Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades

Formes úniques de continuïtat en l'espai

Autor: Umberto Boccioni (1913). Aquesta obra emblemàtica del Futurisme representa el moviment continu en l'espai mitjançant la fosa en bronze. És una escultura exempta que simbolitza l'home modern, la velocitat i la fusió entre l'ésser humà i la màquina.

El Profeta (1933)

Autor: Pablo Gargallo. Aquesta escultura destaca per la seva multifacialitat i l'ús innovador del buit com a element constructiu. Amb influències del cubisme i l'expressionisme, representa la força de la paraula i l'autoritat en un context històric convuls.

La Fontaine (1917)

Autor: Marcel Duchamp. Obra cabdal del Dadaisme, aquest readymade de porcellana qüestiona els límits de l'art. Duchamp descontextualitza un objecte quotidià... Continuar leyendo "Guia d'escultura i arquitectura moderna" »

Casa Milà o La Pedrera

Fitxa tècnica: Títol: Casa Milà o La Pedrera. Autor: Antoni Gaudí. Cronologia: 1906-1912. Estil: Modernisme català. Tècnica: Ferro, pedra, ceràmica i maó. Localització: Barcelona.

Descripció formal

Edifici residencial plurifamiliar situat a l'Eixample. Presenta una estructura ondulant i orgànica que elimina les línies rectes. La façana de pedra recorda les onades del mar, reforçada per balcons de ferro forjat. L'interior s'organitza al voltant de dos patis, amb un terrat escultòric ple de xemeneies monumentals.

Interpretació i influències

Representa la culminació de l'arquitectura organicista de Gaudí. Innova amb la planta lliure i la independència entre estructura i façana.

Pavelló Alemany

Fitxa tècnica:

La Casa Kaufmann: L'Arquitectura Orgànica de Wright

La Casa Kaufmann, també coneguda com la Casa de la Cascada, és un habitatge unifamiliar d'estil organicista. Va ser dissenyada l'any 1938 per l'arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright com a encàrrec del senyor Edgar Kaufmann. Actualment, es troba integrada en un bosc de l'estat de Pennsilvània, als Estats Units. A nivell històric, aquesta obra construïda a la primera meitat del segle XX reflecteix l'ideal de la nova societat americana benestant de fugir de les grans ciutats tancades i industrials per buscar una vida de confort mecànic en contacte directe amb els espais naturals amples i verges.

Anàlisi formal de l'habitatge

Pel que fa a l'anàlisi formal, la planta de la casa s'expandeix... Continuar leyendo "Obres Icones de l'Art Modern i l'Arquitectura del Segle XX" »

L'evolució de l'escultura gòtica

L’escultura gòtica es va anar alliberant a poc a poc de la subordinació a l’espai arquitectònic, però es va mantenir lligada estretament a la decoració dels edificis religiosos. Igual que l’arquitectura, l’escultura gòtica va tenir l’origen a França, on durant els segles XII i XIII es van esculpir una gran quantitat d’obres.

Seguint la tradició romànica, l’escultura es va convertir en l’element principal d’ornamentació de les façanes. Els timpans, les arquivoltes, els muntants, la llinda i el mainell es van poblar d’estàtues que representaven temes religiosos amb una certa intencionalitat didàctica. Així es van configurar el que s’ha anomenat la portalada reial, els millors... Continuar leyendo "L'Escultura Gòtica i l'Església de Santa Maria del Mar" »

Impressió, sol ixent (Claude Monet, 1872)

Autor: Claude Monet. Data: 1872. Estil: Impressionisme. Tècnica: Oli. Suport: Tela. Localització: Museu Marmottan, París.

Anàlisi formal

Tres barques naveguen pel port de Le Havre. Una al centre, fosca, amb dues persones; més lluny, dues embarcacions difuses. Al fons, amb boira, el sol naixent, pals de vaixells, grues i xemeneies.

• Figuratiu o abstracte: Figuratiu amb tendència cap a l’abstracció. Figures humanes esquematitzades.
• Línia: Predomini d’horitzontals, trencades per verticals (xemeneies, grues, reflex del sol) i per la diagonal de les barques. Desapareix la línia definida; formes esbossades amb pinzellades dinàmiques.
• Composició i ritme: Composició oberta. El sol i el seu reflex

La Catedral de Santiago de Compostel·la

La Catedral de Santiago de Compostel·la és un edifici romànic construït entre els segles XI i XII a Galícia. Està dedicada a l’apòstol Santiago i es va convertir en el final del Camí de Santiago, una ruta de pelegrinatge fonamental a l’edat mitjana.

