Les estrofes
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,63 KB
La literatura és l'art descriure amb un objectiu estètic, diferenciat d'altres textos. L'objectiu és fer que la comunicació provoqui en el receptor una emocio estetica per mitja dun registre literari per crear missatges amb finalitat artistica. 2 Tipus de literatura: -literatura culta: transmissio escrita, dirigides a un public ilustrat / -Literatura Popular : transmissio oral i dirigida a un public senzill.
Caracteristiques del text literari: -Caracter Subjectiu (l'autor crea un mon de ficcio per mitja de la seva obra) , Llenguatge connotatiu ( preten suggerir multiples significats), l'autor fa una recreacio personal del llenguatge , figures literàries o retòriques ( conjunt de formes expressives mitjansant les quals el llenguatge literari aconsegueix la bellesa formal. Generes Literaris: EPICA:
-Lautor assumeix altres Personalitats / - Fa us de la funcio referencial i adopta un to objectiu i distant / - Tematica: heroica. Hi participen personatges de la noblesa i la reialesa i sovint hi intervenen elements sobrenaturals/ - Es la forma narrativa en prosa o vers. L'estructura classica es plantej. , nus i desenllaç .
LIRICA : - Nomes parla lautor en primera persona i ens parla del seu mon interior. / Utilitza la funcio expressiva i adopta un to subjectiu i afectiu / -Tematica: Sentimental. El poeta expressa els estats danim. / -Es la forma poetica. El mitja expressiu habitual es el vers i es un llenguatge sotmes a diverses formes de figuracio. DRAMATICA : L'autor crea una realitat externa a ell mateix a fi de ser representada per actors que realitzen accions davant els espectadors. / Utilitza la funcio apelativa i adopta to greu, serios o humoristic dsegons la tematica. / Tematica: tragica, dramatica o comica . / Es la forma teatral, en prosa o vers, El mode de presentacio es lestil directa, el dialeg i el monoleg. LA POESIA: Es distingeix de la prosa pel fet que utilitza el llenguatge combinant i repetint harmonicament sons i ritmes, semblantment al cant. El vers es lunitat basica distintiva del llenguatge poetic i la metrica estudia les diverses tecniques de compondre versos. El vers esta format per una succesio de mots que sescriuen e n una sola ratlla i es disposen dacord amb el metre ( nombre de silabes) i el ritme ( distribucio regular dels accents).
El metre : -Elisio : supresio fonetica duna de les vocals en contacte. Es produeix quan una de les vocals es pronuncia neutra o bé quan les dues vocals atones es pronuncien igual. / -La Sinalefa : fusio en una sola silaba ritmica de dues vocals en contacte. Es dona quan una i o una u atones formen diftong amb la vocal contigua. / -El hiat : concurrencia de dues vocals sense formacio dun diftong: es pronuncien en silabes diferents. / Tambe cal dir que en els versos llargs hi solem trobar una pausa metrica interior que divideix el vers en dues parts. Aquesta pausa sanomena cesura i les parts hemistiquis.
Segons el nombre de silabes, els versos es clasifiquen en versos curts i versos llargs: - Els versos de menys de 9 silabes son curts i no porten cesura./ - Els versos que tenen mes de 8 silabes son versos llargs i generalment porten cesura. Els mes utilitzats son el decasilab i l'alexandri. LA RIMA: Es rima consonant o perfecta quan es repeteixen tots els sons, tant els de les vocals com els de les consonants, des de la darrera vocal tonica fins a la pausa versal. Es rima assonant o imperfecta en el cas que unicament es repeteixin els sons vocalics. Des del punt de vista ritmic, sera rima masculina si els versos que rimen acaben en mots aguts i rima femenina si acaben en mots plans o esdruixols. La rima interna es la que es dona entre 2 paraules dun mateix vers o de dos versos consecutius, sobretot amb cesura.
LES ESTROFES: 1- L'apariat: és lestrofa de 2 versos curts o 2 versos llargs amb rima consonant. Si els apariats apareixen en una tirada de nombre indeterminat de versos formen les noves rimades, versos isosilabics i amb rima consonant o les codolades, versos anisosilabics, que alternen curts i llargs. 2- El tercet : es la combinacio de 3 versos curts o versos llargs que rimen. 3- La quarteta i el quartet: son estrofes de 4 versos curts i 4 versos llargs respectivament. La rima sempre es consonant i pot ser creuada o encadenada. 4- El quintet : es la combinacio metrica de 5 versos curts o 5 versos llargs, amb 2 rimes consonants diferents. 6- Sexteta i Sextet : son estrofes 6 versos curts i 6 versos llargs enllasats amb 2 o 3 rimes consonants.
