Vocaci
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 22,41 KB
TEMA 8. L’acceptació i la repudiació de l’herè ncia
8.1 Vocació i delació successò ries
Les etapes en l’adquisició de l’herència [poden coincidir en T ]:
1er) Obertura: sempre amb la mort (art. 411- 2 )
2on) Vocació: crida d’una persona a l’herència
3er) Delació: el cridat pot acceptar o repudiar (art. 411-4)
4at) Adquisició: amb l’acceptació.
L’Obertura: [art.411-2] amb la mort o la declaració de mort (195 CC). S’inicia tot el procés successori de les persones físiques. No hi ha successió m.c. d’una persona jurídica.
Importància del moment de la mort: determina capacitat per succeir (art. 412-1 i 412-2). El lloc de l’obertura és la darrera residència habitual o domicili (no té efectes civils, sinó només fiscals, administratius o processals (art. 411-.2): problema
de la regla subsidiària de competència: lloc on es trobin la major part dels béns (nombre?, valor?).
Vocació: crida de tots els possibles hereus a la mort del causant (voluntaris o legals). Abans de la mort no hi ha vocació, sinó mera designació. Excepció: successió contractual o heretament.
Requisits de la vocació :
•Designació prèvia
•Mort del causant i obertura succ.
•Que el designat existeixi: s’hi equipara el concebut i la fecundació assistida “post mortem”.
La vocació es produeix simultàniament en els hereus testamentaris i els intestats d’una persona (art. 412-1 “totes les persones”). Per sí sola no atorga el dret d'acceptar o repudiar l’herència: cal la delació.
Delació: situació concreta en què el cridat (vocat) pot acceptar o repudiar l’herència (art. 461-13). Tot i que normalment la vocació i la delació són coincidents (art. 411-4.1), pot haver-hi vocació sense delació (Vg. condició suspensiva -art. 411-4.2-, i la indeterminació de l’hereu; la substitució fideicomissària i els heretaments tenen les seves pròpies regles (art. 411-4.3). Ara, la delació en la substitució vulgar es produeix al mateix temps en substitut i substituït 425-4.1 i per tant si el substitut premor
transmet aquesta delació als seus hereus (cura, qixò no encaixa amb l’art. 461-2.2.
La delació proporciona el ius delationis [dret a acceptar i repudiar l’herència (art. 461-1].
No atribueix encara cap titularitat, ja que per a això cal l’acceptació -llevat en el llegat art. 427-15 CCCat i en la llegítima art. 451-2.2 CCCat -. Les seves característiques són: 1) Personalíssim i intransmissible; 2) Universal i 3) No patrimonial (art.461-5)
•Moment de la delació:
Regla: delació immediata o simultània a la vocació, amb la mort del causant (art. 411-4.1).
Excepcionalment: diferida, en un moment posterior
-Condició suspensiva (art. 411-4.2 428-4.2 i 461-2.2)
Ara no hi ha delació diferida en la Substitució vulgar (art. 425-4.1) tot i que l’art. 461-2.2 al·ludeixi encara a una delació deferida.
•Fonaments vocació /delació (art. 411-3):
-L’heretament / -El testament / -La llei
Concurrència de delacions (art. 461-11.1): si hom repudia la testada, encara pot acceptar la intestada però amb totes les càrregues d’aquella. Si repudia en la creença de què era intestada no impedeix acceptar la testada (és a dir, depèn de si coneixia o no que havia estat instituït hereu en testament).
La delació en els llegats i en la llegítima: Remissió a T4 i 13.
Adquisició (acceptació): Remissió apartat 8.5.
8.2 La capacitat per succeir. Indignitat i inhabilitat
De capacitat successòria en parla el Cap. II del Tit. I del Llibre IV del CCCat (arts. 412-1 a 412-8). El seu antònim no és la incapacitat entesa com en els contractes, sinó la indignitat.
