Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Otros cursos

Ordenar por
Materia
Nivel

Pintura Barroca Europea: Maestros, Estilos y Contexto en Flandes, Holanda e Italia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 4,28 KB

La Pintura Barroca en Flandes y Holanda: Contrastes y Maestros

Fuera de Italia, la pintura barroca alcanza un amplísimo desarrollo en los antiguos Países Bajos, presentando marcadas diferencias entre sus regiones:

Flandes (Católico, Monárquico, Aristocrático y Sometido al Gobierno Español)

  • La temática religiosa predominante es la de la Contrarreforma católica.
  • Predomina la curva y el color, con colores contrastados y cálidos.
  • Profundidad lograda por planos y dinamismo.
  • Luz potente.
  • Composición tensa y recargada.
  • Personajes atléticos y mujeres rellenitas.
  • No se aplica boceto previo.

Holanda (Protestante, Republicana, Burguesa e Independiente)

  • Cultiva principalmente asuntos bíblicos y géneros profanos.
  • Comparte algunas características generales
... Continuar leyendo "Pintura Barroca Europea: Maestros, Estilos y Contexto en Flandes, Holanda e Italia" »

Basílica de San Lorenzo (Florència): Arquitectura Renaixentista de Brunelleschi

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,13 KB

Tipus: Basílica

Arquitecte: Filippo Brunelleschi

Cronologia: Primera meitat del segle XV (1420-1429)

Localització: Florència

Estil: Renaixement florentí (Quattrocento)

Etapa: Arquitectura renaixentista italiana del Quattrocento

Materials utilitzats: Pedra i marbre

Sistema constructiu: Arquitravat i voltat

Context històric

En el segle XV, l’organització feudal entrava en crisi i la burgesia incrementava, encara més, el seu poder econòmic. Un nou concepte de l’home i de la vida es perfilava a l’horitzó europeu.

Els primers símptomes d’aquest humanisme es donaren a Itàlia, on el feudalisme havia arrelat menys. El substrat de l’Antiguitat Clàssica, dins la cultura medieval italiana, va ser el que va nodrir de formes i solucions el pensament... Continuar leyendo "Basílica de San Lorenzo (Florència): Arquitectura Renaixentista de Brunelleschi" »

Miguel Ángel y la Escultura Renacentista: Técnicas, Influencias y Maestros

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 3,33 KB

Miguel Ángel Buonarroti: Un Maestro de la Escultura Renacentista

Miguel Ángel Buonarroti (1475-1564) aunó las facetas de escultor, arquitecto y pintor, pero su auténtica vocación fue la escultura, dando sentido escultórico a todas sus realizaciones (Ej.: los frescos de la Capilla Sixtina). Era un hombre de espíritu selecto y cultivado, perfeccionista y lleno de apasionamiento. Estuvo influenciado por las ideas del neoplatonismo (belleza y perfección).

Rasgos de su Obra Escultórica

  1. La manifestación de sentimientos de diverso tipo, en relación a los frecuentes cambios de ánimo del artista. El más frecuente fue el de dramatismo.
  2. La exaltación de la fuerza física y espiritual. Sus figuras no sólo son de gran corporeidad y volumetría
... Continuar leyendo "Miguel Ángel y la Escultura Renacentista: Técnicas, Influencias y Maestros" »

Art Grec i Romà: Característiques Clau i Diferències

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,73 KB

Característiques de l'Art Grec

Arquitectura Grega: Ordres i Temples

L'arquitectura grega és arquitravada, utilitza els ordres dòric, jònic i corinti, i la pedra i el marbre com a materials principals.

A part dels temples, els edificis públics mantenen els ordres clàssics.

  • El monument més important és el temple, i l'element més destacat, les columnes.
  • Ús de carreus.

Escultura Grega: Idealització i Evolució

Els models no pertanyen a una persona concreta, sinó que són idealitzats.

Moltes escultures de bronze han desaparegut perquè es podien fondre per crear-ne de noves.

  • L'escultura arcaica presenta una anatomia hieràtica, que s'anirà flexibilitzant i tornant més natural, avançant en l'expressió de les realitats anatòmiques i la idealització
... Continuar leyendo "Art Grec i Romà: Característiques Clau i Diferències" »

Palau de la Música Catalana: Icona del Modernisme a Barcelona

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,53 KB

Palau de la Música Catalana: Joia Arquitectònica

Obra arquitectònica realitzada per Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre els anys 1905 i 1908, i posteriorment remodelat entre 1982 i 1989 per Óscar Tusquets. Va ser edificat com a seu de l'Orfeó Català i sala de concerts a Barcelona. Aquesta fundació li va conferir un caràcter i una funció de símbol del catalanisme, representat per una de les seves institucions més emblemàtiques com és l'Orfeó.

Estil: El Modernisme

Definició i Context Europeu

El Modernisme a Catalunya va ser un moviment artístic que es va iniciar a Europa cap al 1890, va assolir el seu apogeu cap a finals del segle XIX i va concloure més o menys cap al 1905 a Europa, mentre que a Espanya la seva influència... Continuar leyendo "Palau de la Música Catalana: Icona del Modernisme a Barcelona" »

Casa Kaufmann (Fallingwater) per Frank Lloyd Wright

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,22 KB

Obra Arquitectònica

I.1. Catalogació

  • Obra arquitectònica: Casa Kaufmann (Fallingwater)
  • Autor: Frank Lloyd Wright (1869-1959)
  • Data: Construïda entre 1934 i 1937.
  • Lloc: Gran casa als boscos de Pennsylvania, edificada en voladís sobre una cascada.

