Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

Anàlisi de "Impressió, sol naixent" (1872) de Monet

Autor:

Claude Monet

Cronologia:

1872

Tècnica:

Oli sobre tela

Localització:

París

Context Històric i Sociocultural

La segona meitat del segle XIX es va caracteritzar per una sèrie d’esdeveniments històrics de gran transcendència política i social:

• La unificació italiana.
• El reordenament de grans imperis.
• La consolidació dels Estats Units d’Amèrica després de la Guerra de Secessió.

Es produeixen transformacions socioculturals. L’afirmació de la burgesia com a gran consumidora d’activitats culturals, la mercantilització de l’art i una nova forma de relació entre l’artista i el client. El creixement demogràfic, la major concentració urbana, el desenvolupament industrial i els... Continuar leyendo "Anàlisi de "Impressió, sol naixent" (1872) de Claude Monet" »

Arquitectura Renaixentista: Característiques i Evolució

El Quattrocento: Orígens i Elements Clau

El Quattrocento va experimentar una atracció especial per la Toscana, i en especial la seva capital, Florència. El Renaixement trenca amb l'estil gòtic. Habitualment s'utilitzen els tres ordres grecs (dòric, jònic i corinti), als quals s'afegeixen els dos romans (toscà i compost). Com a elements de cobriment, destaquen l'arc de mig punt, la volta de canó i la cúpula de mitja taronja.

El Cinquecento i el Manierisme: Innovació i Ruptura

Durant el Cinquecento, per decorar les edificacions, els artistes creen mostres que combinen elements animals i humans. Els arquitectes del segle XVI també tenen un interès per la normativa clàssica. El... Continuar leyendo "Arquitectura i Context del Renaixement: Guia Essencial" »

Context Històric del Segon Imperi Francès

Després de la Revolució burgesa de 1848 es proclamà la Segona República Francesa, presidida per Lluís Napoleó Bonaparte. El desembre de 1852, Lluís Napoleó restaurà l’Imperi i adoptà el nom de Napoleó III. La major part dels francesos van ratificar el nou règim en un plebiscit, per por de nous moviments revolucionaris. L’Església i la gran burgesia esdevingueren els principals pilars del règim imperial. S’inicià una etapa caracteritzada per:

• L’obsessió de Napoleó III per les obres públiques, que va comportar la creació de molts llocs de treball i el suport de la classe obrera al règim. Es van construir ferrocarrils i carreteres, es van introduir el telègraf i la navegació

La Cúpula de Santa Maria de Fiore

La cúpula de Santa Maria de Fiore va ser construïda entre els anys 1418 i 1446 a la catedral de Florència. Aquesta catedral la va construir Arnolfo di Cambio l'any 1292 i és de tradició gòtica italiana. El problema de com construir una cúpula de dimensions tan grans es va solucionar amb un concurs l'any 1418. Aquest va ser guanyat per Filippo Brunelleschi, que va construir la cúpula.

El seu projecte va ser el guanyador ja que no comptava amb cintres, però sí amb una cúpula doble. L'interior de la cúpula tenia com a suport un sistema de nervis creuats en horitzontal i vertical, un aparell de taulell amb forma d'"espina de peix" i diverses semicúpules de descàrrega al voltant. Pel que fa a l'exterior,... Continuar leyendo "Art a Florència: Cúpula de Brunelleschi, David de Donatello i La Trinitat de Masaccio" »

CATALOGACIÓ

...

ANÀLISI MATERIAL

...

CONTEXT HISTÒRIC

...

ESTIL

...

AUTOR/A

...

TEMA

...

DESCRIPCIÓ FORMAL

...

ANÀLISI CONCEPTUAL I PROJECCIÓ DE L’OBRA

...

ANTECEDENTS/INFLUÈNCIES/PROJECCIÓ

...

ALTRES OBRES DE L’AUTOR/A

...