Caracteristiques del text literari: -Caracter Subjectiu (l'autor crea un mon de ficcio per mitja de la seva obra) , Llenguatge connotatiu ( preten suggerir multiples significats), l'autor fa una recreacio personal del llenguatge , figures literàries o retòriques ( conjunt de formes expressives mitjansant les quals el llenguatge literari aconsegueix la bellesa formal. Generes Literaris: EPICA:
-Lautor assumeix altres Personalitats / - Fa us de la funcio referencial i adopta un to objectiu i distant / - Tematica: heroica. Hi participen personatges de la noblesa i la reialesa i sovint hi intervenen elements sobrenaturals/ - Es la forma narrativa en prosa o vers. L'estructura classica es plantej. , nus i desenllaç .
LIRICA : - Nomes parla lautor en primera persona i ens parla del seu mon interior. / Utilitza la funcio expressiva i adopta un to subjectiu i afectiu / -Tematica: Sentimental. El poeta expressa els estats danim. / -Es la forma poetica. El mitja expressiu habitual es el vers i es un llenguatge sotmes a diverses formes de figuracio. DRAMATICA : L'autor crea una realitat externa a ell mateix a fi de ser representada per actors que realitzen accions davant els espectadors. / Utilitza la funcio apelativa i adopta to greu, serios o humoristic dsegons la tematica. / Tematica: tragica, dramatica o comica . / Es la forma teatral, en prosa o vers, El mode de presentacio es lestil directa, el dialeg i el monoleg. LA POESIA: Es distingeix de la prosa pel fet que utilitza el llenguatge combinant i repetint harmonicament sons i ritmes, semblantment al cant. El vers es lunitat basica distintiva del llenguatge poetic i la metrica estudia les diverses tecniques de compondre versos. El vers esta format per una succesio de mots que sescriuen e n una sola ratlla i es disposen dacord amb el metre ( nombre de silabes) i el ritme ( distribucio regular dels accents).
El metre : -Elisio : supresio fonetica duna de les vocals en contacte. Es produeix quan una de les vocals es pronuncia neutra o bé quan les dues vocals atones es pronuncien igual. / -La Sinalefa : fusio en una sola silaba ritmica de dues vocals en contacte. Es dona quan una i o una u atones formen diftong amb la vocal contigua. / -El hiat : concurrencia de dues vocals sense formacio dun diftong: es pronuncien en silabes diferents. / Tambe cal dir que en els versos llargs hi solem trobar una pausa metrica interior que divideix el vers en dues parts. Aquesta pausa sanomena cesura i les parts hemistiquis.
Segons el nombre de silabes, els versos es clasifiquen en versos curts i versos llargs: - Els versos de menys de 9 silabes son curts i no porten cesura./ - Els versos que tenen mes de 8 silabes son versos llargs i generalment porten cesura. Els mes utilitzats son el decasilab i l'alexandri. LA RIMA: Es rima consonant o perfecta quan es repeteixen tots els sons, tant els de les vocals com els de les consonants, des de la darrera vocal tonica fins a la pausa versal. Es rima assonant o imperfecta en el cas que unicament es repeteixin els sons vocalics. Des del punt de vista ritmic, sera rima masculina si els versos que rimen acaben en mots aguts i rima femenina si acaben en mots plans o esdruixols. La rima interna es la que es dona entre 2 paraules dun mateix vers o de dos versos consecutius, sobretot amb cesura.
LES ESTROFES: 1- L'apariat: és lestrofa de 2 versos curts o 2 versos llargs amb rima consonant. Si els apariats apareixen en una tirada de nombre indeterminat de versos formen les noves rimades, versos isosilabics i amb rima consonant o les codolades, versos anisosilabics, que alternen curts i llargs. 2- El tercet : es la combinacio de 3 versos curts o versos llargs que rimen. 3- La quarteta i el quartet: son estrofes de 4 versos curts i 4 versos llargs respectivament. La rima sempre es consonant i pot ser creuada o encadenada. 4- El quintet : es la combinacio metrica de 5 versos curts o 5 versos llargs, amb 2 rimes consonants diferents. 6- Sexteta i Sextet : son estrofes 6 versos curts i 6 versos llargs enllasats amb 2 o 3 rimes consonants.