Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades

El Sarcòfag dels Esposos

El Sarcòfag dels esposos és una escultura funerària de la civilització etrusca, feta aproximadament entre els anys 520 i 510 aC, durant el període arcaic. Aquest període és el moment de més importància dels etruscs a la península Itàlica, abans que Roma es fes poderosa. En aquella època, els etruscs tenien relació amb grecs i fenicis, i això va fer que el seu art rebés moltes influències d’altres cultures. Roma encara no era un imperi i estava molt influïda pels etruscs, sobretot en la religió, l’arquitectura i l’art funerari.

Els etruscs creien que la mort no era el final, sinó una continuació de la vida. Per això decoraven les tombes amb escenes de la vida quotidiana, com banquets, música... Continuar leyendo "Grans Obres de l'Art Antic: Dels Etruscs a Bizanci" »

Colosseu: història i descripció

El Colosseu és una obra d’autor desconegut construïda entre els anys 72 i 80 dC i situada a la Vall del Colosseu, a Roma. Pertany al període imperial romà. A la segona meitat del segle I aC, l’expansió territorial va provocar la crisi de la República, amb conflictes i guerres civils. Després de l’assassinat de Juli Cèsar, el seu hereu Octavi va vèncer en la guerra civil i, l’any 27 aC, el Senat li va concedir el títol d’August. Amb ell es va iniciar l’Imperi Romà, un nou sistema de govern en què l’emperador concentrava tots els poders. Durant els segles I i II dC l’Imperi va assolir la seva màxima expansió i prosperitat en el període conegut com la pax romana, fet que va permetre... Continuar leyendo "Monuments i escultures clau de l’antiguitat: Colosseu, Santa Sofia i més" »

Característiques formals del gòtic

Predomini de la verticalitat, tret fonamental de l’estil gòtic que simbolitza l’elevació espiritual i l’apropament a Déu. Ús dels arcs apuntats (ogivals) en les arcades, arcs faixons i arcs formers, que permeten assolir més alçada i una millor distribució de les càrregues. Gran importància de la llum, amb murs cada cop més lleugers substituïts per grans finestrals amb vitralls. Ritme i repetició en la divisió de l’espai interior en trams regulars, evitant la monotonia. Decoració integrada en l’arquitectura, amb escultura i vitralls subordinats a l’edifici. Contraposició entre solidesa estructural i lleugeresa visual, característica pròpia del gòtic. Unitat formal i harmonia,... Continuar leyendo "Gòtic: característiques arquitectòniques, llum i simbolisme" »

La Llotja dels Mercaders o Llotja de la Seda

Autor: Pere Compte i col·laboradors. Cronologia: Construït entre 1482 i 1548. Materials: Pedra calcària, bigues de fusta i ferro forjat. Sistema constructiu: Arquitravat i voltat, amb estructures voltades. Lloc actual i original: Plaça del Mercat, València, Comunitat Valenciana (Espanya).

Elements de suport i estructura

Sala de Contractacions: Està sostinguda per vuit columnes helicoïdals i setze pilastres adossades del mateix tipus. Cada pilar de la sala es compon d’un feix de motllures que van girant, pugen i es ramifiquen per convertir-se en nervis de les voltes.

• Columnes: Les columnes de la Sala de Contractació són helicoïdals, amb un disseny en espiral que es desenrotlla verticalment

Edificio Johnson

Edificio Johnson: El conjunto, levantado en ladrillos rojos, carece de ventanas y está aislado del exterior como si se tratara de una construcción industrial. Consta de dos partes: un edificio principal de planta cuadrada y un garaje cubierto. Se accede a las oficinas a través del paso cubierto que conecta ambos edificios. Casi la totalidad de los puestos de trabajo están ubicados en un espacio único, en el que se han dispuesto 80 columnas delgadas que terminan en forma circular; estas sustentan la cubierta de vidrio y forman un «bosque» entre cuyas copas penetra indirectamente la luz hasta el interior. El edificio está rodeado, a nivel de la cornisa, por una banda compuesta de tubos de vidrio, lo cual resulta posible... Continuar leyendo "Edificio Johnson y Museo Guggenheim: diseño, estructura e iluminación natural" »

Catedral de Sant Jaume de Compostel·la (1075-1211)

Autor: Desconegut, tot i que es sap que hi van col·laborar artistes espanyols i francesos, com Bernat el Vell.