Puente de Alcántara

Ficha Técnica

• Edificio: Puente de Alcántara sobre el río Tajo
• Autor: Cayo Julio Lacer
• Cronología: 104-106 d.C.
• Tipología: Puente en arco
• Material: Sillares almohadillados de roca granítica
• Estilo: Romano imperial
• Localización: Alcántara (Cáceres)

Descripción formal

El puente de Alcántara está realizado con sillería granítica, sin argamasa y aparejo de opus quadratum. El perfil del puente es perfectamente horizontal, al contrario de muchos puentes romanos que muestran una rasante acodada que va decreciendo desde el centro hacia las orillas. El eje central coincide con el arco de triunfo y se disponen seis vanos con sus perspectivos arcos: los dos vanos centrales tienen unas dimensiones similares y son mayores que los... Continuar leyendo "Puente de Alcántara: obra maestra de la ingeniería romana" »

El Teatro Más Reciente

1.- Obras Comerciales

Buscan la aprobación del público y suelen tener un carácter humorístico.

2.- Obras Innovadoras

Se representan en salas alternativas con un público reducido. Ejemplos: JUAN MAYORGA (Himmelweg), PALOMA PEDRERO (Caídos del cielo)...

3.- Microteatro

Representaciones de corta duración (un cuarto de hora) en espacios reducidos como cafeterías o habitaciones. El público elige la obra, el horario e incluso el precio.

4.- Teatro de Calle

Involucra al espectador y sigue vigente.

5.- Musicales

Importantes en España, inspirados en películas como El rey león, ¡Mamma mía! o Billy Elliot.

José Luis Alonso de Santos (Valladolid, 1942)

Vida

Dramaturgo y director de escena. Licenciado en Ciencias de la Información... Continuar leyendo "El Teatro Contemporáneo: Diversidad y Evolución" »

Anàlisi Formal de l'Escultura

Miquel Blay esculpeix un grup format per la figura principal d’un ancià amb barba, acompanyat d’una nena. Ambdós estan asseguts en un banc i completament nus.

En la seva posició, l’ancià mostra una composició quasi simètrica, amb una inclinació lleu del cap, marcada per angles i línies rectes. La noia jove, en canvi, presenta una composició dominada per la línia corba, que permet a l’escultor representar l’actitud de moviment cap al personatge central, que es manté estàtic amb els dos peus a terra.

Tractament i Realisme Extrem

En el tractament, l’autor aplica un gran nivell de realisme acompanyat d’una minuciositat extrema. Això s’evidencia en l’anatomia de l’ancià, especialment en... Continuar leyendo "Miquel Blay: Anàlisi d'«Els primers freds» (Escultura i Simbolisme)" »

Arquitectura del Renacimiento

Recuperación de la Belleza Clásica

El Renacimiento recupera el ideal de belleza arquitectónica de la Antigüedad, buscando la belleza y proporción basadas en las matemáticas. Se abandona la verticalidad gótica y se recupera el muro y el entablamento clásico.

El cuerpo humano se utiliza como canon (antropocentrismo).

Elementos Arquitectónicos

Soportes

Se utilizan columnas con órdenes clásicos y romanos para sustentar o decorar, formando arquerías.

Materiales y Técnicas

Se introduce el almohadillado y el sillar de punta de diamante, mostrando una preocupación por la belleza y el trabajo de los materiales.

Arcos

Se continúa utilizando el arco de medio punto.

Cubiertas

• Madera: Se emplea el artesonado, una superficie

Escultura Griega

Características:

• Plasmación de la Belleza: Los griegos plasmaron en la figura humana sus concepciones de belleza física y equilibrio espiritual. Consideraban la belleza como la proporción armoniosa entre las partes del cuerpo, creando un canon para las mismas.
• Expresión y Movimiento: Les preocupaba la expresión, entendida como la fusión entre lo espiritual y lo físico. La representación del movimiento evolucionó desde la rigidez y estatismo del periodo arcaico, al equilibrio logrado en el clásico gracias al contrapposto. Finalmente, en el helenismo, lograron plasmar la flexibilidad.
• Volumen y Materiales: Se preocuparon por el volumen, heredado de forma plana, frontal y geométrica de la escultura anterior. Emplearon