Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

La Cúpula de Santa Maria de Fiore

La cúpula de Santa Maria de Fiore va ser construïda entre els anys 1418 i 1446 a la catedral de Florència. Aquesta catedral la va construir Arnolfo di Cambio l'any 1292 i és de tradició gòtica italiana. El problema de com construir una cúpula de dimensions tan grans es va solucionar amb un concurs l'any 1418. Aquest va ser guanyat per Filippo Brunelleschi, que va construir la cúpula.

El seu projecte va ser el guanyador ja que no comptava amb cintres, però sí amb una cúpula doble. L'interior de la cúpula tenia com a suport un sistema de nervis creuats en horitzontal i vertical, un aparell de taulell amb forma d'"espina de peix" i diverses semicúpules de descàrrega al voltant. Pel que fa a l'exterior,... Continuar leyendo "Art a Florència: Cúpula de Brunelleschi, David de Donatello i La Trinitat de Masaccio" »

Catalogació

• Títol: El Profeta (o Gran Profeta)
• Autor: Pablo Gargallo (1881-1934)
• Cronologia: 1933 (guix)
• Estil: Cubisme
• Tipologia: Escultura exempta, dempeus
• Localització: N’existeixen diverses reproduccions (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; Museu Gargallo, Saragossa; i també a museus d’Anvers, París, Bilbao, Baltimore, Washington, Lisboa, Caracas i al Japó, etc.)

Anàlisi material

• Dimensions: 238 cm x 75 cm x 45 cm
• Materials: Ferro (còpies; l’original és de guix)

L’escultura està feta a base de planxes de metall retallades, estructurades al voltant d’un eix central. A partir d’aquest eix, s’endevinen les diferents parts del cos, elaborades totes amb aquestes lleugeres planxes metàl·liques que es desenvolupen... Continuar leyendo "El Profeta de Pablo Gargallo: Anàlisi i Context" »

Puente de Alcántara

Ficha Técnica

• Edificio: Puente de Alcántara sobre el río Tajo
• Autor: Cayo Julio Lacer
• Cronología: 104-106 d.C.
• Tipología: Puente en arco
• Material: Sillares almohadillados de roca granítica
• Estilo: Romano imperial
• Localización: Alcántara (Cáceres)

Descripción formal

El puente de Alcántara está realizado con sillería granítica, sin argamasa y aparejo de opus quadratum. El perfil del puente es perfectamente horizontal, al contrario de muchos puentes romanos que muestran una rasante acodada que va decreciendo desde el centro hacia las orillas. El eje central coincide con el arco de triunfo y se disponen seis vanos con sus perspectivos arcos: los dos vanos centrales tienen unas dimensiones similares y son mayores que los... Continuar leyendo "Puente de Alcántara: obra maestra de la ingeniería romana" »

El Teatro Más Reciente

1.- Obras Comerciales

Buscan la aprobación del público y suelen tener un carácter humorístico.

2.- Obras Innovadoras

Se representan en salas alternativas con un público reducido. Ejemplos: JUAN MAYORGA (Himmelweg), PALOMA PEDRERO (Caídos del cielo)...

3.- Microteatro

Representaciones de corta duración (un cuarto de hora) en espacios reducidos como cafeterías o habitaciones. El público elige la obra, el horario e incluso el precio.

4.- Teatro de Calle

Involucra al espectador y sigue vigente.

5.- Musicales

Importantes en España, inspirados en películas como El rey león, ¡Mamma mía! o Billy Elliot.

José Luis Alonso de Santos (Valladolid, 1942)

Vida

Dramaturgo y director de escena. Licenciado en Ciencias de la Información... Continuar leyendo "El Teatro Contemporáneo: Diversidad y Evolución" »

Anàlisi Formal de l'Escultura

Miquel Blay esculpeix un grup format per la figura principal d’un ancià amb barba, acompanyat d’una nena. Ambdós estan asseguts en un banc i completament nus.

En la seva posició, l’ancià mostra una composició quasi simètrica, amb una inclinació lleu del cap, marcada per angles i línies rectes. La noia jove, en canvi, presenta una composició dominada per la línia corba, que permet a l’escultor representar l’actitud de moviment cap al personatge central, que es manté estàtic amb els dos peus a terra.

