La voluntat de poder i el superhome: una visió filosòfica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,24 KB

Mo de senyor: noble elevada jutja bo-dolent. Bo=noble poderos feliç

Mo esclau: de mediocritat, instint de venjança contra vida superior. Bo = pobre mancat impotent malalt i lleig.


Superhome esser capaç estar alçada d'assassinat de déu, és el nou déu.
No té cap suport fora d'ell, "així parlà zaratrustra" tres formes:
camell: duu el pes de llei moral, trascendencia
lleó: desfà de carregues opressores i antinaturals, crea la llibertat dient no
nen: voluntat creadora i espontania, natural i sincer, llibertat vertadera


Voluntat de poder=voluntat de domini força potencia vital, energia inquieta que crea noves formes de vida i destrueix altres.
Transvaloració: vida com a valor i criteri, transformar punt de vista.
Significa que el poder de vida augmenti, no voler poder, tot voler es produit sostingut i dominat per ser l'exaltacio del poder de la vida.
dues direccions: ascendent i creativa (afirmacio de la vida al superhome) decadent i autodestructiva (cerca l'autodestruccio, destruccio de la vida)


Deu ha mort expressa mort de veritats absolutes i idees immutables, dels ideals que guiaven la vida humana. els ideals ja no impulsen la vida de persones. amb la mdd senderroca la nostra civilització, els valors suprems ja no tenen validesa, el sentit del mon ja no es cerca fora del mon
obre cami al superhome, que no sera el nou deu, comença una nova epoca mancadad de deus, la de voluntat de poder i superhome. deu simbol d'angoixa sacrifici i submissio ala mort, successor condemnat fracas (no en te)


Nihilisme(negacio absoluta): estat de l'home mancat d'objectius pels que valgui la pena lluitar, home transformat en vegetal. Nihilistes creuen 3 coses:
1. no existeix cap finalitat o proposit superior, nomes el no-res. 2. la realitat que experimentem no existeix tal com la veiem. 3. realitat no es pot coneixer i intentar entendre-la sera inutil en practica sense sentit teoric.
Nihilisme actiu (lleo, mata per rabia senyor del desert) o passiu (camell)


Etern retorn: cicles temporals que comencen i acaben constantment es repeteixen de manera infinita, cada persona condemnada a desapareixer tornara al proper cicle a viure la mateixa vida. La intuicio de l'e.r. l'omple de consol i alegria perque tot el que mor tornara a ser vida (resurrecció)
E.R significa pensar des del qualitatiu i des del cos, doctrina per ser viscuda i no pensada. dues menes d'homes, homes creadors (voldrien aturar el temps per guadir-lo en plenitud) i els nihilistes (senten terror pel temps i volen matar.lo)


Marx el treball esdeve una necessitat i forma d'humanitzacio ja que possibilita la realitzacio personal. en la societat capitalista el treball ja no dignifica sino que desposeeix i aliena. Doble nivell: respecte del producte (hi ha alienacio quan el treballador no reconeix el que crea perque no li pertany) i respecte l'acte de treballar (l'huma se sent alienat perque es un acte que se li imposa)


Materialisme historic. Marx defensava idea que la realitat no es estatica sino dinamica i canviant. Materialisme defensa que la realitat material produeix propia ideologia. Esdevenir historic com un proces dialectic pero no hi veu un desplegament d'esperit. El materialisme constisteix en defensar que la historia avança dialecticament impulsada per tenses relacions de producció.


Estructura es el que determina les relacions socials, organitzacio socioeconomica d'una societat en un moment historic donat:
Infraestructura: part material de societat (forces productves necessaries per produir vens que evolucionen amb el pas del temps i relacions de produccio donen origen a les classes socials)
Superestructura: creences i valors i formes de dominacio en una societat.


Utilitarisme buscar felicitat per maxim nombre de persones possible, positivisme moral. Cercar el plaer i evitar el dolor. vida satisfactoria tranquilitat i excitacio, permeten suportar dolor. objectiu societat on es pugui destriar el be propi del be comu, sense renunciar a la felicitat individual.

Entradas relacionadas: