La litosfera terrestre

La capa externa de la Terra formada per l'escorça i la part més exterior del mantell s'anomena litosfera.
Capa sura sobre l'astenosfera. La litosfera és una capa rígida i sòlida.

Diversos fragmentos anomenats plaques litosfèriques

. Dos tipus de litosfera:

-Litosfera oceànica:

És la més prima i la més densa. Fons dels oceans

-Litosfera continental:

És més gruixuda i lleugera

La teoria de la deriva continental.

Alfred Wegener va enunciar el 1912 la teoria sobre la deriva continental

. Exposa els contienents, es desplaçaven lentament. Un sol continen anomenat

Pangea, envoltat d'un únic oceà anomenat Panthalassa

Placas:

Nord-América,Euroasiatica,Australiana,Africana,Sud-América, Pacifica, Nazca

Subplacas

Juan de fuca, aràbiga, índica, filipina, Scotia, Antàrtica, cocos, carib

La teoria de la tectònica de plaques

La teoria de la tectònica de plaques:

L'edat de les roques del fons oceànic

. Roques situades a les zones centrals més recents que les de les roques situades a les zones properes als continents. L'expansió del fons dels oceans a partir d'un eix central.

El paleomagnetisme de les roques del fons oceànic

: les roques magmàtiques adquireixen la polarilitat del camp magnètic mentre es frme, el fons dels oceans mostra bandes simètriques de polaritat normal i invertida que salterna a banda i banda de les dorsals.

La distribució de volcans i teratrèmols

. Alineats i es concentren en determinades zones que coincideixen amb els límits proposats per a les plaques tectòniques.

L'analisi de la paleoclimatologia

. Un clima glacial. Va existir un únic continent prop del pol sud, que es va fracturar

L'estudi de les estructures submarines

. Exploració dels oceans s'han pugut cartografia les dorsals oceàniques, llargues serralades submarines que recorren els principals oceans.

L'energia que mou les plaques

La terra és un planeta geològicament actiu gràcies a la calor que manté en el se interior.

Transmissió de calor:

Sistema de corrents de convencció

: El mantell actua com un fluid, els materials més calents cap a la superfície. L'astenosfera arrosegaria la litosfera.

Plomes térmiques:

Ascens de materials fosos des del mateix nucli terrestre en forma de plomes tèrmiques.

Força de la gravetat també Déu estar implicada en el procés

Per a sustentar la seva teoria, Wegener va recopilar diverses proves:

Proves geogràfiques

: La coincidència en la forma de les costes d'alguns continents indica que aquests havien estat units i que es van separar posteriorment.

Proves paleontològiques

: La presència de fòssils similars en diferents continents suggereix la idea que aquests devien d'estar units en el passat.

Proves geològiques

Existeisen antigues formacions geològiques similars actualment separades epl mar. Això dóna a entendre que aquestes regions van estar unides en èpoques anteriors.

Proves biològiques

: Alguns organismes, en evolucionar després de separar-se els continents, han originat espècies diferents, com els marsupials austra-lians i sud-americans.

Límits convergents

En els límits convergents es produeix la col-lisió de dues plaques

Quan una de les dues plaques és oceànica, es produeix un procés de destrucció de litosfera a les zones de subducció.

El pla de contacte entre les dues plaques, que té una inclinació d'uns 45º, s'anomena pla de Benioff

Dos tipus de subducció:

Zona de subducció de tipus andí:

Ës la zona de contacte entre una placa amb litosfera continental i una altra amb litosfera oceànica.

Aquest tipus de contacte té lloc entre la placa de Nazca i la Sud-americana, i origina la serralada dels Andes

Zona de subducció de tipus arc d'illes

: A les zones de contacte entre dues plaques amb litosfera oceànica, es genera un arc d'illes, mostren un intens vulcanisme.

Quan les dues plaques que col-lisionen estan formades per litosfera continental, es forma una zona d'obducció.

Zona d'obducció

A les zones d'obducció, els materials plegats provoquen un augment del gruix de la litosfera

En aquestes zones es produeixen terratrèmols sovint

La dinàmica de la litosfera

Tres tipus de vores o contactes entre plaques:

Els límits o vores divergents, plaques que se separen i el buit generat s'omple amb materials fosos que provenen del mantell.

Els límits o vores convergents, plaques xoquen l'una contra l'altra.

Els límits o vores conservatives, ni es crea ni es destrueix litosfera. S'originen les falles transformats.

Límits divergents

Els límits divergents apareixen en el moment en què un continent es fractura. Pot evolucionar fins a generar una dorsal oceànica.

Vulcanisme incipient

: Flux de calor important des de zones profundes. Es tracta de les plomes tèrmiques o punts calents. Pressionen la litosfera, de manera que poden provocar fractures.

Formació d'un rift:

Les fractures es manifesten en forma de múltiples falles normals. La calor acumulada solta la litosfera, dona lloca a magmes que tendeixen a ascendir, en alguns casos, fins a la superfície.

Mar lineal

: L'expansió de la litosfera provoquen que aquestes grans depressions puguin quedar envaides per l'oceà. Es genera un mar lineal, com el Mart Roig.

Dorsal oceànica

: La litosfera continental queda separada en dos blocs, a genera una dorsal oceànica

Límits conservatius

Falles transformants

: moviments sísmics a les regions afectades

Processos geològics en els límits entre plaques

Els plecs

: Són deformacions dels estrats que es produeixen quan els materials estan sotmesos a una compressió . Els plecs són propies dels límits convergents.

D'anticlinals:el material del nucli es mes antics , sinclinal

:selmaterial del nucli es mes mudern

Les falles i els encavalcaments:

Les falles són fractures del terreny, distensió del terreny, falles normals, compressió, falles inverses.
Falles transformants els blocs es desplacen lateralment.

Els encavalcament evolucionen a partir de falles inverses. Quan el bloc superior avança distàncies importants sobre l'inferior, mantell de corriment. Llavors, el bloc inferior s'anomena autòcton, i el superior rep el nom d'al-lócton.

El magmatisme i el metamorfisme

El magmatisme es produeix a causa de la fusió de les roques. Es pot manifestar en forma de vulcarisme, o en forma de plutonisme.

El metamorfisme:

consisteix en a transformació d'algunes roques a causa dels elevats valors de pressió i temperatura existents en aquestes regions.

El clcle de Wilson

La litpsgera està subjecta a un cicle dinàmic de formació i destrucció continu anomenat cilce de Wilson

1
.Formació d'un rift intracontinental a causa de la fragmentació d'una placa continental.

2

Separació de les plaques continentals

Aparició d'una dorsal que general litosfera oceànica. Expansió oceànica

3

Subducció de le la litosfera oceànica sota la litosfera continental. Formació de serralades costaneres.

4

Tancament de la conca oceànica

. Formació de serralades per col-lisió de les plaques continentals

Les formacions del relleu de la litosfera.

La plataforma continental es trova a les zones de transició entre la litosfera continental i l'oceànica, dins d'una mateixa placa

Les dorsals oceàniques són serralades submarines que es poden elevar més de 2000 m sobre el fons Es troven a les vores divergents.

Les foses abissals són les zones més profundes dels oceans. Poden arribar als 11Km de profunditat i es troben a les zones de subducció.

El talús continental és la zona que constitueix el límit entre la litosfera continental i l'oceanica. Té un pendent elevat.

La serralades es formen per processos de subducció de tipus andí, o bé a causa d'una col-lisió continental.