Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Maestros del Renacimiento: La Innovación Arquitectónica de Brunelleschi y Alberti en el Quattrocento

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 3,8 KB

Arquitectura del Quattrocento: Innovación y Legado de Brunelleschi y Alberti

Brunelleschi: El Genio de la Cúpula Florentina

  • Filippo Brunelleschi (1377-1446) comenzó siendo orfebre y escultor. Participó en el concurso de las puertas del Baptisterio Florentino, que ganó Ghiberti. Decepcionado, marchó a Roma, donde estudió la estatuaria clásica; allí cambiaría su vocación por la arquitectura.
  • En 1418, volvió a participar en otro concurso, el de la construcción de la cúpula de la Catedral de Florencia, que ganó.
  • Su solución fue: para aligerar los empujes de la cúpula, cubrió el tambor octogonal con dos cúpulas superpuestas, dejando una cámara de aire entre ambas estructuras. De este modo, el peso de los materiales disminuía y la
... Continuar leyendo "Maestros del Renacimiento: La Innovación Arquitectónica de Brunelleschi y Alberti en el Quattrocento" »

El Tres de Maig de Goya: Anàlisi i Context Històric

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,9 KB

Context Històric

El quadre va ser pintat l'any 1814, 6 anys després dels fets de maig. Als inicis de l'any 1808, Napoleó va entrar al territori espanyol (amb l'excusa de la invasió de Portugal) i van ocupar les principals ciutats. La invasió francesa va provocar la lluita per la independència (Guerra del Francès).

L'obra és una al·legoria als fets que es van produir a Madrid el tres de maig. El dos de maig del 1808, la població madrilenya va dur a terme un aixecament popular contra les tropes franceses. El dia vinent, les represàlies van ser els afusellaments dels patriotes de Madrid.

Anàlisi Formal

Oli sobre tela

Descripció

El quadre es divideix en dues parts: a la part dreta, hi ha un grup de soldats d'esquena, i a la part esquerra,... Continuar leyendo "El Tres de Maig de Goya: Anàlisi i Context Històric" »

Panteó, Colosseu i Marc Aureli: Joies Arquitectòniques de la Roma Imperial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,62 KB

Panteó

Cronologia i Tipologia

  • Segle: II d.C.
  • Tipologia: Temple
  • Tema: Religiós
  • Localització: Camp de Mart (Roma)

Context Històric

Construït inicialment l'any 27 a.C. per Agripa, general i polític romà, ministre de l'emperador August. La cúpula del Panteó és l'obra més destacada de l'enginyeria romana, un repte que va portar al límit la resistència dels materials.

Descripció Formal

L'edifici s'obre a la plaça a través d'un pronaos o pòrtic octàstil amb quatre parells de columnes corínties de granit, que sostenen un entaulament llis. Darrere del pòrtic s'aixeca el cos que s'uneix al tambor que sosté la cúpula hemisfèrica de la cel·la. Sobre el tambor, la cúpula coronada per un òcul d'uns 9 metres, que proporciona il·luminació... Continuar leyendo "Panteó, Colosseu i Marc Aureli: Joies Arquitectòniques de la Roma Imperial" »

Legado Arquitectónico Medieval: Medina Azahara, Templos de Peregrinación y Monasterios

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 3,96 KB

Medina Azahara: La Ciudad Brillante de Al-Ándalus

Medina Azahara (Madīnat al-Zahrāʾ), la "Ciudad Brillante", fue una fastuosa ciudad-palacio construida por Abd al-Rahman III.

  • Iniciada por Abd al-Rahman III y terminada por su hijo Al-Hakam II.
  • Una auténtica ciudad, pero de corta vida.
  • Debió poseer una riqueza inimaginable.
  • El conjunto se levanta en el Monte de la Novia, distribuyéndose en tres terrazas para adaptarse al escalonamiento del terreno y queda rodeada por un recinto amurallado.
  • Contaba con un acueducto (Valdepuentes), varios puentes y una calzada que la unía con Córdoba.
  • Dentro del recinto, había construcciones de todo tipo. En la plataforma media se encontraban: zonas ajardinadas, la mezquita y viviendas de cortesanos.

La zona... Continuar leyendo "Legado Arquitectónico Medieval: Medina Azahara, Templos de Peregrinación y Monasterios" »

Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai: Anàlisi i Significat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,2 KB

Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai

1. Fitxa tècnica

Autor: Umberto Boccioni (1882 – 1916)

Tipologia i material: estructura exempta de bronze dempeus

Cronologia: 1913

Estil: futurista

2. Descripció formal

Descripció: És el retrat d’un cos antropomòrfic caminant cap endavant de manera decidida. En un mateix pla espacial està reproduït el moviment amb forma de musculatura corporal.

Composició:

  • Sobreposició de volums: Es tracta de representar les imatges com si anessin col·locades cadascuna sobre la precedent sense que aquesta desaparegui.
  • Relació amb el cubisme: El resultat és una figura distorsionada semblant al plantejament cubista que consisteix en representar en un únic pla, diferents punts de vista. Aquí veiem la simultaneïtat
... Continuar leyendo "Formes Úniques de Continuïtat en l'Espai: Anàlisi i Significat" »

Anàlisi formal i estilístic del Partenó

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,4 KB

Anàlisi formal i estilístic

Anàlisi formal:

Material: Marbre

Sistema constructiu: Arquitravat

Elements de suport o alçat: columnes dòriques, (és a dir forma

des per la metòpa i el triglíf, el capitell dòric amb l’àbac i l’equi,

i el collarí) i murs, hi ha una base de 3 graons (estereòbat, que culmina amb un últim graó, l'estilòbat).

