Xarxes Urbanes: Teories, Sistemes, Funcions i Urbanisme

Xarxa Urbana

Les ciutats formen un conjunt jerarquitzat, complementari i amb diferenciació de funcions.

Teories sobre l'Estructura Urbana

Teoria del Lloc Central (Christaller)

Walter Christaller va plantejar la seva teoria partint d'un espai teòric, sense relleu, amb la població ben repartida i una xarxa de transport desenvolupada. Aquesta teoria es basa en la idea que la funció d'una ciutat és proveir de béns i serveis a les àrees d'influència que l'envolten.

Teoria de la Gravitació Urbana

Dos centres urbans es relacionen amb una intensitat directament proporcional a la seva població i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa.

Teoria de la Base Econòmica

Aquesta teoria dona importància a l'activitat exportadora (industrial, serveis especialitzats, etc.) del nucli urbà, a més del comerç i els serveis locals, com a motor del seu creixement.

Sistema Urbà

És el sistema que formen les ciutats que es relacionen entre elles. Aquestes relacions són dinàmiques i s'expressen en moviments i intercanvis de població, mercaderies, informació, capital, etc.

Globalització i Ciutats

La globalització és el procés pel qual les estructures socioeconòmiques i culturals dominants tendeixen a tenir un abast mundial, afectant profundament l'organització i les funcions de les ciutats (ciutats globals, xarxes internacionals).

Regions Urbanes

Una regió urbana és una zona amb una xarxa urbana molt densa, formant un espai gairebé continu de ciutats. N'hi ha de tres tipus principals:

• Àrea Metropolitana: Conjunt format per una gran ciutat central (metròpoli) i les ciutats més petites del seu entorn immediat, amb fortes dependències funcionals (laborals, comercials).
• Conurbació: Gran zona urbanitzada resultant de la unió física de diverses ciutats o àrees urbanes que han crescut fins a tocar-se. Pot tenir diversos nuclis centrals d'importància similar, sovint amb funcions diferenciades.
• Megalòpolis: Conjunts extensíssims formats per la unió de diverses conurbacions i àrees metropolitanes, creant una vasta zona urbana contínua o quasi contínua. Solen tenir múltiples nuclis urbans i poblacions superiors als 20 milions d'habitants. Exemples: BosWash (de Boston a Washington D.C.), la megalòpolis japonesa de Tòquio-Kobe.

Diferenciació Funcional a la Ciutat

Les ciutats presenten una especialització de l'espai segons les funcions que s'hi desenvolupen:

1. Funció Administrativa i de Serveis Avançats

   Acostuma a concentrar-se al Districte Central de Negocis (CBD - Central Business District). Aquesta zona sol tenir el sòl més car de la ciutat, edificis d'oficines de gran valor, tota mena de serveis avançats (financers, consultoria, etc.) i excel·lents comunicacions. Sovint, l'habitatge residencial és escàs o molt car en aquestes àrees.

2. Funció Comercial

   Pot ser descentralitzada (comerç de proximitat distribuït per tota la ciutat) o especialitzada (àrees amb concentració de botigues d'un tipus específic, grans centres comercials, eixos comercials principals).

3. Funció Residencial

   Dins la ciutat es produeix una segregació socioespacial: la distribució de la població urbana en àrees diferents segons les seves característiques econòmiques, socials, culturals o ètniques.

   • Zones suburbanes: Àrees residencials al voltant del nucli central, sovint amb millor planificació (habitatges unifamiliars, zones verdes) que ofereixen, teòricament, més qualitat de vida. Tradicionalment ocupades per classes mitjanes i altes, tot i que la diversitat augmenta.
   • Zones perifèriques degradades o vulnerables: Àrees que poden sorgir al voltant de nuclis industrials antics, en zones mal comunicades o amb dèficits urbanístics, sovint amb habitatges de menor qualitat i serveis bàsics deficients, concentrant població amb menys recursos.

4. Funció Industrial

   Actualment, tendeix a situar-se en àrees específiques fora del nucli central:

   • Polígons Industrials: Els poders públics concentren l'activitat industrial en àrees designades amb tots els equipaments i infraestructures necessàries (accessos, subministraments, etc.).
   • Parcs Tecnològics i Científics: Concentren indústries i empreses de tecnologia punta (R+D+I), sovint situats prop de centres d'investigació o universitats per fomentar sinergies.

Urbanisme

L'urbanisme és la disciplina i tècnica que estudia, planifica i ordena el desenvolupament de les ciutats i del territori.

Agents Urbans

Són les persones o entitats que intervenen en la creació, transformació i gestió dels espais urbans. Inclouen:

• Organismes públics (ajuntaments, governs regionals/estatals)
• Promotors immobiliaris
• Propietaris del sòl
• Propietaris d'indústries i empreses
• Entitats financeres
• Ciutadans (individualment o organitzats en associacions)

Classificació del Sòl (segons la planificació urbanística)

• Sòl Urbà: Sòl ja transformat, que compta amb els serveis urbanístics bàsics (accés rodat, aigua, sanejament, electricitat) o està consolidat per l'edificació.
• Sòl No Urbanitzable (o Rústic): Sòl que es preserva de la urbanització per raons agrícoles, forestals, ambientals, paisatgístiques, de riscos naturals, etc.
• Sòl Urbanitzable: Sòl que la planificació urbanística preveu que pugui ser transformat en sòl urbà en el futur, mitjançant un procés de desenvolupament.