Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Bachillerato y Selectividad

Características de la Pintura Gótica

Pintura características:

• Los temas: son aproximadamente los mismos que encontramos en las portadas arquitectónicas: el Pantocrátor, el Tetramorfos, la Pasión, temas del Antiguo y Nuevo Testamento.
• La técnica: las representaciones que decoran los edificios han sido realizadas con pintura en fresco. Se preparaba cuidadosamente la superficie cubriéndola con una mezcla de cal grasa y arena gruesa con agua. Encima se extendía el enducido que recibía directamente el color mientras el artista trabajaba; la superficie debía estar húmeda o fresca. En ocasiones, los pintores al fresco eran retocados con temple, sobre todo los detalles, los aspectos que exigían mayor minuciosidad en los rostros o contornos.

Art Bizantí

Icona: pintura sobre fusta amb la representació de Crist, de la Mare de Déu o d’un sant, que, segons la tradició, conserva l’essència del personatge representat, motiu pel qual té una evolució estilística mínima.

Petxina: cadascun dels quatre triangles curvilinis sobre els quals descansa directament l’anell de la cúpula.

Planta basilical: tipus de planta rectangular que consta de tres o cinc naus.

Volta d’aresta: volta generada per la intersecció de dues voltes de canó.

Període iconoclasta: contrari al culte i a la representació d’imatges sagrades o icones.

Art Musulmà

Mesquita: edifici dedicat a l’oració comunitària en l’islam. Està orientat a la Meca i consta d’una sala d’oració, l’alquible, el... Continuar leyendo "Art Medieval: Romànic, Bizantí i Musulmà" »

Possibles preguntes sobre Neoclassicisme i Romanticisme

Per què el Neoclàssic superposa/mata al Gòtic?

El Neoclassicisme “mata” el Gòtic perquè promou ordre, racionalitat i simetria en contrast amb l’excés vertical i ornamentat del Gòtic. Influenciat per la Il·lustració i els descobriments arqueològics, es va imposar com a estil oficial, associat a la modernitat i als ideals republicans, mentre que el Gòtic es veia com un record del passat medieval.

Com es reflecteix l’art en la societat Neoclàssica/Romàntica?

Neoclàssica

L’art neoclàssic reflecteix una societat basada en la raó, l’ordre i la moralitat, inspirant-se en l’antiguitat clàssica. Les obres buscaven educar i transmetre valors com la virtut i el civisme.... Continuar leyendo "Neoclassicisme i Romanticisme: Art, Societat i Canvis Històrics" »

Escultura Romana: Características y Función

La escultura romana está muy subordinada a la arquitectura, ya que se trata de esculturas exentas para plazas y edificios o de relieves para decorar las construcciones. Al igual que otras artes decorativas, como la pintura y el mosaico, es un signo de ostentación o exaltación de los personajes; es decir, de propaganda política.

En su desarrollo tienen gran importancia los encargos imperiales, lo que explica la abundancia de retratos y relieves históricos que exaltan a los personajes. Los materiales más utilizados fueron la piedra, especialmente el *mármol*, y el bronce.

Influencias Fundamentales de la Escultura Romana

La escultura romana parte de dos influencias principales que definen su estilo... Continuar leyendo "El Legado Visual de Roma: Escultura, Pintura y Mosaico" »

L'esplendor de Santa Sofia i l'art bizantí

Santa Sofia, situada a Constantinoble (actualment Istanbul), és una obra cabdal de l’art bizantí. Va ser construïda entre els anys 532 i 537 per ordre de l’emperador Justinià. Aquest monument combina la tradició romana amb la innovació arquitectònica, especialment en l’ús de la cúpula.

