una atenció especial a les proporcions de les figures i es buscava la bellesa, idealitzant rostres, cossos i moviments.

1- La pintura del Quattrocento:

Plasmar amb perfecció el dibuix i saber transmetre amb mestria la sensació de moviment de les figures, tot convertint en imatges els símbols creats pels humanistes florentins.

2- La pintura del Cinquecento:

Leonardo de Vinci, Miquel Àngel, Rafael, Ticià.

La pintura del Quattrocento:

• Masaccio (1401-1428) és considerat el primer pintor plenament renaixentista, especialment pel tractament

GOTIKOA

- Kronología : XII. 2.1/2tik – XIII-XIV-XV.

- Sorrera eta hedapena . Frantzian Portu, Espainia, Ingalaterra , Italia eta Alemania.

- Testuingurua :  

- Zister ordenaren erreforma, forma arkitektoniko berriak ekarriko dituena.

- Filosofiko eta teologiko pentsamenduan Aristotelesen (sentsazioa, Platonen abstrakzioaren gainetik) filosofia nagusitu. Arkitekturan injeniaritza arloa nagusitu, plastikan naturalismoa.

- Hirien garapenak ekarriko duen egitura sozial berria XIII. aurrera.  Merkatal garapenak hirien berpiztea ekarriko du eta bertan merkatal eta artisau burguesía klasenagusia bihurtuko da.  Hiriko katedralak landatar monasterio isolatua ordeztuko du, eta hiriko sinboloaz aparte arkitektura, eskultura eta pinturaren integrazio

Dades bàsiques

Autor: Escola de Pèrgam. Es tracta d'una obra col·lectiva en què van participar uns quaranta escultors, alguns dels quals van deixar-hi la signatura. Per això sabem que, entre altres, hi van col·laborar Dionisíades, Menècrates i Melànip.

Tipus de construcció: Religiosa i propagandística.

Nom de la construcció: Altar de Zeus.

Cronologia: Projectat l'any 188 aC i dut a terme entre el 164 i el 156 aC.

Ubicació: La base de l'altar és encara *in situ*, a l'actual Bergama (Turquia), però els relleus i altres parts es guarden al Pergamonmuseum de Berlín.

Anàlisi formal

Planta i espai

Gairebé quadrada, amb una escalinata central que marca una forma de U dels murs dintre d'una columnata períptera jònica. L'altar de Zeus estava... Continuar leyendo "Altar de Zeus a Pèrgam: Anàlisi i Història" »

Amfiteatre Flavi

Documentació general. Títol (Colosseu o amfiteatre Flavi), Autor (Desconegut), Cronologia (s. I), Tipologia (Amfiteatre), Material (Marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc), Estil (Romà imperial), Localització (Roma), Sist. Constructiu (Arquitravat i voltat)

Anàlisi Formal. Construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos. Arquitectura de voltes típica dels romans. Cada pis està separat per arquitraus, frisos i cornises, suportats per les columnes adossades de l’ordre corresponent i aixecat sobre un podi, el qual no es correspon als pisos interiors.

Espai exterior. Te 4 pisos el primer és d’estil dòric, el segon és jònic i el tercer és corinti i el quart es va fer posteriorment i és un àtic... Continuar leyendo "Arquitectura Romana: Amfiteatre Flavi, Panteó, Maison Carrée, Aqueducte de les Ferreres, August de Prima Porta, Escultura Equestre de Marc Aureli" »

Etapa arcaica: 1r unificació d'Egipte: faraó Menes, fa uns 3000 anys

Imperi antic: Construccions de les piràmides

Imperi mitjà: Construccions dels 1r temples i hiògeus, expansió cap a Núbia

Imperi nou: Època Ramesa, Tutankamon i Cleopatra, expansió cap a l'orient

Estiu (juny-octubre): L'època de les crescudes del Nil, inundava les terres, els camperols els contractava el faraó per fer monuments i palaus

Tardo-Hivern (octubre-febrer): L'època dels cultius, l'aigua tornava al cabal, llaurava amb l'arada i els bous i sembrava, treia les males herbes, xaduf: sistema de regadiu

Primavera (març-juny): L'època de la collita, segava i feien la batuda, recollida de palla, operació de venda i després ho guardaven en magatzems, els funcionaris... Continuar leyendo "Història de l'antic Egipte" »

El Urbanismo y la Arquitectura Romana: Un Legado Duradero

La civilización romana dejó una huella imborrable en la historia, no solo por su vasto imperio, sino también por sus innovaciones en urbanismo y arquitectura. Este documento explora aspectos clave de la vida urbana, la ingeniería y las costumbres cotidianas en el mundo romano.

La Vida Urbana y la Planificación

La Arqueología Urbana Romana

La disciplina que estudia la vida urbana en el mundo romano es la arqueología.

Prioridades de los Arquitectos Romanos

Los arquitectos romanos se preocupaban más por los aspectos prácticos, buscando mejorar la calidad de vida de los habitantes, que por la estética pura. Su enfoque estaba en la funcionalidad y la durabilidad.

El Trazado de las Ciudades

L'Arquitectura Gòtica: La Catedral

Característiques Generals

L'edifici tipus de l'arquitectura gòtica, la catedral, sol tenir les següents característiques:

• Planta de creu llatina, dividida en 3 o 5 naus longitudinalment i 3 al transsepte.
• Transsepte situat al centre, allunyat de la capçalera.
• Girola senzilla o doble.
• Capçalera gran, envoltada de capelles radials.
• Creuer amb cimbori destacat.
• Cor situat a la nau central, especialment en les catedrals espanyoles.

Façanes

Destaca la façana principal, però també les dels laterals del transsepte. Generalment, tenen forma d'H, flanquejades per dues torres amb 3 portes i una rosassa al centre. Poden rematar en terrassa, torres apiramidades o chapiteles.

Divisió Horitzontal

• Cos inferior: Amb 3 portes