La xarxa urbana catalana: estructura i jerarquia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en
con un tamaño de 2,83 KB
La xarxa urbana catalana
La distribució de la població a Catalunya és irregular: presenta una densitat molt alta a la costa i molt baixa al Pirineu. Així mateix, la xarxa urbana és densa al litoral i prelitoral, mentre que és poc densa a l'interior.
Aquesta xarxa està encapçalada per Barcelona, la ciutat més important de l'arc mediterrani de la Unió Europea, després de Milà.
Independentment dels desequilibris en la densitat i el poblament, la xarxa urbana de Catalunya es pot considerar un sistema força ben integrat, en funció de la gran quantitat d'intercanvis que es produeixen constantment entre els diferents nuclis urbans que en formen part.
Els 4 nivells de la xarxa urbana catalana
La xarxa està clarament jerarquitzada en quatre nivells:
La regió metropolitana de Barcelona
Exerceix una funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis molt important, i influeix en tot el territori català. Inclou: el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf.
Dins d'aquesta regió trobem:
- L'àrea metropolitana: formada per Barcelona i els municipis propers (l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès, entre d'altres).
- La corona metropolitana: anell que envolta l'àrea metropolitana i que inclou un seguit de capitals comarcals i ciutats industrialitzades, com Mataró, Granollers, Mollet del Vallès, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilanova i la Geltrú.
Les ciutats d'influència supracomarcal
Són zones urbanes que exerceixen una influència econòmica i social que va més enllà dels límits de les seves pròpies comarques:
- Conurbació Reus-Tarragona: influeix directament en tota la zona del Camp de Tarragona.
- Tortosa: exerceix el paper de lloc central per a totes les Terres de l'Ebre.
- Lleida: nucli central de les terres de Ponent, des del Pirineu fins a la Depressió Central.
- Girona: lloc central de les comarques que formen la regió gironina.
- Manresa: nucli urbà principal de les comarques que formen la Catalunya Central.
- Vic: focus principal de l'eix de comunicacions que representen les valls del riu Ter i del riu Congost.
Els centres comarcals
Són ciutats que exerceixen de centres de serveis per al territori de la seva comarca i sovint estan relacionades directament amb els centres supracomarcals corresponents. Exemples: Figueres i Olot respecte de Girona, o Balaguer i Mollerussa respecte de Lleida.