Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Arte Erromanikoa eta Gotikoa: Historia eta Ezaugarriak

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en vasco con un tamaño de 7,54 KB

Arte Erromanikoa: Erreferente Historikoak

X. mendearen bukaeran egonkortasuna errotu zen Europa kristauan. Hiru alderdi hauek eragin zuten egoera hori: lasaitasuna erresumetan, feudalismoa ezartzea eta Elizaren nagusitasuna.

  • Erromesaldiak egiten hasi ziren leku santuetara (Jerusalem, Erroma eta Santiago de Compostela). Artistak batetik bestera mugitzen hasi ziren eta arte-ekoizpena ugaritu egin zen.
  • VI. mendean Beneditarren ordena sortu zen. Monje beneditarrek hiru boto nagusi zituzten: nagusien esana betetzea, kastitatea eta pobretasuna.
  • Pobretasun-botoa hautsi zutenean, aberastasuna etorri zen. XII. mendean ordenak beste erreforma bat izan zuen eta Zistertarren ordena sortu zen.

Kokalekua eta Bilakaera Artistikoa

Arte erromanikoa Eskandinaviako... Continuar leyendo "Arte Erromanikoa eta Gotikoa: Historia eta Ezaugarriak" »

Manet: 'Le Déjeuner sur l'herbe', Context i Anàlisi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,11 KB

1. Documentació de l'obra

  • Títol: Le Déjeuner sur l'herbe (El dinar campestre)
  • Autor: Édouard Manet (1832-1883)
  • Cronologia: 1863
  • Estil: Realisme / Impressionisme
  • Tècnica: Oli
  • Suport: Tela
  • Dimensions: 2,08 x 2,64 m
  • Tema: Escena costumista
  • Localització: Musée d'Orsay (París)

2. Context històric i cultural

Context francès

Després de la revolució burgesa de 1848 i l'abdicació del monarca Lluís Felip d'Orleans, es va proclamar la Segona República Francesa. El Govern provisional, format per liberals, demòcrates i socialistes, va adoptar mesures de gran transcendència: sufragi universal, llibertat de premsa i de reunió, i abolició de l'esclavatge a les colònies. També es va promulgar una constitució, i les eleccions del desembre de 1848 van... Continuar leyendo "Manet: 'Le Déjeuner sur l'herbe', Context i Anàlisi" »

Estàtua Eqüestre de Marc Aureli: Anàlisi i Context Històric

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,48 KB

Marc Aureli

Aquest retrat eqüestre de Marc Aureli data de l’any 175 dC, d’autor desconegut, i és una escultura exempta de bronze daurat amb una alçada de 4,24m. La podem trobar al Palazzo dei Conservatori, Museus Capitolins, Roma.

Context Històric: L'Imperi Romà

Al període imperial (31 aC-476 dC), atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran, es va optar per establir un nou sistema polític, liderat per un emperador, dividint el vast territori en províncies.

Amb una sòlida estructura social, jurídica, política i comercial, el poble romà va rebre la influència cultural grega.

L’art va ser un instrument bàsic de l’ostentació de poder i es van construir edificis públics i privats a totes les ciutats romanitzades.... Continuar leyendo "Estàtua Eqüestre de Marc Aureli: Anàlisi i Context Històric" »

Vermeer: Al·legoria de la Pintura - Composició i Iconografia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,37 KB

Al·legoria de la Pintura

(1) Catalogació: Aquesta obra està situada al Kunsthistorisches Museum de Viena. Va ser pintada pel pintor holandès Jan Vermeer de Delft.

Aspectes Bàsics: Aquesta pintura està feta amb oli sobre tela.

(2) Composició: L’obra està dividida en tres parts: una primera zona seria la del cortinatge, una segona seria l’espai de la dona i la tercera la part del pintor que treballa d’esquena a l’espectador. Altres línies de força organitzen altres elements del quadre, com la disposició de les formes geomètriques del terra.

Espai-Volum: L’afany naturalista el porta a representar amb gran fidelitat la tercera dimensió. La sensació de perspectiva es reforça també amb la il·luminació, les formes geomètriques... Continuar leyendo "Vermeer: Al·legoria de la Pintura - Composició i Iconografia" »

L'habitació vermella de Matisse: Anàlisi i context

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,9 KB

L'HABITACIÓ VERMELLA

1. Classificació de l'obra

  • Títol: L'habitació vermella
  • Autor: Henri Matisse
  • Cronologia: 1908
  • Localització: Museu de l'Ermitage (Sant Petersburg)
  • Estil: Fauvista

2. Tema

És una escena costumista o de gènere en la qual es mostra una escena quotidiana, per tant, no té atributs ni fonts literàries.

3. Descripció: Anàlisi Tècnica

I) Elements de suport: Aquesta obra està pintada sobre tela.

II) Elements tècnics: La tècnica que s'utilitza és oli sobre tela i consisteix en una barreja de pigments amb oli, generalment de llinassa o de nou. Aquesta tècnica destaca el color i permet rectificar.

