Xarxa Urbana Catalana i Conceptes d'Urbanisme

Conceptes Clau d'Urbanisme

Hi ha tres tipus principals de regions urbanes:

Tipus de Regions Urbanes

Àrea metropolitana: És el conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l’envolten. És un sistema ben integrat, amb una intensitat de fluxos elevada entre el nucli central i els municipis que hi graviten al voltant. Exemple: Nova York.

Conurbació: Regió urbana on no hi ha un nucli clarament predominant, sinó diversos nuclis. Presenta una estructura polinuclear, abundància d'activitats secundàries i terciàries, i fluxos intensos entre les ciutats que la formen.

Megalòpolis: Gran regió urbana formada per conurbacions i àrees metropolitanes, on viuen més de 20 milions de persones. Es caracteritza per múltiples nuclis centrals, complexes xarxes d’activitats econòmiques i un intens intercanvi de fluxos.

La Xarxa Urbana Catalana

La població a Catalunya està distribuïda de manera irregular, amb una densitat molt alta a la costa. La xarxa urbana és força densa a la zona litoral i prelitoral i poc densa a l’interior. Barcelona és la ciutat més important de l’arc mediterrani de la UE. La xarxa urbana de Catalunya es considera ben integrada en funció de la quantitat d’intercanvis que es produeixen constantment entre els diferents nuclis urbans que en formen part.

Nivells de la Xarxa Urbana Catalana

La xarxa urbana catalana s'estructura en 4 nivells:

• 1. Regió Metropolitana de Barcelona

  Té una funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis molt important i influeix tot el territori català. Es divideix en dues zones:

  • Àrea Metropolitana: Inclou Barcelona i els municipis més propers (p. ex., l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adrià de Besòs).
  • Corona Metropolitana: Anell que envolta l’Àrea Metropolitana i que inclou capitals comarcals (p. ex., Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa).

• 2. Ciutats d'Influència Supracomarcal

  Formen el segon nivell del sistema urbà català. La seva influència s'estén molt més enllà d'una sola comarca.

  • Reus, Tarragona: Influeixen en el Camp de Tarragona.
  • Tortosa: Centre per a les Terres de l’Ebre (Priorat, Montsià, etc.).
  • Lleida: Centre de les Terres de Ponent, el Pirineu fins a la Depressió Central.
  • Girona: Centre de les comarques centre-orientals del país.
  • Manresa: Nucli urbà principal de les comarques del centre de Catalunya.
  • Vic: Un dels focus principals de l’eix de comunicacions de les valls del riu Ter i el Congost.

• 3. Centres Comarcals

  Són ciutats que exerceixen de centres de serveis per al territori de la seva comarca i sovint estan relacionades directament amb els centres supracomarcals corresponents. Exemples: Figueres i Olot.

• 4. Centres Subcomarcals

  Són poblacions que exerceixen un rol de certa centralitat sobre les poblacions que els envolten. Exemples: Blanes i Calella.

Altres Conceptes Urbanístics

Urbanització: Fenomen pel qual les ciutats creixen d’una manera accelerada i els modes de vida urbans es fan extensius a grans àrees.

Funció urbana: Cadascuna de les aplicacions de les activitats pròpies d’una ciutat i la seva àrea d’influència.

Segregació espacial: Distribució de la població urbana en àrees diferents segons les seves característiques econòmiques, socials, culturals o religioses.

Parc tecnològic: Àrea industrial creada per concentrar empreses dedicades a la recerca i el desenvolupament tecnològic.

Xarxa urbana: Conjunt de ciutats i altres nuclis de població que es diferencien per la seva mida i per les seves funcions, articulats per infraestructures de comunicació i relacionats per nombroses interaccions.

Sistema urbà: Conjunt de ciutats i altres nuclis de població d’un determinat territori que formen una xarxa urbana més o menys complexa.

Fluxos del sistema urbà: Intercanvis de tota mena que es produeixen entre els diferents nuclis que formen un sistema urbà.

Regió urbana: Territori extens format per ciutats i altres nuclis urbans amb una elevada densitat mitjana de població.

Arc mediterrani: Macroregió europea formada pels territoris de la Mediterrània occidental (p. ex., Catalunya, Andalusia, sud de França, nord d’Itàlia).

Poblament rural concentrat: Tipus de poblament en què la població d’un entorn rural s’agrupa fonamentalment en un únic nucli.

Poblament rural dispers: La població viu majoritàriament en cases aïllades o en diversos nuclis molt petits escampats pel territori.

Ciutat compacta: Tipus de ciutat en què hi ha poc espai entre les construccions, edificis més alts per compensar l’escassetat de sòl i una densitat de població alta.

Ciutat difusa: Creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d’edificis, caracteritzat per la segregació d’usos i una elevada ocupació del territori.

Espai rururbà: Espai rural que es dedica a usos que abans eren més propis de zones industrials o urbanes.

Urbanisme: Ciència encarregada d’estudiar les ciutats, el territori on s’ubiquen i la seva planificació.

Creixement sostenible: Creixement que es fa d’acord amb principis de sostenibilitat (econòmica, social i ambiental).