Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Oposición

ESCULTURA

CARACTERÍSTICAS GENERALES

• El movimiento cobra una gran importancia (para mostrar los sentimientos, momentos dramáticos, actitudes teatrales…). Para ello, por un lado, se utilizan composiciones libres y abiertas; por otro lado, se trabaja el cuerpo y el volumen de los cuerpos, la ropa y la expresión de las caras.
• Se trata muy bien la luz para lograr efectos de sombras intercambiando diferentes materiales (bronce, diferentes colores de mármol…).
• El tema principal suele ser el religioso (milagros, éxtasis de los santos, martirios) y los retratos (bustos, figuras de caballos). Además, también podemos observar temas mitológicos (para decorar palacios o jardines) o monumentos de tumbas (aparecen esqueletos, cuerpos podridos, relojes

Presentació

És un exemple pràcticament únic d’altar de l’època romana amb un excel·lent estat de conservació i una excel·lent execució. Els relleus tenen molta importància per la bellesa i la qualitat. El tipus de relleu va servir de model en tota l’època imperial romana.

Dades bàsiques

Autors. Anònim.

Títol. Ara Pacis o Ara Pacis augustae. Altar de la pau d’August.

Estil. Art romà, època imperial.

Cronologia. Entre 13 i 9 aC

Tècnica pictòrica o escultòrica. Escultura en relleu. Mig relleu.

Material de suport. Marbre de Carrara

Mides. Paral·lepípede. 3,68m (alçada) x 11,60m (costat) x 10,65m (costat)

Ubicació original/actual. Original: camp de Mart a la ciutat de Roma. Actual: 1938 reconstruït al costat del Mausoleu d’August.... Continuar leyendo "Ara Pacis: Altar de la Pau d’August" »

Arquitectura del Cinquecento

En 1499, Bramante se traslada a Roma, donde su estilo evoluciona notablemente. Allí construye el templo de San Pietro in Montorio, de planta circular con columnas toscanas, friso con triglifos y metopas, balaustrada y cúpula sobre tambor con nichos para estatuas. En el claustro de Santa María de la Paz, superpone dos galerías, la inferior con arcos y la superior arquitrabada, alternando columnas y pilares.

Su obra fundamental es el proyecto de la iglesia de San Pedro: planta de cruz griega con ábsides terminales en los cuatro brazos, cúpula sobre el crucero y otras cuatro entre los brazos de la cruz. Este proyecto fue reformado posteriormente por Sangallo, Rafael, Miguel Ángel y, finalmente, Carlos Maderno.... Continuar leyendo "Arquitectura y Escultura del Cinquecento: Bramante, Miguel Ángel, Palladio y Más" »

El "Sacrifici d'Ifigènia": Una mostra de pintura romana

Dades bàsiques

Autor

Anònim

Títol

Sacrifici d'Ifigènia

Estil

Pintura romana. Estil il·lusionista o 4t estil.

Cronologia

S. I aC

Tècnica

Pintura al fresc. Encàustica.

Material de suport

Paret de maó, dues capes de calç, pintura de pigments i capa de cera.

Mides

50x50cm aprox.

Ubicació

Original: Peristil de la casa del Poeta Tràgic de Pompeia.
Actual: Museu Arqueològic de Nàpols.

Context de creació

Els autors d'aquestes obres no se'ls considerava artistes, sinó artesans, i no es coneix el seu nom. Sovint feien aquestes obres copiant o imitant altres obres semblants.

Descripció formal

Iconografia

Hi ha un seguit de personatges:

• Agamèmnon: Està tapant-se la cara pel que va fer.
• Artemisa: Representada

El Jurament dels Horacis

Documentació General:

Nom: El Jurament dels Horacis
Autor: J.L David
Cronologia: 1782-1784
Lloc: Museu del Louvre, París
Dimensions: 3,30m x 4,25 m

Referents Històrics:

Històricament, el Neoclassicisme es desenvolupa des de mitjans del segle XVIII fins a mitjans del segle XIX. L'estil Neoclàssic coincideix amb la Revolució Francesa i l'Imperi Napoleònic, fet transcendental perquè suposa la liquidació del règim senyorial i de la societat estamental. Es va anar configurant un règim polític en el qual les classes triomfants, sobretot la burgesia, van assumir la direcció que va assentar les bases del desenvolupament del capitalisme.

