Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

Panorama Histórico-Cultural del Arte Islámico

La civilización islámica nace en Arabia a partir de la predicación por Mahoma de una nueva religión, la islámica, basada en la creencia en un solo dios, Alá. Mahoma inicia la predicación en La Meca; perseguido por sus enemigos, tiene que huir a Medina, lo que representa el comienzo de la era musulmana. Antes de morir, Mahoma había logrado la unificación política y religiosa de Arabia.

La civilización islámica desarrolla su propio arte, basado en las herencias que recibe de los pueblos conquistados: el bizantino, el persa y, en España, el visigodo. El arte árabe se inicia en Siria en el siglo VII.

Con la Batalla de Guadalete (711) se inicia la conquista de la península ibérica por... Continuar leyendo "El Legado Artístico Islámico: Historia, Características y Obras Maestras en Al-Ándalus" »

El Ara Pacis

El Ara Pacis conmemora una procesión que tuvo lugar en el año 13 a.C. para celebrar la paz en las fronteras del Imperio y perpetúa en mármol el altar de madera que se levantó en aquella ocasión.

En origen estuvo en el Campo de Marte, donde se arruinó y quedó oculto bajo otras construcciones. Tras las excavaciones realizadas entre 1937 y 1938 fue restaurado y ubicado junto al mausoleo de Augusto, en un pequeño museo.

Descripción del Ara Pacis

Es un recinto descubierto de planta rectangular que alberga un altar. Las paredes interiores están decoradas con un friso con bucráneos y guirnaldas de flores y frutos, y las exteriores, entre las pilastras de orden corintio de las esquinas, con dos niveles de relieve separados por... Continuar leyendo "El Ara Pacis de Augusto: Un Monumento a la Paz Romana" »

Introducción al Arte Gótico

El arte gótico se extiende por Europa desde mediados del siglo XII hasta principios del siglo XVI y alcanza una amplia difusión geográfica.

Contexto Histórico

El gótico se manifiesta en una sociedad urbana, ya burguesa, y en un entorno económico de recuperación y despegue favorecidos por:

• La ampliación del mundo cristiano hacia el este y sur.
• La roturación de nuevas tierras y la introducción de nuevas técnicas.

Esto supuso:

• La revitalización de las ciudades. Se construyeron barrios fuera de las antiguas murallas donde se instalaron artesanos y comerciantes formando un nuevo grupo de ciudadanos a los que se conoce como burgueses.
• El desarrollo del comercio, que estimuló la producción y el crecimiento del nivel

Introducción a las Iglesias Románicas

Las iglesias románicas representan la manifestación más característica de la arquitectura de este periodo. Se conciben como un espacio que ha de servir como lugar de reunión para los fieles.

Materiales y Sistemas de Cubierta

En cuanto a los materiales, es fundamental el uso de la piedra, trabajada en forma de sillar o sillarejo. Cuando los muros debían ser muy gruesos, se construían con dos hileras de sillares, entre las que se echaba ripio para dar solidez. En las cubiertas, aunque al principio se usó la madera, esta posteriormente se sustituiría por la piedra para garantizar la durabilidad y evitar incendios.

Tipologías de Planta

La planta más utilizada es la basilical, que suele constar de 3... Continuar leyendo "Arquitectura de las Iglesias Románicas: Estructura y Elementos Esenciales" »

L'Oració a l'Hort de Getsemaní de Francisco Salzillo

Fitxa Tècnica de l'Obra

• Autor: Francisco Salzillo
• Any: 1754
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Fusta policromada i encarnada
• Estil: Barroc (Escola murciana)
• Temàtica: Religiosa
• Ubicació: Museo Salzillo (Múrcia)

Francisco Salzillo: Mestre de l'Escultura Barroca Murciana

Francisco Salzillo era fill d'un escultor napolità que s'havia establert a Múrcia. La seva obra adopta trets realistes i naturalistes que entronquen amb l'escultura barroca napolitana. Cal destacar el seu pessebre, format per més de 800 figures d'un gran realisme popular, les quals participen de la tradició dels famosos pessebres napolitans.

