Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Jacques-Louis David i el Neoclassicisme: El Jurament dels Horacis

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,71 KB

El Jurament dels Horacis: Anàlisi i Context

Jacques-Louis David i el Neoclassicisme

El Jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David, fou pintat al 1784, abans de la Revolució Francesa. Pertany a l'escola neoclàssica. Jacques-Louis David (París, 30 d'agost de 1748 – Brussel·les, 29 de desembre de 1825), és l'autor més important del neoclassicisme. A partir de 1780, s'allunya de la frivolitat del rococó per aproximar-se a una austeritat pictòrica més d'acord amb la situació de l'Antic Règim. Més endavant, amb la caiguda de Robespierre, es va unir a la revolució napoleònica, on va crear "l'estil Imperi" d'acord amb l'imperi que va crear Napoleó. Va tenir un gran nombre de seguidors que van fer d'ell el personatge més influent... Continuar leyendo "Jacques-Louis David i el Neoclassicisme: El Jurament dels Horacis" »

El Legado Arquitectónico Visigodo: Características, Estilo y Obras Clave en la Península Ibérica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 4,44 KB

Arte Visigodo: El Establecimiento del Estilo en la Península Ibérica

Tras la desaparición de los suevos en torno al 575, el reino suevo desaparece y pasa a formar parte del visigodo, centrado en Toledo. Desde allí se dictan los estilos arquitectónicos en uso. Todos los edificios en Galicia responden a usos religiosos, siguiendo modelos de otros puntos de la península, y son de escala moderada.

Características Arquitectónicas Generales

La arquitectura visigoda se distingue por una serie de elementos constructivos y estéticos:

  • Estructura espacial: Espacios cuadrangulares, cada uno con un volumen propio y diferenciado.
  • Composición: Composiciones piramidales, con la zona más alta en el centro y escalonada hacia los extremos.
  • Iluminación y
... Continuar leyendo "El Legado Arquitectónico Visigodo: Características, Estilo y Obras Clave en la Península Ibérica" »

Anàlisi de "Impressió, sol ixent" i "Nit estelada"

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6 KB

Impressió, sol ixent

Anàlisi Formal

Paisatge marítim amb tres barques. Les aigües són tranquil·les mentre s'observa el sol que comença a clarejar.

La pinzellada és solta i hi ha taques de color, cosa que dóna un predomini absolut del color sobre la línia. Cromàticament hi ha un clar domini dels colors freds que creen un contrast amb el taronja del sol i el cel. Els colors no es barregen a la tela sinó en la retina de l'espectador.

La llum en aquest quadre és molt important. Mitjançant la pinzellada solta, l'autor mostra un gran interès per captar el reflex de la llum del sol sobre l'aigua. La juxtaposició de les dues tonalitats fa que la intensitat de cada una sigui major. I aconsegueix profunditat amb el paisatge del fons, el reflex... Continuar leyendo "Anàlisi de "Impressió, sol ixent" i "Nit estelada"" »

Diego Velázquez: Evolución Artística y Características de su Pintura

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 4,49 KB

Diego Velázquez: Un Maestro del Realismo Barroco

Velázquez poseyó un elevado concepto de la pintura y aspiró a la perfección absoluta, lo que queda de manifiesto en el gran número de veces que retocó sus cuadros, siempre buscando el dominio completo de la técnica. Aunque a lo largo de su vida el estilo de Velázquez no dejó de evolucionar, como características generales de su pintura podemos citar las siguientes:

  • Realismo: Poco amigo de la fantasía y los idealismos, busca siempre representar la realidad misma.
  • Sentido del equilibrio: Siempre se guía por el buen gusto y la elegancia a la hora de elegir escenas o gestos. Sus composiciones son el fruto de una lenta y profunda meditación, todo lo piensa con minuciosidad y detallismo.
  • Evolución
... Continuar leyendo "Diego Velázquez: Evolución Artística y Características de su Pintura" »

Orígenes y Características de la Arquitectura Prerrománica Asturiana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 4,38 KB

Arte Prerrománico Asturiano: Contexto y Desarrollo

Los musulmanes dejan libre de presencia militar la zona de Asturias y una parte de Galicia. Los cristianos aquí refugiados comienzan la Reconquista, culminada en 1492 con la conquista de Granada.

El reino asturiano genera una arquitectura propia, concebida como elemento de propaganda y seguridad política. Este desarrollo tiene lugar principalmente durante el reinado de Alfonso II, extendiéndose hasta el año 842.