Tractament i Realisme Extrem

En el tractament, l’autor aplica un gran nivell de realisme acompanyat d’una minuciositat extrema. Això s’evidencia en l’anatomia de l’ancià, especialment en... Continuar leyendo "Miquel Blay: Anàlisi d'«Els primers freds» (Escultura i Simbolisme)" »

Arquitectura del Renacimiento

Recuperación de la Belleza Clásica

El Renacimiento recupera el ideal de belleza arquitectónica de la Antigüedad, buscando la belleza y proporción basadas en las matemáticas. Se abandona la verticalidad gótica y se recupera el muro y el entablamento clásico.

El cuerpo humano se utiliza como canon (antropocentrismo).

Elementos Arquitectónicos

Soportes

Se utilizan columnas con órdenes clásicos y romanos para sustentar o decorar, formando arquerías.

Materiales y Técnicas

Se introduce el almohadillado y el sillar de punta de diamante, mostrando una preocupación por la belleza y el trabajo de los materiales.

Arcos

Se continúa utilizando el arco de medio punto.

Cubiertas

• Madera: Se emplea el artesonado, una superficie

Escultura Griega

Características:

• Plasmación de la Belleza: Los griegos plasmaron en la figura humana sus concepciones de belleza física y equilibrio espiritual. Consideraban la belleza como la proporción armoniosa entre las partes del cuerpo, creando un canon para las mismas.
• Expresión y Movimiento: Les preocupaba la expresión, entendida como la fusión entre lo espiritual y lo físico. La representación del movimiento evolucionó desde la rigidez y estatismo del periodo arcaico, al equilibrio logrado en el clásico gracias al contrapposto. Finalmente, en el helenismo, lograron plasmar la flexibilidad.
• Volumen y Materiales: Se preocuparon por el volumen, heredado de forma plana, frontal y geométrica de la escultura anterior. Emplearon

Les Tres Gràcies

1.- Fitxa tècnica

Títol: Les Tres Gràcies.

Autor: Peter Paulus Rubens (Siegen, 1577 – Anvers, 1640).

Cronologia: 1639.

Tècnica: oli sobre fusta.

Mides: 2,21 x 1,81 m.

Estil: barroc.

Tema: mitològic.

Localització: Museo del Prado (Madrid).

2.- Context històric:

• Holanda al segle XVII
• Els mercaders, burgesos, artesans i altres grups socials comerciaven i entenien d'obres d'art.
• A Holanda ni l'Església, ja que era país protestant, ni la monarquia eren mecenes de l'art.
• El 1632 els Països Baixos encara pertanyien a la corona espanyola.
• Europa està immersa en la Guerra dels Trenta Anys.

3.- Descripció formal:

Descripció formal Inspirat en els models de l'antiguitat clàssica, Rubens, seguint una composició tradicional, situa les... Continuar leyendo "Les Tres Gràcies de Rubens: Fitxa tècnica, context històric i descripció formal" »

Escultura renacentista

La escultura exenta, a diferencia de la escultura medieval, no depende de una iconografía preestablecida.

Características generales

Los relieves siguen los modelos de Grecia y Roma, con composiciones sencillas, armoniosas y serenas. Se intenta recrear la perspectiva, dando profundidad a las escenas.

Los artistas se inspiran en los descubrimientos arqueológicos de Roma y Grecia, buscando recuperar el esplendor de la Antigüedad clásica.

Se observa un naturalismo realista por la influencia gótica, a diferencia del naturalismo idealizado del cinquecento.

Materiales

Se usa mármol, bronce, madera y barro. La madera se utiliza mucho en España.

Belleza y temas

Se busca la belleza formal, la armonía y el equilibrio en las composiciones.... Continuar leyendo "Escultura renacentista: características, materiales y temas" »

Panteó

Fitxa Tècnica

Títol: Panteó

Autor: Desconegut

Cronologia: 27 aC. Reconstruït del 118 al 125 dC

Tècnica: Arquitravat i voltat

Mides: 42 m (alçada) x 58 m (diàmetre) x 35 m (ample) x 18 m (alt)

Estil: Romà Imperial

Tipologia: Temple

Localització: Roma

Context Històric

El Panteó va ser construït durant el període Imperial, durant la Pax Romana. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en què l'imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat.

La construcció inicial del Panteó va ser el 27 aC, encarregat per Agripa, la mà dreta d'August. Anys després hi va haver un incendi que va cremar... Continuar leyendo "Art Romà: Panteó i August de Prima Porta" »