Zones bàsiques de salut de Catalunya

O. Morera

1. Què és un sistema sanitari?

Conjunt de relacions entre institucions, grups socials i individus, orientat al manteniment i millorar del nivell sanitari d’una població determinada organitzades i inter relacionades que treballen per atendre la salut de la població i per donar respostes a les necessitats de salut d’una societat determinada, englobant: enginyeria, electrònica, indústria farmacèutica, química... Formació dels professionals...

OMS: un complex d’elements interrelacionats que contribueixen a la salut de les persones en llocs públics i les comunitats, així com el medi ambient físic i psicosocial i en el sector de la salut i altres sectors pròxims...

Són estructures socials complexes de natura heterogènia destinada a satisfer les necessitats de la població e cada país en matèria de salut i malaltia.

Aspectes principals:

-Recursos

-Organització

-Funcionament

-Finançament

-Prestació de serveis

2.Problemes comuns a tots els sistemes sanitaris. 9

• Increment de la despesa sanitària, augment de la societat i de la seva demanda i menys riquesa econòmica.
• Utilització innecessària de serveis sanitaris i medicalització de problemes socials.
• Falta de servei personalitzat.
• Augment de les llistes d’espera.
• Diferents costos per activitat clínica en un mateix país. Diferents preus en els tractaments, intervencions... Segons autonomia...
• Manca de lligam entre els nivells assistencials. No coordinació... Gran atenció primària, hospitalària i sociosanitària, però no es comuniquen entre ells.
• Morbiliitat atribuïda a factors biològics i culturals. Factors biològics, genoma
• Envelliment de la població, més dependència, més gast sanitari
• Avanç tecnològic i increment de costos, no amortització del que ja tenim, constant moviment...

3.Objectius comuns a tots els sistemes sanitaris. 5

• Equitat:

  
  justícia= igualtat. Atenció idèntica per necessitats semblants) i suficiència ( Accés universal a un mínim d’atenció a totes aquelles persones que viuen en un país, dret mínim d’atenció sanitària i suficient, atenció idèntica per necessitats semblants.
• Protecció social, assegurar l’accés universal a prestacions bàsiques amb independència de capacitat de pagament, sobretot al feble.
• Eficiència, important, no significa estalviar sinó gastar el que sigui necessari.
• Llibertat d’elecció dels usuaris, tant en el sector públic com el privat. En el sector privat és la carretera de serveis que té l’usuari. En el sector públic és la llibertat per a poder escollir el metge de capçalera.
• Autonomia processional responsable, això és el que diferència un hospital d’una empresa... Però cada vegada més industrialitzada, pèrdua de personalitat per tant pèrdua d’autonomia.