Xarxa hidrografica pirineu-ebre

Pirineu axial= té característiques pròpies, és allà on trobem les principals alçadés o altituds. Hi tenim les roques més antigues de tota la formació. Ex= granit i els esquits.

Prepirineu= Hi trobem moltes serres que es presenten alienades. Com a alçadés més importants tenim; l'Aneto, El Monte Perdido i la Pica d'Estats.

Serralada prelitoral= més alta que no pas la litoral, està formada per una sèrie de massissos (Montserrat, Montsant). Formes arrodonides. Tipus de roques: esquistos, conglumerat i calcàries.

Serralada litoral= arran de mar, hi ha zones on la formació muntanyosa entra dins del mar. Menor alçada. Materials molt diversos. Tenim la serra de Collserola, massís del Garraf, malgrat que no té una gran alçada és molt ric en espècies.

Serralada transversal= aquesta serralada és petita però fa d'annex entre els Pirineus i les serralades litorals.

Depressió central= Forma part d'una depressió molt més gran. Es la part de la depressió de l'Ebre. La història geològica té un punt curiós ja que on hi ha la depressió central hi havia aigua, el mar tetis. 

Les costes catalanes= tenim diversitat. Dos models extrems, costes molt retallades (costa brava) i després tenim les costes rectilínies amb platges molt amples i poc profundes.

curs alt= és el que en diem la capsalera del riu, on neix. En aquesta zona hi ha molta activitat d'arrencaments, on realitza una forta erosió.

Curs mitjà= part més alta i tranquil·la, grans Meandres (corves). Aquí continua l'erosió però a través de la fase de transport.

Curs baix= on hi ha la desembocadura del riu.

Els rius poden desembocar en un altre riu, llac o mar.

3 xarxes: 

- Pirinenca= són rius que neixen als pirineus i desenboquen a l'ebre. El règim de la xarxa pirinenca es nivopluvial. (noguera ribagorçana, Noguera pallaresa).

- Pirinenca- Mediterrània= rius que nèixen a la zona dels pirineus i desenboquen a la mediterània (flubià, ter, llobregat). El seu règim es pluvial. Aquesta xarxa és la que més s'aprofita per l'obtenció d'energia hidroelèctrica.

- Xarxa Mediterrània= rius que neixen a les serralades litorals i prelitorals. Són es més curts. Poc cabalosos (francolí. Besós, la tordera)

l'Ebre neix a la serralada Cantabrica, té un recorregut molt llarg. Travessa una part important de la masseta del nord. Rep moltes aportacions del desglaç de primavera i això permet que el riu arribi amb un cabal molt important.

El delta de l'Ebre té un paper econòmic i ambiental de primer ordre. És una zona d'aqüicultura molt important.

ELEMENTS DEL CLIMA

Respecte la temperatura podem dir que la incidència dels rajos solars no és igual a tot el planeta.

-Zona equatorial--> incidència perpendicular

-Zona temperada-->rajos inclinats

-Zona freda-->rajos molt inclinats

-Orogràfiques= relacionades amb el relleu. L'aire que circula per la superfície quan ascendeix es va refredant. Quan es barreja amb el vapor d'aigua l'atmosfera que està a una determinada Temperatura es produeix la condensació i les precipitacions. Ascendeixen quan les masses d'aire xoquen amb zones muntanyoses

-Convectives= precipitació que es dóna amb molta freqüència a la zona de la mediterrània. Hi ha un contrast més potent entre les masses d'aire que tenen temperatures molt baixes amb l'escalfor de la terra.

-Frontals= entre aire càlid i aire fred que en els mapes es representen amb línies vermelles (càlid) i blaves (fred). L'aire càlid ascendeix i es barreja amb l'aire fred i formen precipitacions.

anticiclions= la pressió va de menys a més. 

Borrasca= La pressió va de més a menys

-posició geogràfica o latitud= segons la posició geogràfica dels països, la radiació solar és més forta o menys. Això fa que podem distingir països amb zones temperades, equatorials i fredes.

-Contenentilitat= fenòmen de caràcter físic. Té a veure amb el diferent grau d'escalfament de la terra i l'aigua. La superfície continental es refreda més ràpidament que l'aigua. Aquesta rep influències del mar i com que el mar té una temperatura més baixa, suavitza aquesta temperatura.

-Altitud= modifica les temperatures perquè a mesura que augmenta l'atitud, disminueix la temperatura. Per això en zones on hi ha muntanyes la variant que els hi toca és la de zona muntanyosa, és a dir, hi han temperatures més baixes que a les zones de ciutat.

-Paper del relleu= segons el tipus de relleu hi ha una variant climàtica o una altre. 

Oceànic= temperatures suaus a l'hivern i a l'estiu. Precipitacions abundants, superiors a 1000mm anuals. Vegetació, bosc caducifoli, fageda, roureda.

Mediterràni litoral= temperatures a l'hivern suaus i estius calorosos, amplitud tèrmica més pronunciada. Precipitacions escasses i irregulars, plou més  a la primavera i tardor, sovint són torrencials. Vegetació, bosc mediterrani, alzinar, pineda, màquia, brolla.

Mediterrani contientalitzat= hiverns freds i estius calorosos amb amplitud tèrmica molt pronunciada. Precipitacions escasses i irregulars (igual que mediterrani litoral) i vegetació (igual mediterrani litoral).

De muntanya= hiverns freds i estius frescos. Precipitacions abundants i sovint en forma de neu. Vegetació, pi negre, pi roig, avets, prats.

Subtropical oceànic= temperatures càlides durant l'any, poca amplitud tèrmica. Precipitacions escasses en general amb estius secs. Vegetació, palmeres, pi canari i drago...