• Materials: Pedra i carreus de granit.
• Sistema constructiu: Voltat.
• Localització: Santiago de Compostel·la, Galícia, Espanya.

Estil i característiques arquitectòniques

L'edifici és un exponent màxim del romànic. Destaca per l'ús de l'arc de mig punt, la volta de canó i la volta d'aresta. Els murs són gruixuts i reforçats amb contraforts, generant una sensació de solidesa i monumentalitat.

• Tipus: Església de pelegrinatge.
• Planta: Creu llatina.
• Funció principal: Religiosa (pelegrinatge al sepulcre de Sant Jaume Apòstol).

Elements de suport i cobertes

Podem distingir diferents tipus... Continuar leyendo "Obres Mestres de l'Art Romànic: Santiago, Moissac i Taüll" »

El Patio de los Leones: Esplendor del Arte Nazarí

Contexto Histórico y Arquitectónico de la Alhambra

Autor Desconocido. Siglo XIV. Estilo Nazarí. Granada.

La **Alhambra** es una fortaleza levantada entre los siglos **XIII y XIV** por los **nazaríes**, la dinastía que gobernó Granada hasta su expulsión por los **Reyes Católicos** en 1492. Es un conjunto urbano fortificado, conocido como "Al Qalat Ahmra" (Fortaleza Roja), formado por tres agrupamientos principales:

1. Patio de Machuca, el Mexuar y el Patio Dorado.
2. Patio de Comares.
3. Patio de los Leones.

Origen y Cronología del Patio de los Leones

El **Patio de los Leones** fue mandado construir por el sultán **Mohamed V**. Su construcción comenzó en **1377** y finalizó en **1390**. Recibe su... Continuar leyendo "La Arquitectura del Patio de los Leones: Simbolismo y Esplendor Nazarí en la Alhambra" »

La Mesquita-Catedral de Còrdova: Obra Mestra Islàmica

La Mesquita de Còrdova és la gran obra mestra de l’art islàmic occidental i un dels edificis més emblemàtics de la història peninsular. Construïda entre els segles VIII i X, reflecteix tant el desenvolupament polític del territori d’Al-Àndalus com la seva extraordinària capacitat de síntesi cultural.

Inicis i Afirmació Política

La construcció s’inicia l’any 786 sota Abd al-Rahman I, fundador de l’Emirat independent de Còrdova. Aquest governant, últim supervivent de la dinastia omeia després de la matança de Damasc, necessitava legitimar el seu poder i reivindicar el seu llinatge. Per això, aixecar una gran mesquita no era només una necessitat religiosa, sinó... Continuar leyendo "La Mesquita-Catedral de Còrdova: Història i Arquitectura Islàmica" »

Santa Sofia de Constantinoble: obra mestra de l'art bizantí

La imatge que comentarem fa referència a la basílica (actualment mesquita) de Santa Sofia de Constantinoble, considerada l’edifici més excel·lent i característic de l’art bizantí. Aquest temple monumental es va construir durant el regnat de Justinià I, el Gran, a mitjan segle VI, i va ser projectat per Antemi de Tralles i Isidor de Milet. La seva construcció simbolitza el màxim esplendor polític i religiós de l’imperi bizantí i la voluntat de reflectir el poder de l’emperador a través de l’arquitectura.

Materials i decoració interior

Santa Sofia es va construir amb materials senzills, com pedra i maó, que queden amagats sota l’exuberància de mosaics i daurats... Continuar leyendo "Santa Sofia de Constantinoble: arquitectura i art bizantí" »

1. Catedral de Chartres

Catalogació i context:
La catedral de Notre-Dame de Chartres, situada a França, es va construir principalment al segle XIII i és un dels màxims exponents del gòtic francès. És coneguda per les seves relíquies i per ser un important centre de pelegrinatge medieval. Va substituir edificis anteriors destruïts per incendis.

Anàlisi formal:
L’edifici té planta de creu llatina amb tres naus, transsepte i deambulatori. El sistema constructiu és voltat, amb voltes de creueria i arcs apuntats que permeten una major verticalitat i estabilitat. Les parets són relativament lleugeres, ja que els arcs botants distribueixen el pes cap a l’exterior. Els materials principals són pedra i vitralls. Els finestrals, especialment... Continuar leyendo "Art gòtic i medieval: Chartres, Santa Maria del Mar, Llotja i obres clau" »