Elements suportats o cobriment: Entaulament compost d'arquitrav, fris i cornisa que recorre tot el perímetre horitzontal,

també hi ha una coberta inclinada a dues aigües i 2 frontons triangulars.

Espai exterior: El Partenó va ser construït seguint els preceptes

de l'ordre dòric. És un temple octàstil (8 columnes façana

principial) amb dos pòrtics hexàstils (segona filera de 6

columnes a cada façana)

... Continuar leyendo "Anàlisi formal i estilístic del Partenó" »

El Rai de la Medusa: Anàlisi Completa de Géricault

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,23 KB

El Rai de la Medusa: Context i Dades Clau

El Rai de la Medusa és una obra cabdal del Romanticisme francès, pintada per Théodore Géricault. Realitzada amb la tècnica d'oli sobre llenç durant el segle XIX, actualment es troba exposada al Museu del Louvre a París.

Anàlisi Formal de l'Obra

Composició i Narrativa Visual

L'escena capta l'instant dramàtic en què un grup de nàufrags albiren una llum a l'horitzó, la fragata que, tràgicament, no els recollirà. A la part inferior de la bassa es troben els morts i un parell de persones que els estan subjectant, simbolitzant la desesperació i la mort. A la part superior de la bassa, en canvi, hi ha els supervivents, que estan agitant els braços amb l'esperança de ser vistos. Sembla com si... Continuar leyendo "El Rai de la Medusa: Anàlisi Completa de Géricault" »

Art romà: context històric, cronologia i característiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,08 KB

ART ROMÀ:

ART ROMÀ:

Context històric:

Contexthistòric:
Cronologia:

  • Monarquia: 753 – 509 a.C.

  • República: 509-27 a.C.

  • Imperi: 27 a.C.- 476 d.C.

  • AltImperi: 27 a.C.- 235 d.C.

  • BaixImperi: 235 -476.

Imperi:

  • Amplaxarxa de ciutats que seguien el model de Roma i es relacionaven amb un eficaç sistema de comunicacions.

  • Necessitava conquestes permanents per a obtenir riqueses i esclaus.

  • S. III. Crisi del Baix Imperi:

  • Acab en les conquestes.

  • Creixen les pressions dels bàrbars.

  • L' exèrcit controla la vida política.

  • S IV. Inseguretat:

  • Col·lapse del comerç i ruïna de moltes ciutats.

  • Ruralització.

  • Expansió del cristianisme.

  • 330, Constantí trasllada la capital a Constantinoble.

  • 395, Teodosi divideix l'Imperi entre els seus fills.

  • 476, caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.

... Continuar leyendo "Art romà: context històric, cronologia i característiques" »

Anàlisi de l'obra 'Creu i R' d'Antoni Tàpies: Informalisme i Simbolisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,25 KB

F.98 - Creu i R

1. Classificació de l'obra

  • Títol: Creu i R
  • Autor: Antoni Tàpies
  • Cronologia: 1975
  • Escola o País: MACBA, Barcelona, Catalunya
  • Estil: Informalisme

2. Tema

  • Atributs: Abstracte
  • Fonts literàries: Social, diferents personatges de l’època apareixen (indirectament) en la seva obra.

3. Descripció: Anàlisi Tècnica

  • Elements de suport: Fusta
  • Elements tècnics: Tècnica mixta sobre fusta: sorra, tela, pedres, pintura, grafit...
  • Grattage: Tècnica en què, utilitzant el gruix de la base matèrica del quadre, s’aconsegueix l’efecte tridimensional en relleu (rascant-la).

4. Elements Formals i Compositius

  • Forma: Oberta
  • Composició:
    • Centrífuga/Centrípeta?
    • No unitària
    • Superficial, però amb efecte tridimensional. Es considera profunda?
  • Perspectiva:
... Continuar leyendo "Anàlisi de l'obra 'Creu i R' d'Antoni Tàpies: Informalisme i Simbolisme" »

Història del Paisatgisme: De l'Antiguitat a l'Eclecticisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,62 KB

L'Eclecticisme Modern i el Cottage

Gaudí, tot i no ser un jardiner, creia en la fusió de l'arquitectura amb la natura i viceversa. Forestier és el màxim exponent de l'eclecticisme jardiner a Catalunya. El seu jardí eclèctic és versàtil, adaptant-se al lloc: s'islamitza a Sevilla i es mediterranitza a Barcelona. Diferencia entre espais públics i privats.

Característiques del Disseny de Forestier

  • Sistema de solucions organitzades.
  • Treballa el fons de les vistes.
  • Emmarca els accessos que vol destacar.
  • Utilitza abundantment les bardisses per a tancaments.
  • Empra mampares i gelosies per a cobrir parets.
  • Incorpora emparrats i dissenya pilars i arcs de pèrgoles, incloent capitells.
  • Utilitza l'enrajolat en bancs, parets i terres.
  • Inclou fonts i estanys.
... Continuar leyendo "Història del Paisatgisme: De l'Antiguitat a l'Eclecticisme" »