Xarxes i Jerarquies Urbanes: Funcions i Dinàmiques

Definició de xarxa urbana

Una xarxa urbana és un conjunt de ciutats que es relacionen en diferents nivells: socials, econòmics, polítics o culturals.

Àrea d’influència: és l’espai al voltant d’una ciutat central on s’estableixen importants lligams amb l’entorn. Es redueix amb la distància. Com més gran sigui la ciutat central, l’àrea d’influència serà major.

Jerarquia urbana de Catalunya

• Regió metropolitana de Barcelona: Agrupa més del 60% de la població catalana. Hi ha una clara centralitat administrativa, econòmica i de serveis a tota Catalunya. Es divideix en: Ciutat Central (Barcelona ciutat), la Segona Corona i la Tercera Corona.
• Ciutats supracomarcals: Forta influència econòmica i social sobre els respectius territoris. La seva àrea d’influència a vegades sobrepassa els límits de la comarca (Tarragona, Girona, Lleida).
• Centres comarcals: Sobretot capitals de comarca, són facilitadors de serveis. La influència és dins de la comarca (Figueres, Olot, Puigcerdà).
• Centres subcomarcals: Tenen influència, però limitada (Palamós, Cambrils, Roses).

Funcions de les ciutats

• Funció residencial: Totes les ciutats tenen les infraestructures i serveis necessaris per a la població. Aquesta funció és present a totes les ciutats.
• Funció econòmica (ex. Nova York): Ciutats que realitzen moltes activitats secundàries i terciàries. Destaquen per l’activitat econòmica quant a intercanvis i comerços.
• Funció industrial (ex. Manchester): Ciutats que destaquen per tenir polígons industrials, situats sobretot a la perifèria per disposar de més espai i evitar molèsties als ciutadans.
• Funció turística (ex. Las Vegas): Ciutats que tenen moltes infraestructures i serveis per als turistes.
• Funció cultural o religiosa (ex. Florència): Ciutats que tenen grans institucions culturals o que són centres de pelegrinatge.
• Funció militar (ex. Ceuta): Ciutats dissenyades per a l’estratègia militar en zones estratègicament situades.
• Funció politico-administrativa (ex. Madrid): Correspon a capitals de països, ja que acullen les seus de govern.

Dinàmiques migratòries

1. Durant el segle XX es produeixen moviments migratoris interiors: del camp a la ciutat o d’una comunitat a l’altra.
2. A finals del segle XX i inicis del XXI hi ha un canvi amb l’arribada d’immigració de l’estranger (migracions exteriors). Exemples: Iberoamèrica (Equador), Nord d’Àfrica (Marroc), resta d’Europa (Romania). Aquest fenomen està relacionat amb el desenvolupament econòmic espanyol.
3. En els darrers anys, la immigració exterior s’ha reduït molt per efectes de la crisi. També es produeix emigració d’espanyols a altres països per buscar feina.