Estil:

L'estil artístic que s'identifica més amb els ideals de la Il·lustració, sobretot... Continuar leyendo "El Jurament dels Horacis: Anàlisi i Context" »

Arquitectura Románica en Francia

Francia se reivindica como uno de los focos primitivos del estilo románico. El románico se suele dividir en escuelas regionales. Dos tipos fundamentales que influyeron en el románico español son:

• La iglesia de peregrinación como Santa Fe de Conques.
• Las iglesias de cúpulas de influencia bizantina como la Catedral de Angulema.

Arquitectura Románica en Italia

La arquitectura italiana denota una mayor influencia de la antigüedad clásica y el arte bizantino. Sus dos variantes regionales fueron el románico lombardo y el toscano, este a su vez con dos modelos: el pisano y el florentino. Italia mantuvo la tradición paleocristiana de separar el campanario y el baptisterio.

Arquitectura Románica en España

El... Continuar leyendo "El Arte Románico en Europa: Arquitectura, Escultura y Pintura" »

Capella Sixtina

La Volta de la Capella Sixtina

Miquel Àngel (1475-1564)

Cronologia: 1508-1512

Estil: Renaixement (Cinquecento)

Tècnica: Fresc

Suport: Mur; 13,7m x 39m

Localització: Capella Sixtina del Vaticà, Roma

Referents Històrics

El saqueig de Roma per les tropes de l'emperador Carles V (1527) marca la fi de la fase culminant del Renaixement i inicia una època de turbulències polítiques i religioses marcada per la Reforma Protestant i la greu crisi política que comporta.

Estil

Miquel Àngel no es considerava un pintor, era sobretot un escultor. Per tant, formalment el seu dibuix-pintura conserva el moviment i la força que inspira la seva escultura.

Miquel Àngel pinta més de 300 cossos humans en una seqüència unitària, organitzada i emmarcada... Continuar leyendo "Anàlisi de les obres mestres de Miquel Àngel i El Greco" »

Pavelló Alemany – Mies Van der Rohe

Anàlisi Formal

Observació i Descripció

El Pavelló alemany s'aixeca sobre un podi de travertí, al qual s'accedeix per una petita escala de vuit graons tangencial al pla, que permet també l'accés a una piscina de planta rectangular situada a la part esquerra de la plataforma. Darrera de l'estany descrit, hi ha la zona de serveis -despatxos i lavabo-, integrats al conjunt mitjançant un mur de travertí recorregut en part per un banc del mateix material, que s'uneix a la coberta de la construcció principal.

Tipologia

Pavelló d'exposicions

Materials

Ús de nous materials com el vidre, acer, i quatre tipus de marbre (travertí romà, marbre alpí verd, marbre antic verd de Grècia i ònix daurat de les muntanyes... Continuar leyendo "Pavelló Alemany de Mies van der Rohe: Anàlisi Arquitectònica" »

Anàlisi Formal del Museu Guggenheim Bilbao

El Museu Guggenheim de Bilbao consta d'una planta irregular formada a partir de dos tipus de volums interconnectats: d'una banda, els ortogonals i, de l'altra, els corbats i sinuosos. És important destacar que aquestes formes no segueixen cap lògica geomètrica preestablerta ni es regeixen per cap llei convencional.

L'edifici té tres nivells. Pel que fa a l'alçat, l'entrada principal del museu es troba al capdamunt d'una gran escalinata descendent, dissenyada per salvar el desnivell existent respecte a la plaça.

Malgrat aquesta entrada principal, el predomini de la línia corba i els jocs de volums fa que no hi hagi una façana principal del tot definida. De fet, sembla que s'hagi buscat un cert... Continuar leyendo "Guggenheim Bilbao: Anàlisi Arquitectònica i Impacte Cultural" »