Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

Conjunt Icònic de Sant Climent de Taüll

Documentació General

• Catalogació: Dècades entre 1919-1923. Traslladat al MNAC l'any 1934.
• Ubicació: Palau Nacional, Vall de Boí.
• Consagració: 10 de desembre de 1123 pel bisbe de Barbastre, Ramon.
• Autor: Desconegut. Van participar el Mestre de Taüll (pintant l'absis) i el Mestre del Judici Final (pintant les altres parts de l'església).
• Suport: Absis amb superfície mural amb volta sobre la qual es troben les figures.
• Tècnica: Pintura al fresc (color de base clar, línies negres per delimitar les figures) i pintura al tremp per als detalls.

Anàlisi Formal

• Composició: Simetria i geometria subordinades al marc arquitectònic. La cintura del Crist actua com a eix horitzontal, creant dos triangles. El

Apol·lo i Dafne — Bernini (1622–1625)

Apol·lo i Dafne. Gian Lorenzo Bernini. 1622–1625. Barroc. Marbre. Galleria Borghese, Roma. Exempta.

Fitxa tècnica

• Tècnica: Talla sobre marbre.
• Estil: Barroc.
• Suport/Ubicació: Galleria Borghese, Roma.

Anàlisi formal

Tècnica de la talla sobre el marbre. Realisme en l’anatomia del cos humà. Les figures d’aquesta escultura són idealitzades. Monocroma. Multifacial. El conjunt de cossos té una composició dinàmica, helicoïdal (moviment de rotació al voltant d’un eix donat amb un moviment de translació al llarg d’aquest mateix eix) i oberta. Hi ha una diagonal que aporta dinamisme i inestabilitat a les figures. Utilitza línies corbes. Els braços estan disposats com les aspes d’un molí... Continuar leyendo "Bernini i Vermeer: Apol·lo i Dafne i La lletera — Anàlisi del Barroc" »

Ikonografia eta bere funtzioa

Erlijiosoa

Ama Birjina umearekin, baita Itun Berriko eta Zaharreko eszenak ere. Baina orain pertsonai erlijiosoak eszenetan ere agertzen dira, jendez inguraturik istorio bat kontatzen. Ikonografia erlijiosoaren funtzioa, humanismoaren garaian, gizakiaren bilakaera eta garrantzia irudikatzea zen, baita euren pasioak, bertuteak eta krimenak ere.

Profanoa

• Mitologikoa
• Fantastikoa eta paisaiak
• Erretratuak, garaiko gizon eta ospetsuak.

Ikonografia profano hauen funtzioa, naturan integraturiko gizakiaren pasioak, bertuteak eta krimenak irudikatzea zen. Erretratuen kasuan, funtzioa pertsonak ederrak irudikatzea zen, humanismoaren modaren arabera, barneko indar eta baloreak islatuz: lasaitasuna, handitasuna, oparotasuna...

Tipologia,

Fitxa tècnica

• Títol: Composició IV
• Autor: Vasili Kandinski
• Cronologia: 1911
• Tècnica: Oli barrejat amb aquarel·la
• Suport: Tela
• Mides: 1,6 m x 2,5 m
• Estil: Expressionisme i abstracció
• Escola o país: Grup Der Blaue Reiter
• Ubicació: Düsseldorf

Iconografia

L'obra presenta una iconografia figurativa tendint a l’abstracció, ja que es fonamenta en un paisatge de conte. Així, l’obra està presidida per una muntanya blava sobre la qual hi ha un castell. A l’esquerra, s'hi observa una batalla campal entre els defensors del castell (representats per línies rectes) i els invasors (línies corbes) sobre un arc de Sant Martí. Al mig de la composició, tres cosacs sostenen dues llances i es converteixen en l’eix de tota la composició, emmarcats... Continuar leyendo "Anàlisi de Composició IV de Vasili Kandinski" »

Descripción Detallada de una Obra Maestra Gótica: Fachada e Interior

La imagen que vamos a analizar presenta la fachada de uno de los edificios religiosos más importantes del arte medieval francés. La célebre fachada occidental, que evoca un arco de triunfo, se divide en tres calles y tres cuerpos, predominando en ella el sentido del ritmo y la proporción geométrica. Se encuentra flanqueada y rematada por dos torres, aunque estas no finalizan con las típicas agujas de este estilo artístico. La verticalidad de las torres se equilibra con la horizontalidad de las bandas y galerías decoradas. En esta estructura, el vano predomina sobre el muro.