En aquell moment, la societat era feudal i la religió tenia un paper central. Els pelegrinatges eren molt habituals i, per això, es construïen esglésies grans preparades per acollir molts fidels.

La catedral té planta de creu llatina amb tres naus i un transsepte marcat. Destaca el deambulatori amb capelles radials, que permetia el pas dels pelegrins. Utilitza volta de canó, arcs de mig punt i murs gruixuts amb poca llum. També té tribunes... Continuar leyendo "Art i Arquitectura Romànica: Guia de les Obres Més Icòniques" »

El pensador d'Auguste Rodin: Anàlisi i context

Fitxa tècnica

• Títol: El pensador
• Autor: Auguste Rodin
• Cronologia: 1880-1900
• Estil: Impressionisme
• Tècnica: Bronze
• Localització: Musée Rodin, París

Descripció formal

Aquesta escultura mostra un home adult assegut en una roca amb les cames una mica obertes i el tors lleugerament inclinat cap endavant. A més, descansa el cap a la mà dreta i té tots dos braços recolzats a la cama esquerra. Amb aquesta postura es pot veure clarament (i també es reflecteix en el nom) que l’home està en una situació de reflexió i pensament. Com que es tracta d’una escultura exempta, permet veure l’estàtua des de diversos punts de vista. A més, l’arc que es dibuixa amb el recorregut del cap i el tronc... Continuar leyendo "Guia d'Història de l'Art: Rodin, David, Goya, Manet i Monet" »

San Carlo alle Quattro Fontane

Fitxa Tècnica

• Títol: San Carlo alle Quattro Fontane
• Autor: Francesco Borromini
• Cronologia: 1634-1667
• Estil: Barroc
• Tècnica: Maó i estuc
• Localització: Roma, Itàlia

Descripció Formal

Aquesta arquitectura té, a la part exterior, una façana estructurada en dos pisos, en els quals hi ha una divisió en tres sectors (separats per columnes d’ordre gegant i menor). Aquests dos pisos se separen per l’element més característic d’aquest edifici, que són les corbes. Així doncs, aquesta separació dona una impressió d’ondulació. Pel que fa al pis inferior, hi ha construït un nínxol amb la imatge de Sant Carles Borromeu i, al pis superior, hi ha un medalló que sostenen les escultures d’uns àngels. Gràcies... Continuar leyendo "Grans Obres del Barroc: Arquitectura, Escultura i Pintura" »

L'obra mestra neoclàssica: "El Jurament dels Horacis"

L'obra analitzada és "El jurament dels Horacis", una pintura de temàtica historicista i literària. Pertany a l'estil Neoclàssic, del qual n'és una de les obres cabdals.

• Cronologia: 1784.
• Autor: Jacques-Louis David.
• Encàrrec: Promogut pel rei Lluís XVI de França.
• Exposició: Saló de 1785.
• Ubicació actual: Musée du Louvre, a París.

Context històric i ideològic

El context històric se situa als anys previs a la Revolució Francesa. El Neoclassicisme s'erigeix com un art racional i moralitzant que s'oposa a la frivolitat de l'estil Rococó (associat a l'aristocràcia decadent). Autors com David (que seria el pintor oficial de la Revolució i de Napoleó) busquen inspiració en els valors... Continuar leyendo "Anàlisi d'El Jurament dels Horacis de David: Neoclassicisme i Virtuts Cíviques" »

Context històric general de l'art romànic

L'art romànic (segles XI-XIII) es desenvolupa en el context de la plena Edat Mitjana, en una Europa feudal caracteritzada per una societat estamental i rural. Després de les invasions dels segles anteriors, es produeix una etapa d'estabilitat política i creixement econòmic que afavoreix l'augment de la població i el desenvolupament de l'art. L'Església té un paper central com a institució dominant a nivell espiritual, cultural i econòmic, i utilitza l'art com a eina de difusió religiosa. Els monestirs, especialment els benedictins i posteriorment els cistercencs, esdevenen centres de poder i cultura. A més, el fenomen dels pelegrinatges, especialment cap a Santiago de Compostel·la, impulsa... Continuar leyendo "Història de l'Art i Filosofia: Del Romànic a Kant" »