Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Formación Profesional

La Casa de la Cascada: Obra Mestra de Frank Lloyd Wright

Nom: La Casa de la Cascada (Fallingwater)
Arquitecte: Frank Lloyd Wright
Cronologia: 1938
Tipologia: Casa unifamiliar
Materials utilitzats: Formigó armat, pedra natural, vidre i alumini
Estil: Organicisme
Localització: Bear Run, Pennsilvània (EUA)

Context Històric i Cultural del Segle XX

El segle XX es produeixen espectaculars avenços científics i tecnològics, i també grans convulsions econòmiques, polítiques i socials. Cal destacar la Revolució Mexicana, la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, la Gran Depressió econòmica dels anys trenta, el feixisme italià, el nazisme alemany, la Segona Guerra Mundial i l'ús de la bomba atòmica. Les repercussions oscil·laren entre... Continuar leyendo "Casa de la Cascada: Anàlisi Arquitectònica de Frank Lloyd Wright" »

Los Burgueses de Calais: El drama humano de Auguste Rodin

MONUMENTO A LOS BURGUESES DE CALAIS (1884-1895). AUGUSTE RODIN. BRONCE. MUSEO RODIN, PARÍS.

La ciudad de Calais deseaba realizar un monumento para conmemorar el 500 aniversario de la liberación de los ingleses. En el año 1346, durante la Guerra de los Cien Años, Calais fue asediada por el rey Eduardo III de Inglaterra, quien aceptó abandonar la ciudad con la condición de que seis notables ciudadanos se entregaran, dispuestos a ser ejecutados, salvando así a su pueblo. La intercesión de la reina Felipa, esposa de Eduardo III, impidió que la sentencia se ejecutara.

Rodin se apoyó en el relato que hace Froissart de la capitulación de la ciudad, realizando varios proyectos hasta... Continuar leyendo "Obras Maestras de la Escultura: De Rodin a Canova" »

Què és el visagisme?

El visagisme és una tècnica que té com a objectiu la correcció i l'harmonització del rostre.

Com ho fem? Treballem els diferents elements (boca, ulls, nas, barbeta, front) per dissimular els possibles “defectes” i potenciar els trets positius.

El rostre i les seves tipologies

• Rostre ovalat: Predomina l'eix vertical, és el més harmònic.
• Rostres dilatats: La mida dels dos eixos no és gaire diferent.
• Rostres allargats: Predomina l'eix vertical.
• Rostres mixtes: Rectangular.
• Rostres combinats: Els anomenem triangulars o triangular invertit.

Correccions segons la forma del rostre

• Oval ovalat: Emmarquem suaument l'oval, pòmuls i laterals del nas amb un to fosc.
• Oval rodó: Crear sensació d'allargament. Aclarir la línia

Correccions de llavis i celles

Acostem els llavis al nas: perfilem per fora de la línia natural.

Allunyem els llavis del nas: aplicarem un corrector clar entre els llavis i el nas.

La cella ideal

L’inici de la cella serà la part més gruixuda de la cella. El punt d’altura: no serà tan gruixuda com al principi. L’extrem de la cella és la part més prima.

Classificació de les celles

• Segons la densitat del pèl: poc poblades o poblades.
• Segons el gruix: gruixudes o fines.
• Segons el color: clares o fosques.
• Segons la línia i la direcció: horitzontals, ascendents o descendents.
• Segons la posició del nas: juntes o separades.
• Segons la longitud: llargues o curtes.
• Segons la posició en relació amb els ulls: altes o baixes.

Anàlisi detallada de

El arte románico, desarrollado entre los siglos X y XIII, fue un estilo artístico profundamente influenciado por fenómenos clave de la época medieval, como las peregrinaciones, las Cruzadas, el feudalismo y la preeminencia de la Iglesia. Esta corriente artística se manifestó de manera distintiva en la arquitectura, la escultura y la pintura, dejando un legado monumental en Europa.

Arquitectura Románica

La arquitectura románica se caracterizó por su monumentalidad (inspirada en los grandes edificios romanos) y perdurabilidad. Por ello, las construcciones se realizaban principalmente en piedra, utilizando diversas técnicas:

• Sillería o sillar: Piedras labradas y dispuestas a soga y tizón, en hiladas regulares.
• Sillarejo: Piedra más pequeña

Les Tres Gràcies: Descripció i Composició

En el centre hi ha les tres Gràcies, amb pentinats i cossos al gust estètic de l'època. Es troben entrellaçades i formant un cercle, de manera que una de les tres queda donant l'espatlla a l'espectador, i semblen estar ballant, amb un peu endarrerit, a punt de començar la dansa.

Predomina la línia corba en les siluetes. Les gases dels seus cossos deixen transparentar la nuesa. A més de quedar entrellaçades pels cossos, també ho estan per les mirades, que reforcen la unitat del grup. En la seva composició trobem a l'esquerra una diagonal formada pel tronc de l'arbre, en la qual hi ha una gasa blanca que contrasta amb el color del tronc. A la nostra dreta hi ha Cupido i, més o menys al centre,... Continuar leyendo "Anàlisi d'Obres Mestres: Les Tres Gràcies i Judit i Holofernes" »

Afusellaments 3 maig/Goya/1814/Oli/Tela/2,66x3,45/Prado/Si/Guerra del Francés/societat cortesiana i burgesa, prd neoclassicisme i academisme/línies corbes, diagonal paral·lela, vertical església/colors intensos, càlids, nocturns/clarobscur, home blanc il·luminat/profunda, tancadaioberta/equilibri(tensió i impotencia)/concret/neoclassicisme/volien invadir España/històric/pk va voler, x fer un homenatge a les víctimes/al poder monarquic, mostrar brutalitat/historia Espanya/mostra realitat, cel snse estel -> malson, volia ressaltar la sang/historica/mostrar q no defensava als francesos.

Barroc

El Barroc neix profundament vinculat a la Roma dels papes i es desenvolupa a Europa i Amèrica Llatina durant el segle XVII i principis del XVIII. Va ser una tendència comuna a totes les arts. Les seves característiques són:

• Cerquen el moviment, tant real com imaginari.
• Donen gran importància als efectes lumínics i a la llum.
• Representen o suggereixen l'infinit.
• Mostren una marcada tendència per la teatralitat i la fastuositat.
• Mesclen arquitectura, escultura i pintura.

Arquitectura

• Els edificis són concebuts com a grans escultures.
• Apareixen dos nous ordres arquitectònics: l'ondulant i el gegant.
• La façana no és vista com un element afegit de l'edifici, sinó que forma part del conjunt i és la part que dóna a l'exterior.
• Les façanes

EL MATRIMONI ARNOLFINI

Interpretació

Temple de l'art català i palau del nostre renaixement. Símbol de la Renaixença.

No està situat a l'Eixample, sinó a la part antiga de la ciutat perquè no el volien al cor d'aquesta. Va ser encarregat per l'Orfeó Català.

Símbol del Modernisme, barreja aspectes vells i nous, així com diferents oficis. Domènech i Montaner, el que no podia fer ell mateix, ho encarregava als millors. Treballava amb escultors, pintors...

L'edifici és una obra d'art total.

Al xamfrà hi ha una senyera i un homenatge a la cultura catalana, una representació del món del treball, esculpit per Miquel Blay.

A la façana principal hi ha un mosaic que representa la cançó catalana. Hi apareixen uns cantaires i les muntanyes de Montserrat, tot encapçalat... Continuar leyendo "El Palau de la Música Catalana" »