Maman: L'Aranya de Louise Bourgeois al Guggenheim

1. Catalogació

• Títol: Maman
• Autor: Louise Bourgeois (París, 1911 - Nova York, 2010)
• Cronologia: 1999
• Estil: Expressionista
• Tipologia: Escultura exempta
• Localització: Museu Guggenheim (Bilbao)

B) Anàlisi material

• Dimensions: 8,95 x 9,80 x 11,60 m.
• Materials: Bronze, acer inoxidable i marbre. Aquesta barreja de materials és un tret característic de la producció de Bourgeois.
• Tècnica: Fosa.

De la mateixa obra se n'ha fet més d'una fossa, que trobem a diferents parts del món com al Samsung Museum of Art de Seül, al Jardí de les Tulleries de París o a la National Gallery de Canadà, per citar-ne alguns exemples.

2. Context històric

Estil

L'obra pertany al corrent expressionista però amb molts matisos personals, ja que Bourgeois va crear un llenguatge visual propi i un diàleg molt personal amb l'espectador. La seva producció artística està íntimament lligada a la seva experiència vital, i és a través del seu art que l'artista plasma alguns dels seus traumes psicològics.

Autora

Louise Bourgeois està considerada una de les artistes franceses més importants i prolífiques del segle XX, a més d'una icona de l'art feminista.

• Va néixer en ple apogeu de la pintura cubista i va compaginar els seus estudis de geometria i matemàtiques a la Sorbona amb les classes a diverses escoles d'art de París, on va tenir com a professor Fernand Léger.
• Les seves primeres obres les fa en el camp de la pintura, i no serà fins al 1938, quan, ja casada, es trasllada als EUA i s'inicia en l'escultura.
• Les seves obres escultòriques es caracteritzen per l'ús de tot tipus de materials i per una constant utilització de l'arquitectura com a element simbòlic.
• La seva obra està plena de símbols: l'aranya (figura de la mare), les dones-casa (condició cultural i social de la dona) i les cel·les (espais sinistres dels traumes infantils).

Ella mateixa va afirmar: “Tot el que faig està inspirat en els inicis de la meva vida”.

El reconeixement de la crítica no li va arribar fins al 1982, quan el MoMA de Nova York va organitzar-li una exposició retrospectiva, convertint-se així en la primera dona a assolir aquesta fita.

3. Tema

Maman pertany a una sèrie d'escultures inspirades en l'aranya, motiu que va aparèixer per primera vegada en diversos dibuixos realitzats per l'artista en la dècada de 1940 i va ocupar un lloc central en la seva producció dels anys 90.

Es tracta d'una aranya de bronze de gairebé 10 metres d'alçada, que s'alça imponent sobre vuit potes gegantines. Sota l'aparença amenaçant d'aquestes aranyes s'amaga una al·legoria a la maternitat i un homenatge a la seva pròpia mare, així com una claríssima al·lusió als traumes psicològics de la seva infantesa.

4. Descripció formal

A) Anàlisi formal

• Composició: És tancada, amb les potes corbades cap a l'interior, protegint la bossa materna. Predominen les línies corbes. És una escultura monumental i desproporcionada, però força simètrica.
• Moviment: El modelatge de les superfícies està ple d'entrants i sortints que creen efectes de llum amb marcats clarobscurs.
• Expressivitat: Hi ha una clara dicotomia entre les dimensions monumentals i l'aparent fragilitat de les potes, que transmeten una vulnerabilitat commovedora.
• Volum: Bourgeois juga amb els conceptes del buit i la massa; hi ha un clar predomini de l'espai sobre el volum, aportant lleugeresa.

5. Anàlisi conceptual i projecció

Anàlisi conceptual

Maman és un homenatge a la seva mare, a qui considerava la seva millor amiga. Com les aranyes, la veia laboriosa, intel·ligent i protectora. L'obra simbolitza la naturalesa ambivalent de la maternitat: vida i mort. El vincle connecta amb els traumes de la infantesa, el menyspreu del pare i el taller de restauració de tapissos familiar, on l'aranya esdevé una metàfora de la mare teixidora.

Funció

La funció és decorativa i monumental, però amaga una important càrrega simbòlica i terapèutica: una reconstrucció de les emocions viscudes en el passat.

Altres obres de l'autora

• Cel·la: ulls i miralls (1989-1993)
• El desafiament (1991)