4. Elements formals i compositius

a) Forma oberta o pictòrica: Es basa en una línia corba i gruixuda.

b) Composició:

  1. Composició tancada
... Continuar leyendo "L'habitació vermella de Matisse: Anàlisi i context" »

Anàlisi d'Obres d'Art i Estils: Neoclassicisme a Postimpressionisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,5 KB

Anàlisi d'Obres d'Art Destacades

Eros i Psique

Fitxa Tècnica

  • Autor: Antonio Canova
  • Cronologia: Últim terç del segle XVIII (1787-1793)
  • Estil: Neoclàssic
  • Material i Tècnica: Marbre / Talla
  • Forma i Tipologia: Escultura exempta / Grup
  • Cromatisme i Textura: Sense policromia i polimentada
  • Dimensions: 1,55 x 1,68 m
  • Localització: Museu del Louvre (París)

El Pensador

Fitxa Tècnica

  • Autor: Auguste Rodin
  • Cronologia: Finals del segle XIX (1880-1900)
  • Estil: Impressionista
  • Material i Tècnica: Bronze / Fosa
  • Forma i Tipologia: Escultura exempta / Sedent
  • Cromatisme i Textura: Monocroma, textura variada
  • Dimensions: 71,5 x 40 cm
  • Localització: Museu Rodin (París)

Els Primers Freds

Fitxa Tècnica

  • Autor: Miquel Blay
  • Cronologia: Finals del segle XIX (1892)
  • Estil: Realista / Simbolista
  • Material
... Continuar leyendo "Anàlisi d'Obres d'Art i Estils: Neoclassicisme a Postimpressionisme" »

Claus de 'La lliçó d'anatomia': Obra mestra de Rembrandt

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,43 KB

Anàlisi de l'obra: La lliçó d'anatomia del Dr. Tulp

Fitxa tècnica

És una pintura a l'oli sobre tela de grans dimensions (169,5 x 216,5 cm) realitzada per Rembrandt. Actualment, l'obra es troba al museu Mauritshuis de la Haia.

Anàlisi formal

Composició

L'obra presenta un esquema geomètric que determina la posició dels personatges, dividint els costats verticals del rectangle en tres parts. En aquest retrat col·lectiu, Rembrandt distribueix els vuit personatges, agrupats al voltant d'un cadàver, creant un escenari dramàtic on cadascú participa en la unitat psicològica que presideix la composició.

Espai i volum

L'efecte de perspectiva i el modelat de les figures s'aconsegueixen amb els efectes de llum, amb zones il·luminades i fosques... Continuar leyendo "Claus de 'La lliçó d'anatomia': Obra mestra de Rembrandt" »

August de Prima Porta: Escultura i significat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,03 KB

August de Prima Porta

Aquesta obra arquitectònica anomenada August de Prima Porta va ser feta per un autor desconegut l’any 20 a.C i la còpia es va fer a l’any 14 d.C.

Pel que fa al moment en què va ser feta, atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran, es trenca amb la monarquia i s’opta per un nou sistema polític, liderat per un emperador i es divideix el territori en províncies.

A més, va ser un gran període de romanització i de globalització cultural, destaquen “Les metamorfosis” d’Ovidi, la “Il·liada” d’Homer i l’Odissea.

Context històric

Cal afegir que hi havia una sòlida estructura social, judicial, política i comercial, l’emperador representava el màxim poder, és a dir, el cim jeràrquic.... Continuar leyendo "August de Prima Porta: Escultura i significat" »

Impressionisme i Modernisme: Art i Arquitectura

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,06 KB

Impressionistes

Manet: (Déjeuner sur l’herbe)

  • Retratava la vida quotidiana.
  • Definició clara de llum i ombra.
  • Grans àrees de colors.
  • Pinzellada ràpida.
  • Contrastos entre clar i obscur.

Obres: Olimpia, Guitarrista espanyol.

Monet: (Sol Ixent)

  • Li agradava pintar paisatges naturals.
  • Captava la llum i el color en un instant.
  • Pinzellades curtes i carregades.
  • Colors purs i juxtaposats.
  • Toc àgil, vibrant i lluminós.

Obres: Les amapoles, L’estació de Saint-Lazare.

Postimpressionistes

Van Gogh: (Nit estrellada)

  • Les pinzellades puntillistes i línies ondulants majestuoses.
  • El pintor dominava una tècnica innovadora per al seu temps, aconseguint construir una proposta estètica sòlida, en la qual conviuen traços impressionistes, contrastos surrealistes i formes
... Continuar leyendo "Impressionisme i Modernisme: Art i Arquitectura" »

Anàlisi de 'El Matrimoni Arnolfini' (Van Eyck) i 'La Mare de Déu dels Consellers' (Dalmau)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,29 KB

El Matrimoni Arnolfini (Jan van Eyck, 1434)

Oli sobre fusta

Anàlisi compositiva i tècnica

Van Eyck presenta una parella a l'interior d'una habitació. El mirall que penja al fons de la paret marca l'eix de simetria compositiu, en confluència amb la llum del sostre i el gos. El pintor hi fa confluir les línies de fuga de la perspectiva que atorguen al llenç una gran profunditat.

Per subratllar aquesta tridimensionalitat, el mirall reflecteix l'escena des del punt de vista oposat al de l'espectador i amplia l'espai pictòric, que inclou fins i tot l'àmbit del pintor i dels hipotètics testimonis de l'escena situats al darrere d'ell. La construcció conceptual del tema i de l'espai fa que el moviment escènic sigui gairebé nul i mostra una... Continuar leyendo "Anàlisi de 'El Matrimoni Arnolfini' (Van Eyck) i 'La Mare de Déu dels Consellers' (Dalmau)" »