Joan Fuster: conceptes clau i estil del fragment sobre la xenofòbia i la gent

Resumen

Aquest document analitza un fragment de Joan Fuster a partir de diversos conceptes com cadira, covardia, escepticisme, gent, lectura, rellotge, ser i xenofòbia. Explica com l'autor en desenvolupa el sentit i quines idees hi ha darrere de cadascun. També comenta l'estil del text, que és assagístic, persuasiu i d'un registre estàndard amb trets orals.

Puntos clave

Fuster associa l'escepticisme amb el dubte metòdic i el descriu en sis aspectes: intel·lectual, moral, social, polític, tècnic i literari.
La covardia és presentada com una por compartida per totes les persones.
La identitat de grup es construeix en contraposició a un altre grup, i per això la xenofòbia és la contrapartida de la idea de «gent».
Fuster utilitza la ironia en expressions com «crims salvatges i poemes preciosos» i «abusos remuneradors».
La idea de l'altre serveix per entendre el jo: el jo es defineix en relació als altres.
Quant a l'estil, és un text assagístic que pretén persuadir el lector i usa la primera persona del plural per incloure'l.

Ponte a prueba

1.1. Identifica una de les idees que Fuster utilitza

- “Cadira”: L'autor ens compara la cadira amb l'ou de Colom i per una altra banda diu que per a que una cadira sigui perfecta no depén del material sinó de l'arquitectura. Una concepció de la vida lliure de patiment

- “Covardia”: la por com a tret compartit per totes les persones. Si ens comparam uns als altres, tots arrivam a ser covars.

- “Escepticisme”: reivindicació del dubte metòdic

Per descriure aquest terme ho fa amb sis aspecetes diferents:

• l'aspecte intel.Lectual: persones raonables

• l'aspecte moral: pràctica del sarcasme com a forma de caritat

• l'aspecte social: no serà mai ni un assassí ni un heroi

• l'aspecte polític: no fan les revolucions, només les preparen

• l'aspecte tècnic: és sensible al temps, a la història…

• l'aspecte literari: l'escepticisme és incompatible amb la poesia literaria, …

- “Gent”: Quan parlam de “ la gent” mai volem al.Ludir-nos a nosaltres mateixos.

La idea de l’altre: jo soc jo en relació als altres.

Puntuació per a modular el discurs (dos punts).

“La gent és un tema universal. Als altres els passen les coses roïnes. La gent són els que s’enganyen. Pensar en l’alteritat és obrir-se a l’exercici de la llibertat.

- “Lectura”: llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.

- “Rellotge”: la tecnologia varia la percepció del temps

- “Ser”: [aforisme]: ens imaginem distints de com som per a sobreviure

- “Xenofòbia”: la identitat de grup es construeix contra un altre grup. “xenofòbia” és la contrapartida de “gent”.Fuster demostra que és molt incisiu: quan dic “pàtria” necessite separar-me de les altres comunitats.

Ironia: “crims salvatges i poemes preciosos”, “abusos remuneradors”.

1.2 l'estil de Fuster en aquest fragment

Cadira: És un text assagístic que pretén persuadir el lector. Està escrit en un registre estàndard amb elements propis de l'oral. S’utilitza la primera persona del plural per a incloure al lector a la lectura

Preguntas frecuentes

Quina relació té la xenofòbia amb la idea de «gent» en el fragment?

Segons el text, la xenofòbia és la contrapartida de «gent»: la identitat de grup es construeix contra un altre grup. Quan es parla de «pàtria», cal separar-se de les altres comunitats.

Com defineix Fuster l'escepticisme?

Fuster reivindica el dubte metòdic i el descriu amb sis aspectes diferents: intel·lectual, moral, social, polític, tècnic i literari. Per exemple, diu que els escèptics no fan les revolucions, només les preparen.

Quin és l'estil de Fuster en aquest fragment?

És un text assagístic que pretén persuadir el lector, amb un registre estàndard i elements propis de l'oral. Fuster utilitza la primera persona del plural per incloure el lector en la lectura.