Context de l'Obra: Els Passos de Setmana Santa

L'Oració a l'Hort de Getsemaní va... Continuar leyendo "L'Oració a l'Hort de Getsemaní de Salzillo: Anàlisi i Significat" »

El centre artístic del Gòtic Internacional

El centre artístic del Gòtic Internacional va ser la cort reial de París i la cort dels ducs de Borgonya de Dijon. Quan Felip el Bo va ser proclamat duc de Borgonya, es traslladà a viure als Països Baixos.

Jan van Eyck i l'escola flamenca

Jan van Eyck és considerat un dels grans mestres de la pintura perquè fou el divulgador de la tècnica de l'oli i el creador de l'escola flamenca, que trencà amb l'amanerament en què havia caigut el Gòtic Internacional.

Característiques de l'estil gòtic flamenc

• Importància del retrat real de les persones representades.
• Tractament del color i la llum.
• Detallisme extrem.
• Recerca de la perspectiva de manera intuïtiva.
• Importància del dibuix i de la línia remarcada

El Barroc (segles XVII i XVIII)

El Barroc (segles XVII i XVIII) té una localització molt precisa: sorgí a Itàlia i s’estengué per Europa. Amb un llenguatge propi i complex, elaborà solucions estètiques i formals diverses. El seu focus més influent va ser la Roma papal, centre d’un art contrareformista que va derivar cap a un barroc exuberant i que va influir en tot l’art europeu dels segles XVII i XVIII.

En aquest estil es pot veure la manifestació dels tres poders establerts (l'Església, la monarquia i la burgesia). La producció artística es pot dividir en dos grans grups: la promoguda per una burgesia protestant i la promoguda per l’Església catòlica i el poder reial. Aquesta diferència és resultat de la càrrega ideològica... Continuar leyendo "El Barroc: Origen, Característiques i Context Històric" »

Corrents artístics emergents

● Simbolisme. Corrent artístic que creu que la finalitat de l'art és suggerir idees o conceptes mitjançant l'expressió simbòlica o metafòrica i la musicalitat. Els simbolistes parlaven de la «poesia pura», aquella que era capaç de captar l'essència de les coses.

● Impressionisme. Corrent artístic que creu que l'art ha de mostrar les impressions produïdes per les coses més que no pas les coses en elles mateixes. Els pintors impressionistes van utilitzar la tècnica del puntillisme, petits tocs de pinzell, i el contrast de colors, evitant els clarobscurs.

● Decadentisme. Corrent artístic que s'interessa sobretot per la inadaptació i el fracàs de la persona en el món modern: la inseguretat, el... Continuar leyendo "Corrents artístics emergents: Simbolisme, Impressionisme, Decadentisme i Regeneracionisme" »

Estructura i Composició Visual

Pel que fa a l’estructura del quadre, aquest mostra totes les figures disposades a la part baixa de la composició; amb això, l'artista aconsegueix crear un gran marc visual. Les línies verticals i horitzontals de les parets i quadres són contrarestades amb les diagonals que travessen el quadre i les corbes suaus dels personatges que aporten dinamisme.

La infanta Margarida s'estableix com a punt convergent de les diferents diagonals compositives que dibuixen els altres personatges i que es projecten des de la infanta fins al mirall i la porta del fons.

Elements Clau de la Profunditat Escènica

• El mirall: Reflecteix una part de l'espai que és fora del quadre, en el lloc on se situa l'espectador.
• La porta del

1. Enterrament a Ornans

   Documentació general

   Catalogació: Estil: Realisme

   Autor: Gustave Courbet

   Anàlisi material: (1819-1877)

   Dimensions: Títol: Enterrament d'Ornans 3,14 m x 6,63 m

   Cronologia: 1849

   Suport: tela

   Localització: Museu del Louvre

   Tècnica: oli (París)

2. 3.

   Realisme

   Descripció objectiva de la realitat

   TEMES SOCIALS

   La industrialització ha provocat l'aparició del proletariat

   La gent humil, la seva feina, la vida a l'aire lliure

   El sistema capitalista explota el proletariat

   Els artistes compromesos són la temàtica preferida

3. 4.

   Anàlisi formal

   Elements plàstics

   Gamma cromàtica reduïda

   Tons ocres al Llum tènue

   Predomina el paisatge de l'alba color negre

   Vermell a Blanc: camisa de l'enterrador, togues i gos i còfies. També clergues birrets de