* P F : Hem de pensar en termes de capacitat jurídica, llevat en els heretaments a favor dels contraents (art. 431-4), on es té en compte la capacitat d’obrar perquè es refereix al disponent. Ha d’haver nascut i sobreviscut al causant o almenys estar concebuda a la seva mort (art. 412-1.1). Si mor al mateix temps no pot succeir. Recordem també la regla sobre fecundació assistida de l’art. 412-1.2. Per a la fecundació asistida post mortem v. 92.2 CF.
* PJ : (art 412-2) Distinció entre les ja constituïdes quan
s’obre la successió (les quals no presenten cap problema), i les que encara no ho estan (vg. perquè el causant ha ordenat la creació d’una fundació): tenen capacitat des de la constitució, amb efectes retroactius.
•Indignitat: Sanció civil als que han comès un acte ofensiu (només els enumerats per la L lei). Art. 412-3. Sanció i interpretació restrictiva. És personalíssima i no afecta els fills o
descendents de l’indigne (art. 412-8.3).
CAUSES: No operen automàticament, sinó que han de ser al·legades (art. 412-6.2 CCCat).
Les podem classificar en:
-Actes contra el causant o la família d’aquest (art. 412-3).
a) Condemnat per sentència ferma per haver matat o haver intentat matar dolosament el causant, el seu cònjuge, el convivent en unió estable o algun descendent o ascendent del causant.
b) Condemnat per sentència ferma per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i
la indemnitat sexuals (si l’agreujat és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant.
c) Condemnat per sentència ferma per haver calumniat el causant, si l’ha acusat d’un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
d) Condemnat per sentència ferma per fals testimoni contra el causant, si li ha imputat un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
e) Condemnat per sentència ferma per haver comès un delicte contra els drets i deures familiars, en la successió de la persona agreujada o d’un representant legal d’aquesta.
f) Els pares que han estat suspesos o privats de la potestat respecte al fill causant de la successió, per una causa que els sigui imputable.
-Actes contra la llibertat de testar (art. 412-3 g))
g) El qui ha induït el causant de manera maliciosa a atorgar, revocar o modi f icar un testament, un pacte successori o qualsevol altra disposició per causa de mort del causant o li ha impedit de fer-ho, i també el qui, coneixent aquests fets, se n’ha aprofitat.
-Actes contra el propi testament (art. 412-3 h).
h) El qui ha destruït, amagat o alterat el testament o una altra disposició per causa de mort del causant.
LEGITIMACIÓ: Les persones que resultarien immediatament afavorides si fos declarada la indignitat (art. 412-6.2) i un cop declarada extingeix el ius delationis; l’acció es trasmissible als hereus.
CADUCITAT: passats 4 anys des que el legitimat coneix o pot conèixer raonablement la causa; i en tot cas, passats 4 anys des que l’hereu o legatari entra en possessió dels béns
(412-7). En les causes que exigeixen sentència ferma el termini compta a partir d’aquesta.
RECONCILIACIÓ I PERDÓ: Exclouen els efectes de la indignitat (art. 412-4): 1) si el causant el perdona en escriptura pública 2) si es reconcilia amb l’indigne per actes indubtables 3) si coneixent la causa atorga una disposició successòria a favor de l’indigne.
La indignitat en els heretaments: L’art. 431-13 es remet a les causes de l’art. 412-3 i en vida del causant les configura com a causes de revocació. La facultat de revocar CADUCA al cap d’un any des que l causant coneix o pot conèixer la causa. Si mor en a quest temps poden impugnar les persones que preveu l’art. 412-6.
•Inhabilitat successòria: (prohibicions de succeir o incapacitats relatives que es refereixen només a un concret causant), tan sols operen en la succ. voluntària. Les persones inhàbils són les de l’art. 412-5 [Notari, testimonis, facultatius, tutor (llevat que sigui descendent, ascend o germà del causant), experts i intèrprets]. El CCCat afegeix: (2) les persones cuidadores (el qual només poden atorgar testament obert o pacte successori). La inhabilitat no abasta les funcions d’àrbitre, comptador partidor o maremnessor.
•EFECTES: Són els mateixos que la indignitat és a dir la ineficàcia (abans nul·litat) (412-6), però cal la impugnació per qui resultaria immediatament afavorit. Potser que l’afectat la reconegui i si no cal impugnar judicialment (art. 412-6.3). S’ha de retornar els béns liquidant la possessió considerant-lo de mala fe (art. 412-8).
