Vocals àtones i tòniques

El text conversacional:

Té com a objectiu l’intercanviïd’informació. Característiques textuals: presencia d’elements no verbals, torns de paraula, presencia de formes especifiques (salutació, comiat..)Característiques gramaticals: variació de les modalitats oracionals, variació de pronoms i determinants, adverbis d’afirmació i negació, construccions inacabades i repeticions.

El text instructiu

L’emissor indica les accions que ha de fer el receptor.Característiques textuals: implicació del receptor, ordenació dels fets, suport gràfic.Característiques gramaticals: predomini la modalitat exhortativa, predomini de la segona persona, predomini del mode verbal imperatiu, numerals.

El text predicatiu:

Expressa una previsió futura.Característiques textuals: referència al futur, possibilitat i probabilitat.Característiques gramaticals: predomini del futur i condicional, expressions referides al temps, perifrasi de possibilitat, oracions condicionals.El text retòric:
retén una finalitat estètica.Característiques textuals: emissor, receptor, missatge, codi, context, canal.Característiques gramaticals: us del llenguatge artificiós (sons), us artificiós de la sintaxi, us artificiós de la semàntica.

Rossellones:

Fonètiques: 5 vocals tòniques, 3 àtones, tancament de la o tònica.· morfosintàctic:1a per. Sing. Pres. Ind. Canti [i], ús de l’article masculí “lo”. Anteposició del pronom al infinitiu: per te donat. Variants de ser: sum (som) sun (són), negació amb pas: aniré pas dema.· lèxic: morro (llavi), eixir (sortir), muleta (truita), votura (cotxe).

Central:

Fonètica: 7 vocals tòniques, 3 vocals àtones, iodització: çoll [i].
· morfosintàctic: 1a. Sing. Pres. Ind. Canto [u].
· lèxic: sorra, mandra,noi.

Balear:

Fonètica: 8 vocals tòniques, qua/gúa (aigua/aiguo)
· morfosintàctic: 1a.Per.Sing.Ind. Cant_[Ø], altres desinències ( cantam,cantau, menjàs), ús de l’article salat: es /sa, es/ses. · lèxic: arena, vess, al·lot, moix, capell, cercar..
alguerès: ·
Fonètica: 7 vocals tòniques, 3 vocals àtones,d/ l intervocàliqües -> r ( vida/vira)
· morfosintàctic: 1a.Sing.Pres.Ind.: cant_[Ø], imperfet ind.: feieva, deieva.. Variants ser: só, sés (ets).
·lèxic: eixir, gonella (faldilla), ver (cert).

Nord -occidental:

fonètica: o inicial au, 7 vocals tòniques, 5 vocals àtones, africació de palatals fricatives inicials (xavi “txavi”)
· morfosintàctic : 1a.Sing.Pres.Inf. Canto [o], us de l’article masculí “lo”, plurals antics: jóvens, homens. ús de formes planes, pronoms davant del verb: mos diu, me pareix.
· lèxic: moixó (ocell), sell (càntir), timó (farigola).

Valencíà:

Fonètica: 7 vocals tòniques, 5 àtones, pronuncien totes les consonants, parlar [r].Morfosintàctic: 1a.Sing.Pres.Ind. Cante [e]. Ací, aço. Formes possessiu: meua, teua. Numerals: vit, divit,desset. ús del perf. Simple: aní, cantí.· lèxic: roí (dolent), vesprada (tarda), auia (aigua), huí (avui).

-Formals: · literari:

poètic o retòric, te una intensió estètica, hi ha denotació però sobretot connotació, pot incloure totes les altres varietats.

· Cientifico-tecnic:

llenguatge d’especialitat, expressions prefixades.

· estàndard:

àmbit acadèmic, mitjans de comunicació, textos divulgatius, pretén transmetre informació el mes funcional possible, varietat mes neutra, entesa i emprada per tothom.

-informals: · col·loquial:

vida quotidiana, predomini oral, transgressió de la gramàtica, frases inacabades, preguntes, exclamacions, repeticions, escurçaments, mots crossa.

· vulgar

Transgressió de la norma, expressions inadequades socialment, astellanismes.
la literatura popular i tradicional. Trets característics:aquí no hi ha tanta decadència. Temes: vida quotidiana, festes, tradicions. Les expressions literàries són anònimes. La tradició és oral i acompanyades d’una melodia.

- poesia

Distingim: el cançoner i el romancer.
S’utilitzava la forma mètrica del romanç.

·El cançoner:

 

-els goigs

Son composicions de tipus religiós acompanyades d’una melodia senzilla.

Nadales:

son composicions pròpies del temps de Nadal. Descriuen episodis i imatges relacionades amb el naixement de Jesús.

-les cançons de bandolers i lladres de amo ral:

es tracta de poemes narratius d’un episodi històric oncret: el desenvolupament del bandolerisme a Catalunya

- les corrandes i cançons de pandero:

les cançons de pandero eren composicions cantades per les confraries de la mare de Déu del Roser, que sortien a recaptar diners.

 

Romancer:

els romanços provenen dels antics cantares de gesta.-

Teatre

Els elements mes escènics eren tan importants com l’element literari.

· tema religiós:

l’església va utilitzar les formes dramàtiques per fer mes entenedores les idees que pretenia divulgar als fidels.

· Teatre profà:

aquest teatre te el seu origen en les celebracions i festes que s’organitzaven en els àmbits cortesa i popular.-

La prosa:· les rondalles:

es una narració popular i tradicional, destinada especialment als nens

· les llegendes:

es una narració oral o escrita que recull un fet històric real, però que al llarg dels anys ha estat reinterpretat amb la incorporació d’elements imaginaris.