La Fachada Occidental: Niveles y Simbolismo

1. Nivel Inferior: El Triple Pórtico

En la parte... Continuar leyendo "El Esplendor Gótico: Fachada y Estructura Interna de una Catedral Francesa" »

El Jardín: Una Filosofía de Vida y Obra de Arte

El jardín es una construcción, una filosofía de vida, una demostración de estatus y poder. Está constituido por elementos inertes y seres vivos, y se considera una obra de arte. Es un lugar mágico que inspira tranquilidad, serenidad e inspiración. Es una idea, imagen o sensación que una persona o grupo de personas llevan a la realidad.

Las Tres Naturalezas del Jardín

• Naturaleza salvaje
• Paisaje humanizado
• Lo intangible y la belleza

Fases en la Creación de un Jardín

1. Diseño
2. Resolución técnica del diseño
3. Implantación
4. Seguimiento y evolución
5. Conservación

Tipos de Jardines a lo Largo de la Historia

Jardín Oriental

Los jardines orientales, especialmente los paisajísticos, representan partes de... Continuar leyendo "Explorando la Evolución y Diversidad de los Jardines: Desde la Antigüedad hasta la Actualidad" »

Alegoría de la pintura

Carácterísticas formales

Composición estructurada en tres franjas verticales:

marcan los tres planos en profundidad de la obra (cortina con la silla, modelo con la mesa, pintores o caballete).

Figuras y objetos representados de forma individual:

luz de unidad a una composición integrada por elementos aislados. Figuras no se relaciona entre sí. Objetos se encuentran distribuidos sin un orden.

Punto de fuga:

situado debajo de la mano de la figura femenina, nos lleva la mirada hacia ella.

Luz:

entra por la ventana, iluminando los elementos de la obra.

Color:

combinación armónica de colores. Amarillo, azul, gris, negro, blanco. Pinceladas más gruesas en la cortina, silla y partes más iluminadas.

Atmósfera intimista:

espectador

Les tres Gràcies

Autor: Rubens, Peter Paulus
Datació: 1639
Estil: Barroc
Escola: Italiana
Tècnica: Oli
Suport: Taula; 2,21 m x 1,81 m
Localització actual: Museu del Prado, Madrid

Elements tècnics

Es tracta d’una obra amb uns colors molt vius, predomina el color carn i el blau del cel, destaquen altres gammes fosques com, per exemple, les flors. El color dels cossos s’ha aconseguit mitjançant el blau, el groc i el vermell. La lluminositat d’aquest quadre és natural, prové de la part de davant del quadre. Rubens treballa amb una pinzellada llarga no detallada minuciosament, una pinzellada molt solta, però no marcada. Les tres figures entrellaçades formen un petit cercle, de manera que una d’elles dóna l’esquena a l’espectador.

Elements

Las Cruzadas

Entre los siglos XI y XIII tuvieron lugar las Cruzadas, intervenciones militares organizadas por el papa y los reyes europeos para conquistar Tierra Santa a los musulmanes.

La Primera Cruzada (1096-1099)

Tras la ocupación de Jerusalén por los turcos, el papa Urbano II llamó a los cristianos de Occidente para liberar Tierra Santa. Muchos caballeros, impulsados por la fe o por el espíritu aventurero, partieron hacia Jerusalén y tomaron la ciudad.

A esta cruzada le siguieron otras siete, aunque no consiguieron su objetivo de recuperar de forma permanente Tierra Santa.

La Cruzada de los Niños

Aunque no fue en realidad una cruzada, porque no contó con aprobación papal, en 1212 miles de europeos de origen humilde formaron un ejército... Continuar leyendo "Historia de las Cruzadas y el Arte Románico: Legado Medieval" »