8.3 L’herè ncia jacent (art. 411-9)
En el període de temps que va des de l’obertura a l’acceptació l’herència està jacent: els béns hereditaris encara no tenen titular. És manté en patrimoni separat -sense personalitat
jurídica, però amb un tracte semblant (vg. art. 6.1.4º LEC i 1.2 LConc.)
SUPÒSITS:
•Que l’instituït encara no existeixi: vg art. 423-7.2 concebut; art. 412-1.2 fec.assis. post mortem; art. 412.2 hereu fundació que es crea pel testament.
•Incertesa de l’hereu (vg. designació per fiduciari: arts. 424-1 a 424-10)
•Institució hereu sota condició suspensiva (art. 411-4.2 i 423-14).
El problema de la delació a cohereus: si un accepta no hi ha herència jacent ha estat resolt pel 411-9.4 apartant-se del criteri det la STSJC de 9.10.2000.
ADMINISTRACIÓ: (art. 411-9) persegueix mantenir utilitat patrimoni hereditari.
Necessàriament sempre hi ha algú legitimat: 1) Marmessor (art. 429-8) 2) Cònjuge o persona designada (art. 424-4); i 3) hereu delat (art. 411-9) -l’abast de l’administ de l’hereu delat és limitat [conservació]; 4) administració judicial -segons regles de l’art. 790 ss LEC- s’hi ho sol·liciten els hereus (art. 411-9.3). L’adminsitració acaba amb l’acceptació: obligació de retre comptes a l’hereu i dret a rescabalar-se despeses +
retribució 1% a 10% segons vendes immobles i mobles.
8.4 L’acceptació (i 8.8 Repudiació ) de l’herè ncia com a exercici de la delació . Formes. 8.7 Benefici inventari
CONFIGURACIÓ: actes voluntaris i lliures (art. 461-1) que presenten les següents característiques:
a) Com a actes jurí dics: pressuposen una delació existent i certa (art. 461-1i són:
•Unilaterals (art. 461-1.2) cadascun dels cridats pot acceptar individualment
•Purs i indivisibles (art. 461-2.1)
•Irrevocables (art. 461-1.3), sens perjudici de la impugnació per vicis o manca de capacitat (art. art. 461-10).
b) Des de l’eficà cia adquisitiva o rebutjadora del tí tol: El nostre sistema successori exigeix l’acceptació per adquirir l’herència (art. 411-5). L'eficàcia adquisitiva pot derivar: 1) ex voluntate, és a dir negocial o 2) ex lege, Vg. art. 461-8 sanció per
sostreure béns i 461-12 “Interrogatio iure” o interpel·lació judicial (si no diu res repudia), però si és menor o incapacitat benefici d’inventari
CAPACITAT ACCEPTAR I REPUDIAR: no confondre amb capacitat successòria.
a) Persona física:
Regla general: capacitat d’obrar (art. 461-9).
Regles especials:
A) Menors i incapacitats actuen pel seu representant legal i l’acceptació és a benefici d’inventari (art. 461-16). En la repudiació els pares o tutors han de demanar autorització judicial (arts. 461-9.2 151.1 d CF); B) menor emancipat: accepta ell mateix; per repudiar-la necessita complement capacit. L’acceptació també és a benefici d'inventari (art. 461-16)
b) Persona jurídica:
Regla: remissió a les seves respectives normes reguladores. Vg. art. 461-9.3. Les persones jurídiques de dret públic, les fundacions i les associacions d’interès general o utilitat pública gaudeixen del benefici d’inventari
c) Persones indeterminades:
És a dir, sufragis i obres pies (art. 428-3): no es poden considerar hereus i s’ha de recórrer a l’acceptació institucional: la persona designada expressament o en seu la
confessió religiosa o la Generalitat. Benefici d’inventari. En la institució a favor dels pobres els béns s’ha de lliurar a la Generalitat per a finalitats assistencials al municipi o la comarca del darrer domicili del causant.