Arquitectura i la gran cúpula central

Santa Sofia presenta una planta centralitzada amb elements de basílica longitudinal. El seu element més destacat és la gran cúpula central, sostinguda per petxines, que permeten el pas d’una planta quadrada a una estructura circular. La cúpula crea una sensació de lleugeresa gràcies a les finestres que la rodegen, fent l'efecte que flota. L’interior és ampli... Continuar leyendo "Santa Sofia: L'Obra Mestra de l'Art Bizantí a Istanbul" »

Terminologia Clau de l'Arquitectura i l'Escultura Grega

• Mètopa: Espai generalment quadrat i llis al fris de l’entaulament dòric, situat entre dos tríglifs. De vegades estan esculpides.
• Temple perípter: Edifici envoltat completament per columnes.
• Contrapposto o contraposat: Manera de disposar el cos humà que consisteix a equilibrar la massa corporal al voltant d’un eix vertical per evitar la simetria i la llei de la frontalitat. Característic de l’escultura clàssica grega i del Renaixement.
• Temple amfipròstil: Temple que té un pòrtic amb columnes a cadascuna de les façanes més estretes.
• Opistòdom: Part posterior d’un temple grec antic sense comunicació amb el naos o cel·la. Era on es guardava el tresor de la divinitat o del

Eros i Psique

1. Documentació general

Títol:

Eros i Psique

Autor:

Canova

Cronologia:

1787-1793

Context històric i cultural:

És l'època prèvia a la Revolució Francesa i la fi de l'Antic Règim. També és el moment de la independència dels Estats Units i l'inici del regnat de Carles IV a Espanya.

Estil:

Neoclassicisme

Lloc:

Louvre

Materials:

Marbre

Tècnica:

Talla

Formes:

Exemptes

Tipologia:

Cromatisme:

Monocroma

Breu aproximació:

1824

2. Anàlisi formal

Composició:

L'obra és centrípeta, crea un gran contrast entre el buit i el material i la llum i l'ombra. La composició fa forma d'espiral.

Ritme:

Les figures tracten d'abraçar-se i els caps queden emmarcats entre els braços. Les cames i les ales fan una X. El cos de la jove fa una diagonal.

Temps:

Orquestra

Espai d'un teatre, entre la cavea i el prosceni, on es col·loca el cor. A Grècia és circular i a Roma semicircular.

Palestra

La palestra era l’àrea associada al gimnàs per a l’entrenament i competició en les disciplines “pesades” (lluita, boxa i pancraci, a més del salt). Genèricament el gimnàs, símbol de la cultura grega, és el lloc on els joves adquireixen l’entrenament físic necessari per a desenvolupar els seus cossos i l’aprenentatge intel·lectual que modelarà el seu esperit i la seva ment.

Pastel

Tècnica pictòrica que utilitza pigments secs, en pols, amalgamats amb goma o resina en forma de barretes (els anomenats pastels). El color s'estén amb l'ajuda del difumí i amb les gemmes dels dits. La pintura... Continuar leyendo "Glossari Il·lustrat de Conceptes Artístics i Arquitectònics" »

Arte Mozárabe: Fusión de Culturas y Expresión Artística Única

El arte mozárabe representa una fascinante mezcla de culturas, un arte original y único, a menudo denominado 'arte de repoblación'.

Arquitectura Mozárabe

La arquitectura mozárabe, junto con la miniatura, constituye una gran manifestación artística. Sus características principales incluyen:

1. Variedad de materiales constructivos (a veces reaprovechados).
2. Arco de herradura de tipo califal enmarcado por el alfiz.
3. Cubiertas muy variadas (techo plano de madera, bóveda de cañón, nervadas, etc.).
4. Gran variedad de plantas: basilical, con ábsides contrapuestos, cruz griega, de 1 o 3 naves, ábsides cuadrados exteriormente y planta de herradura interior.
5. Espacio interior muy compartimentado

Fundació i Esplendor de Constantinoble

L’any 330, l’emperador Constantí I, el Gran, va consagrar la ciutat de Constantinoble (actual Istanbul), edificada damunt l’antiga colònia grega de Bizanci. Després de la mort de l’emperador Teodosi l’any 395, es va crear l’Imperi Romà d’Orient, amb Arcadi com a emperador. Aleshores, aquesta ciutat, en la qual confluïen els valors artístics de la cultura grega i la cultura oriental, va passar a ser la capital imperial.

Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476, Constantinoble va esdevenir hereva de la dignitat imperial romana i va exercir com a capital cultural. En el segle VI, sota el regnat de Justinià, la ciutat, ara coneguda com a Bizanci, va assolir la màxima... Continuar leyendo "Història i Art Bizantí: De Constantinoble a la Caiguda de l'Imperi" »