Ramón Lluvia

Neix 1232/33 Mallorca. Va ser escriptor, teòleg, filòsof, missioner, místic i professor. Considerat el creador de la prosa literària en català i inclou una rica varietat de gèneres (poesia, narrativa, compendis doctrinals, obres didàctiques...) Fill de barcelonins, establerts a Mallorca poc despès que Jaume I la conquerís. Va arribar a ser preceptor, majordom i sensecal de Jaume II. Es va casar amb Blanca Picany amb qui va tenir dos fills (Domènec i Magdalena). Fins els 30 anys va ser cortesà i poeta trobadoresc. Als 30 anys va tenir cinc aparicions de Crist crucificat, es va desvincular de la família i va iniciar un cami de penitència i apostolat. Va viatjar per Europa, Terra Santa i el nord d'Àfrica per converir ''els infidels'' al cristianisme. Va crear escoles  per a missioners i on ensenyaven l'art lul·lià. Al 1313 va caure malalt i va dictar el seu testament. Al 1315 va signar la seva última obra. I al 1315/16 (no se sap segur) va morir a Mallorca. Va escriure unes 250 obres. Escribia en Llatí: per les persones més cultes i amb més classe. Català: era la llengua d'ús habitual. Occità: per la poesia i escrits amorosos (abans de que es convertis). Àrab: per anar als països àrabs a intentar convertir-los. Es conserven 240 obres, entre les que destaquen:

Llibre ordre de Cavalleria: escrit entre 1274-76. Parla sobre les característiques dels bons cavallers. El seu text és combatiu i agresiu. Llibre de les Meravelles: Escrit entre 1287-89 (París). Decorat amb sanefes i dibuixos. Dividit en 10 llibres. Llibre de les Bèsties: Forma part del llibre de les Meravelles. Reflecteix en ell el funcionament i l'organització social i política de l'época.

DIFTONG: unió de dues vocals que formen una síl·laba i no es poden separar. Creixents: g/q + u + vocal. Decreixents: vocal + i/u. HIAT: combinació de dues vocals que no formen un diftong. (2 vocals fortes/ dèbil+forta / 2 vocals 2a amb accent/ 2 vocals 2a amb dièresi). DÍGRAF: conjunt de dues lletres que representen un únic so. Se separen (rr,ss,l·l,ix,tj,tx,tg) no se separen (ny,ll,qu,gu,ig).

La narració literaria és un escrit en què s'expliquen uns fets, protagonitzats per un personatg en un lloc i un temps determinats. Punt de vista intern: narrador protagonista (explica el personatge de la història en primera persona). Punt de vista extern: narrador omniscent (ho sap tot). narrador observador (només explica el que pot veure o captar, és objectiu i imparcial). Estructura: plantejament (es presenten els personatges, el temps i l'espai), nus (s'inicia el conflicte i es desenvolupa l'acció) i el desenllaç (es resol el problema). Modes de narració: 1-l'explicació dels fets o accions. 2-La descripció d'espais, objectes i personatges. 3-El díaleg entre personatges. 4-El monòleg interior que expressa els pensaments d'un personatge. Estil directe: s'escriu amb les paraules exactes de cada personatge. Estil indirecte: s'esscriu explicat amb les paraules del narrador. El temps històric: època en que se situa l'acció. Temps de la narració: període de temps durant el qual es desenvolupa. Temps verbal: present, passat o futur. Ritme ràpid: es crea utilitzant frases curtes, verbs i poca descripció. Ritme lent: es crea allargant frases, amb molts adjectius i complements i descripcions detallades. Els personatges: principals (poden ser protagonistes i antagonistes) secundaris (tenen menys importància). Caracterització: directa (el narrador descriu fisicament i psicologicament el personatge al presentar-lo. indirecta (el lector coneix el personatge per les paraules, les reaccions i les seves accions. L'espai: és el lloc on succeeixen els fets. L'ambient: és la sensació que ens provoca les descripcions del espai o les accions dels personatges.