RELACIÓ ACCEPTACIÓ-REPUDIACIÓ/TESTADA-INTESTADA:
Anàlisi de l’art. 461-11: no té res a veure amb el principi d'incompatibilitat entre testada i intestada de l’art. 411-3.2 (diversos tipus d’hereu en una mateixa herència), sinó que es
tracta d’un únic hereu amb diverses delacions. L’art. 461-11 fixa dues regles:
1ª) Pot repudiar la testamentària i acceptar la intestada, però es mantenen els llegats, fideïcomisos i càrregues. (diferent al 1009.1 CC: el que repudia la testada s’entén que repudia la intestada)
2ª) Si repudia la intestada coneixent la testada la Llei entén que repudia totes dues; si ignorava la testada (és a dir creia que l’herència era intestada), la repudiació no el perjudica.
DURADA del “IUS DELATIONIS”: caduca als 30 anys des de la mort del causant (art. 461-12). No s’ha de confondre amb el termini de l’acció petició herència que és imprescriptible (art. 465-1.3)
LA ‘INTERPEL·LACIÓ JUDICIAL’ (art. 461-12): pretén fixar qui serà hereu i escurçar el termini de 30 anys. Es pot exercitar també respecte del legatari -art. 427-16.7 els interessats en la repudiació.
Legitimació: Interessats en la successió (vg. creditors herència o del cridat, el legatari -art. 427-22-).
Procediment: sempre judicial. Només s’estableix a partir de quan es pot exercitar (un mes des de la delació), però no el termini final (30 anys ?). El jutge li donarà fins a 2 mesos.
Efectes: L’acceptació ha de ser formal (e. p. judicialment). El silenci es té com a repudiació (diferent a l’art. 1005 CC) llevat que sigui menor o incapaç: llavors benefici d’inventari.
TIPUS D’ACCEPTACIÓ (art. 461-3CS):
•Expressa: Manifestació voluntat d’assumir el títol d’hereu en document públic o privat (art. 461-4). No pot ser oral.
•Tàcita: per actes concloents (art. 461-5), els que no pot realitzar si no és a títol d’hereu. Observeu que l’art. 461-5 b) i c) corrobora la instransmissibilitat del ‘ius delationis’.
•“Ex lege”: són casos de sanció per la conducta del cridat que ha amagat o sostret béns (art. 46-8).
CAUSES D’IMPUGNACIÓ DE L’ACCEPTACIÓ O LA REPUDIACIÓ: El principi és la irrevocabilitat (art. 461-13). El termini és de 4 anys (461-10.2)
- Manca de capacitat (art. 461-10.1)
- Vicis de la voluntat: error, violència, intimidació i dol (art. 461-10.1). L’error ha de ser excusable i determinant de la prestació del consentiment. Es té per error l’aparició d’altres disposicions de darrera voluntat desconegudes.
Les anomenades ACCEPTACIÓ PURA I SIMPLE i A BENEFICI D’INVENTARI: No són pròpiament un tipus d’acceptació, sinó que afecten la responsabilitat de l’hereu.
•Pura i simple (art. 461-17): Si no pren inventari d’acord amb el previst al 461-15, l’hereu respon de les obligacions del causant amb el béns de l’herència i amb el seus propis, indistintament (461-18).
•8.7 L’acceptació a benefici d’inventari (art. 461.14 a 461-16). La responsabilitat es limita als béns relictes. Aspectes generals (remissió Tema 9 en relació amb els efectes). Pot imposar-la la llei (vg. menors, incapacitats, hereus de confiança, entitats benèfiques, entitats dret públic) o derivar de la pràctica de l’inventari. És un efecte legal de la pràctica d’inventari, sense que calgui demanar-ho expressament
-Requisits:
-No cal sol·licitud expressa (és igual que l’acceptació hagi estat expressa o tàcita). Fins i tot encara que hagin manifestat que accepten pura i simplement (art. 461- 17.2) No es té en compte la prohibició del causant (461-14.1).
-Només cal que es formalitzi inventari: No és necessari valorar els béns, ni constància del passiu. Es pot fer abans o després de l’acceptació però sempre dins 6 mesos des que l’hereu coneix o pot conèixer la delació.