El Reinado de Alfonso II y la Fundación de Santiago

El Descubrimiento de la Tumba del Apóstol

  • Lauda del obispo Teodomiro: Se produce el descubrimiento de una tumba que se identifica con los restos del apóstol Santiago.
  • En el año 847, se registra la muerte de Alfonso II y del obispo
... Continuar leyendo "Orígenes y Características de la Arquitectura Prerrománica Asturiana" »

Els primers freds: escultura realista i simbolista de Miquel Blay

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,57 KB

ELS PRIMERS FREDS

FITXA TÈCNICA

Títol: Els primers freds

Autor: Miquel Blay

Cronologia: 1892

Tipologia: escultura exempta

Material: marbre blanc

Estil: realista/simbolista

Tema: anecdòtic i costumista

Localització: MNAC (Barcelona)

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Miquel Blay va començar el seu aprenentatge a l’Escola de Dibuix i Pintura d’Olot. El 1888 va anar a París, ciutat on va viure fins a l’any 1906. Entre el 1890 i el 1894 l’escultor va visitar Roma, període de temps en què va adquirir una sòlida formació artística.

El 1906 es va instal·lar a Madrid, va abandonar l’estil modernista de la seva primera etapa i es va caracteritzar per un academicisme pròxim al realisme. Va rebre nombrosos encàrrecs públics que va compaginar amb la seva... Continuar leyendo "Els primers freds: escultura realista i simbolista de Miquel Blay" »

Fitxa Tècnica de l'Ara Pacis Augustae: Context i Anàlisi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,44 KB

1. Fitxa Tècnica
a) Títol:
Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau)
b) Autor: desconegut (comitent: Senat Romà en honor d'August)
c) Cronologia: segle I aC
d) Material: marbre de Carrara
e) Sistema constructiu: arquitravat
f) Tipologia: altar
g) Tema: commemoratiu
h) Estil: romà imperial
i) Localització: original Camp de Mart (Roma), actual Via Ripetta, Museo dell'Ara Pacis (Roma)
2. Context Històric i Cultural
L'Ara Pacis (Altar de la Pau) va ser construït entre el 13 i el 9 aC per decisió del Senat, en acció de gràcies pel retorn de l'emperador August després de les seves victorioses campanyes a Hispània i Gàl·lia.
Aquest període destaca per la divisió de l'Imperi Romà en províncies, la romanització i una sòlida estructura social, jurídica
... Continuar leyendo "Fitxa Tècnica de l'Ara Pacis Augustae: Context i Anàlisi" »

Aqueducte de les Ferreres i Santa Sofia de Constantinoble

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,48 KB

Aqueducte de les Ferreres

Aqueducte de les Ferreres: Nom: aqueducte romà de les Ferreres (o Pont del Diable). Autor: desconegut. Cronologia: probablement segle II (època de Trajà). Localització: Tarragona. Estil: romà imperial. Materials utilitzats: pedra. Dimensions: 813 m (longitud), 27 m (altura), 217 m (amplada).

Elements de suport i suportats

El sistema de suport és bàsic: els pilars sostenen els arcs de mig punt i l'acuració inferior sosté l'acuració superior. Es completa amb una graderia de conducció d'aigua que devia fer uns 2 metres d'alçada. L'aqueducte consta de 11 arcs al pis inferior i 255 al superior.

Espai interior i exterior

L'aqueducte està construït a base de carreus rectangulars lleugerament encoixinats i col·locats... Continuar leyendo "Aqueducte de les Ferreres i Santa Sofia de Constantinoble" »

Monestir de Poblet: Història, Arquitectura i el Jardí de les Delícies

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,71 KB

Monestir de Poblet

Té tres recintes emmurallats, el més interior és de l'àmbit monàstic. Aquest espai té com a eix principal el claustre, que es constitueix en el centre de la vida monacal. Les quatre crugies són cobertes amb voltes de creueria apuntada, i els arcs apuntats que delimiten el pati interior presenten una sòbria traceria gòtica, d'acord amb l'austera decoració geomètrica i floral dels capitells. Davant del refectori hi ha un templet hexagonal romànic que cobreix la font on els monjos es rentaven les mans abans de menjar. Aquesta font és un element característic dels monestirs cistercencs. La sala capitular és un espai quadrat amb quatre pilars octogonals al centre, coronats amb capitells lleugerament decorats, des
... Continuar leyendo "Monestir de Poblet: Història, Arquitectura i el Jardí de les Delícies" »

El Arte de Mesopotamia: Zigurát de Ur, Placa de Ur Nanshe y Estela de Naram Sin

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 4,91 KB

I. El Zigurát de Ur: Arquitectura Religiosa Sumeria

La imagen que vamos a comentar es una reconstrucción ideal del Zigurát de Ur. Se trata de un edificio de carácter religioso de planta rectangular, con sus ángulos orientados a los cuatro puntos cardinales.

Descripción y Materiales Constructivos

El Zigurát tiene forma de torre escalonada, formada por tres pisos superpuestos sobre los que se sitúa el templo, también de planta rectangular. Estos pisos están conectados entre sí por escalinatas:

  • Una de forma perpendicular al edificio.
  • Otras dos adosadas a los muros.

El edificio está construido con adobe (barro secado al sol) y revestido de ladrillo, un material más resistente. El uso del barro como material principal se debe a la escasez... Continuar leyendo "El Arte de Mesopotamia: Zigurát de Ur, Placa de Ur Nanshe y Estela de Naram Sin" »