Estil

L'arquitectura orgànica. Als Estats Units d'Amèrica, a partir dels anys trenta, es desenvolupa un nou corrent que, tot i acceptar els principis del funcionalisme, posa molt èmfasi en la sensibilitat individual tant de l'arquitecte com de l'usuari de l'edifici. L'arquitecte que representa aquesta tendència és Frank Lloyd Wright. Es va formar a l'Escola de Chicago i va ser deixeble de Sullivan, però aviat va abandonar el racionalisme per considerar-lo fred i mancat de sensibilitat. Proposa una... Continuar leyendo "Casa Kaufmann (Fallingwater) per Frank Lloyd Wright" »

Els Guerrers de Riace: Anàlisi Detallada de les Escultures Gregues

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,34 KB

Els Guerrers de Riace: Dades Generals

L'obra, coneguda com els Guerrers de Riace, té un autor desconegut i es localitza al Museo Nazionale di Reggio di Calabria (Itàlia). És una escultura exempta, formada per bronze a la cera perduda i mesura 2,05 m.

S'han elaborat nombroses teories sobre l'autoria d'aquestes dues escultures. Una d'elles suggereix que algunes peces podrien ser obra d'Alcàmenes, un deixeble de Policlet i de Fídies. L'altra teoria apunta al gran bronzista Pitàgores de Reggio, natural de l'illa de Samos. Aquest últim és considerat el primer a representar en les seves escultures les venes i els tendons amb gran realisme.

Anàlisi Formal i Estilística

Cadascuna d'aquestes escultures representa un home en tensió i en posició... Continuar leyendo "Els Guerrers de Riace: Anàlisi Detallada de les Escultures Gregues" »

Técnicas Constructivas Romanas y Griegas: Materiales, Métodos y Obras Emblemáticas

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 12,74 KB

RO: Precauciones y Técnicas Constructivas Romanas

Cimentación (Según Vitruvio)

  1. Preocupación por las fundaciones (en ocasiones con desproporciones).
  2. Vitruvio determina que las cimentaciones requieren:
    • Cavar hasta el solidum.
    • La profundidad depende de la importancia del edificio.
    • La anchura de la zanja debe ser mayor al espesor del muro.
    • Bajo columnas, doble espesor que el diámetro.
    • Entre columnas se refuerzan con bóvedas o compactados.
  3. Cuando no era posible, se disponía una suela de basamento, se prepara el terreno con estratos espesos de piedras y cascotes con hormigón.

Características de los Pilotajes

  • Pilotajes de álamo, olivo, roble, hasta terrenos estables.
  • Pilotes endurecidos al fuego, chamuscados, antiácidos.
  • Entre las cabezas: rellenos
... Continuar leyendo "Técnicas Constructivas Romanas y Griegas: Materiales, Métodos y Obras Emblemáticas" »

Glossari d'Art: Arquitectura, Pintura i Tècniques Artístiques

Enviado por Paquito y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,93 KB

Glossari d'Art i Arquitectura

Arquivolta: És el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs a l'exterior de la portalada.

Arquitrau: És l'element de suport horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes. Arquitravat: Consisteix en el primer sistema constructiu de la història. Es caracteritza pel seu estatisme i consisteix en la utilització d'elements horitzontals sustentats i elements verticals sustentadors.

Capitell: És un element arquitectònic que es disposa en l'extrem superior de la columna, pilar o pilastra per transmetre a aquestes peces estructurals verticals les càrregues que rep de l'arc que es recolza en ell.

Clarobscur: És una tècnica pictòrica basada en la perspectiva espacial... Continuar leyendo "Glossari d'Art: Arquitectura, Pintura i Tècniques Artístiques" »

Obras Maestras de Caravaggio, Carracci y Bernini: Un Recorrido Artístico

Enviado por Anónimo y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en español con un tamaño de 5,54 KB

Caravaggio

  • Cesta, 1598, Milán.
  • Descanso en la huida a Egipto, 1594-96, Galleria Doria Pamphilj.
  • Baco enfermo, 1593-94, Galleria Borghese.
  • Baco, 1596, Uffizi.
  • Buenaventura, 1594, Louvre.
  • Buenaventura, 1596, Pinacoteca Vaticana.
  • María Magdalena penitente, 1597, Galleria Doria Pamphilj.
  • Marta y María Magdalena, 1598, Detroit Institute of Arts.
  • Los jugadores de cartas, 1594, Kimbell Art Museum, Fort Worth, Texas.
  • El entierro de Cristo, 1602-3, Pinacoteca Vaticana.
  • Capilla Contarelli, 1599-1600, San Luis de Francia, Roma.
  • Cabeza de Medusa, 1598-99, Uffizi.
  • Muchacho mordido por un lagarto, 1593, National Gallery, Londres.
  • Muchacho mordido por un lagarto, 1594-96, Uffizi.
  • Santa Catalina, 1598, Museo Thyssen-Bornemisza.
  • Judith y Holofernes, 1598-99, Galleria Nazionale
... Continuar leyendo "Obras Maestras de Caravaggio, Carracci y Bernini: Un Recorrido Artístico" »