Vores muntanyoses de la meseta

LES VORES MUNTANYOSES DE LA MESETA

Massís Galaicolleonès:

 format per blocs Tallats, elevats i enfonsats (massís esglaonat), amb materials granítics i Paleozoics. Comprèn Galícia, serres a l’oest d’Astúries, Muntanyes de Lleó i Les serres de la Cabrera i la Segundera.

A)

Massís Gallec:

 
el més antic de la península (antic sòcol paleozoic), erosionat durant l’era Secundària, I afectat pel moviment alpí que el va fracturar en blocs fallats I enfonsats, per això la seva forma de massís esglaonat. Les seves formes són suaus, Com a conseqüència de l’erosió que en va suavitzar les pendents. Els rius hi Circulen en valls profundes. Les seves fractures contínues arriben fins al mar I permeten la formació de les ries en una costa molt retallada.

B)

Muntanyes de Lleó:

 formades a partir de l’antic massís ibèric hercinià fracturat Durant el moviment alpí.
Enllacen la Submeseta Nord, el massís Gallec I la serralada Cantàbrica. Altitud mitjana uns 500 m, amb cims que Destaquen amb més de 2.000 m com Teleno. Envolten la fossa tectònica del Bierzo, Omplerta per materials erosionats pel riu Sil.

Serralada Cantàbrica:

 aïlla la Submeseta Nord De la influència marítima (paral·lela a la costa entre el Massís Gallec, les Muntanyes Basques i al nord de la Depressió del Duero). Cadena lineal de formes Enèrgiques i grans desnivells a la façana cantàbrica i més suaus a la vessant interior.

a)
Part occidental: Massís Asturià, prolongació Del Massís Gallec en forma de blocs paleozoics dislocats (restes de la Gran serralada paleozoica de l’Era Primària que es va renovar amb l’orogènesi Alpina). Predomini de les roques Silícies, hi trobem els jaciments de carbó més importants de tota Espanya i una gran varietat de metalls (ferro, antimoni i Mercuri). Difícil Comunicació amb la Meseta (altitud del relleu i cims nevats).

b)
Part oriental: Muntanya Cantàbrica, relleu alpí (període Terciari) amb cims que perden altitud, i amb domini de relleus plegats de materials sedimentaris, amb predomini De gresos, conglomerats i especialment roques calcàries, molt dures, element Que explica el relleu amb crestes i pics.

C)Altres Serres importants: Peña Ubina (Astúries), Peña Labra i Peña Prieta (Cantàbria), Aralar (País Basc)

d)Entre Els dos sectors els Pics d’Europa (Covadonga A l’oest, Bulnes al centre i Andara a l’est) amb els cims més alts de tota La serralada (Torre de Cerredo 2.648 m; Naranjo de Bulnes 2.519m).

Sistema Ibèric:

 limita la Meseta de Nord-oest a sud-est. Format per materials Del sòcol hercinià (gresos, quarsites i pissarres
) i materials secundaris d’origen marí (antic fons marí Mesozoic). Tots els materials es Van plegar durant el moviment alpí (Terciari), plegant-se  les Roques sedimentàries i fallant-se els materials més durs (sòcol base).

A)

Sector Nord:

 format per un sistema de Falles amb horsts elevatsque formen elevacions de més de 2.000 M (serra de la Demanda, Picos de Urbión i serra del Moncayo). Totes elles Separen la Meseta de  la depressió de l’Ebre.

B)

Sector Sud:

 format per dos Conjunts: 
interior (Montes Universales, serra de Cuenca, serra d’Albarrasí), i exterior (serres de Jalambre, Gúdar i el Maestrat) que aïllen La Meseta de la costa. Format majoritàriament per roques sedimentàries.

Sierra Morena:

separa la Meseta de la Depressió del Guadalquivir. Des de la Meseta presenta elevacions de 700 m, des De la depressió del Guadalquivir de 1.200 m.

Les pissarres (vell sòcol hercinià) i La vegetació estepària li confereixen  un

color Característic origen del seu nom, també hi trobem quarsites i calcàries.
Des d’antic es van explotar jaciments Miners (Mercuri a Almadén,

coure A Riotinto, carbó a Peñarroya) avui tancats. L’únic pas que comunica

la Submeseta Sud amb Andalusia és Despeñaperros.