Xuleta Plató teoria política

5.2 Les Virtuts i la justícia

Segons Plató, les úniques persones que poden aspirar a La idea de Bé són les que tenen una ànima predominantment racional. Els altres éssers, són incapaços de fer l’ascensió dialèctica. No obstant, aquestes Persones poden comportar-se de manera moralment adequada dins dels límits que Els imposa el seu tipus d’ànima. Cadascun d’aquestes formes de vida té Associada una virtut.

Una persona en qui predomina l’ànima racional serà Excel·lent si conrea la intel·ligència. Però si predomina l’ànima irascible, la Virtut que ha d’esforçar-se a desenvolupar és la valentia. I els qui tenen una ànima predominantment concupiscible han d’intentar conrear la moderació o Temprança, per tal que els desigs no acabin dominant-los.

Però per damunt de totes aquestes qualitats hi ha una Virtut més important de totes, que és la justícia. Plató creia que, perquè un Individu hi regni la justícia, cal que la dimensió racional de la seva ànima Controli les parts irascible i concupiscible.

En el diàleg Fedre, Plató, per explicar aquesta teoria, compara l’ànima humana amb un carro Guiat per una auriga i tirat per dos cavalls alats. Un dels cavalls és noble i Bo, però l’altre és mandrós i desobedient. L’auriga representa l’ànima Racional, mentre que el cavall noble es correspon amb l’ànima irascible, i el Cavall desobedient, amb l’ànima concupiscible. L’al·legoria pretén mostrar que El carro(la nostra vida) només podrà avançar si l’auriga(la raó) aconsegueix Dominar i controlar els dos cavalls(la passió i els desigs) sense deixar que Aquests es desboquin. L’objectiu de l’auriga és ascendir cap al cel, que Representa el món de les idees. Però si l’auriga és incapaç de mantenir el Control dels dos cavalls, el carro es desequilibra i acaba abatut en terra i Ens fa caure així en el món sensible, material i imperfecte.

La Societat perfecta

6. La Passió política de Plató

6.1 Una Realitat imperfecta

Al llarg de la seva vida, Plató va sentir un gran Interès per la política. La seva família era noble, rica i influent, i molts Dels seus membres havien tingut una intervenció destacada en la política Atenesa. Quan Plató era jove, la derrota d’Atenes en la guerra del
Peloponès va Suposar la fi de la democràcia i la instauració d’un règim aristocràtic imposat Pels espartans. El govern dels Treta Tirants va actuar de manera injusta, cruel I despòtica. Finalment, el poble atenès es va rebel·lar i va restaurar la Democràcia. Però aquest règim tot just restaurat va ser el que va jutjat i Condemnar Sòcrates a morir enverinat, i Plató es va convèncer que la democràcia Era un sistema equivocat i injust. Plató va arribar a la conclusió que, perquè Un sistema polític sigui just, cal que decideixin els qui realment saben que és El més adient i bo per a tothom.

6.2 La Ciutat ideal

La proposta política de Plató, com s’exposa a la República, està lligada a la seva teoria antropològica. Plató creia que una societat ben ordenada és aquella en la qual regna la justícia i on els Governants pensen en el bé comú. Per això només serà possible quan cada persona Es dediqui a allò que fa més bé, sense interferir en aquelles activitats per a Les quals no està ben dotada.

Així, en una societat ideal, els qui tenen una ànima Bàsicament concupiscible s’han d’ocupar de qüestions materials que són les que Els interessen més. Aquest tipus de persones han de dedicar-se a activitats com Ara l’agricultura, ramaderia... I els que tenen una ànima irascible haurien de Ser soldats...

Finalment, el govern de la ciutat ha d’estar reservat A aquells en qui preval l’ànima racional, els únics capacitats per comprendre En què consisteixen el Bé i la Justícia. D’aquesta manera el govern política ha De ser confiat als filòsofs, que són els únics capacitats per conèixer allò que Realment convé a tota la societat.

El model polític de Plató pretenia dissenyar una Societat ideal i perfecta que permetés resoldre les insuficiències i els Defectes dels diferents estats que existeixen en la realitat. No es tracta de Cap societat que existeixi realment, sinó d’una utopia que descriu com hauria D’organitzar-se l’Estat perquè hi regnés la justícia.

Allò que Plató proposa és una ordenació social molt Rígida, en la qual l’activitat assignada a casa persona està determinada des de La infantesa segons el tipus d’ànima que tingui cadascú. Però en el sistema Polític de Plató les persones no poden elegir lliurament a què dedicar-se. Tampoc no es permet opinar o participar en les decisions de tothom.

La societat ideal que dissenya Plató és tan estricta Que fins i tot sotmet els artistes a una vigilància severa. Era molt conscient De l’impacte que exerceix l’art sobre nosaltres i de la capacitat que tenen la Literatura, la música i les parts plàstiques per emocionar-nos. Plató creia que L’activitat dels artistes havia d’estar sotmesa a un control rigorós.

En la protesta política de Plató hi ha un element Sorprenent que resulta insòlit en la seva època. Afirmava que els homes i les Dones tenen les mateixes capacitats i que, per tant, tant uns com els altres Poden dedicar-se a la filosofia i al govern, sempre que tinguin una ànima Racional. Plató es va avançar notablement al seu temps en considerar que tant Les dones com els homes són éssers humans bàsicament iguals.