La forma de l’inventari:
a) davant notari o
b) per escrit adreçat al jutge. de l’inventari
c) és poden aprofitar d’altres inventaris com el del fideicomís o el de l’herència gravada amb llegats.
d) l’inventari formalitzat en document privat presentat per a la liquidació d’impostos successoris produeix els efectes legals del benefici d’inventari. Mentre es fa l’inventari, els legataris i els fideïcomissaris no poden anar contra l’herència (461-15.6).
No es considera pres l’inventari si conscientment no s’hi fan constar tots els béns ni si es fa
en frau de creditors.
8.5 El dret de transmissió (art. 461-13)
L'anomenat ‘ius transmissionis’ pròpiament no és un dret sinó la transmissibilitat mortis causa del ‘ius delationis’. La transmissió inter vivos suposa acceptació (art. 461-5). Cal
diferenciar:
-En l’herè ncia: Transmissió als hereus del cridat mort sense haver exercit el ius delationis (el ius delationis forma part de l’herència del transmissor). És un efecte legal (461-13). A qui hereta el transmissari? Diverses posicions. Conseqüències: en
ordre a la capacitat per succeir (l’art. 412-8.3 parteix que hereta al primer causant.
-En les altres atribucions successò ries: En la llegítima, el llegat i el fideïcomís com que no cal l’acceptació per adquirir-los passen als hereus com a ja adquirits. Només els passa la facultat de renunciar-los.
DRET DE TRANSMISSIÓ EN L’HERÈNCIA:
Primer Causant (C1)
Herència
Hereu (C2) que mor sense acceptar ni repudiar
Herència de C2 HC1= Dret a acceptar o repudiar
Hereus del que ha mort sense acceptar ni repudiar poden acceptar-les ambdues, però no la primera (HC1) i repudiar la segona (HC2)
8.6 El dret d’acré ixer
•El dret d’acréixer entre cohereus (art. 462-1): Sorgeix de la crida de diverses persones a una mateixa herència o quota d’herència.
Es fonamenta en la universalitat i expansivitat del títol d’hereu en el dret civil català, i prodeuix efecte encara que el testador ho hagi prohibit.
Pressuposa:
-delació conjunta en una mateixa herència.
-que falti un dels cridats (quota vacant): Premoriència, indignitat o renúncia. No hi ha, per tant, una nova crida a la part vacant sinó un increment de la quota inicial.
Objecte: tota l’herència o una quota (art. 462-1.2).
Efectes (art. 40 CS): Incrementa proporcionalment les quotes, subsistint llegats (art. 462- 2,2).
Exclusió: el dret de transmissió, la substitució vulgar o el dret de representació exclouen el dret d’acréixer.
El dret d’acréixer en els llegats (art. 462-3): Parteix de la crida conjunta i el testador el pot prohibir. Si no pot tenir lloc el dret d’acréixer el bé llegat passa al gravat.
8.8 L’extinció del dret hereditari: renú ncia o repudiació de l’herè ncia
Remissió parcial a l'epígraf 8.4: tractament conjunt amb l’acceptació.
Característiques de la renúncia o repudiació:
•Té caràcter formal: ha de ser expressa (461-6) feta en document públic o escrit adreçat al jutge. No confondre amb l’efecte legal de la “interpel·lació judicial”.
L’art. 461-5 b) considera repudiació de l’herència la renúncia gratuïta a favor de les persones a les que igualment aniria la quota del renunciant. Cf. 461-5 c) on sí que es modifiquen les crides.
•No pot perjudicar tercers (art. 461-7) La repudiciació no es pot oposar als creditors, els quals poden cobrar els crèdits anteriors a la repudiació sobre els béns hereditaris o sobre la quota repudiada, si manquen altres recursos per cobrar-los Aquest dret dels creditors caduca al cap d’un any de la repudiació.
8.1 Vocació i delació successò ries
Les etapes en l’adquisició de l’herència [poden coincidir en T ]:
1er) Obertura: sempre amb la mort (art. 411- 2 )
2on) Vocació: crida d’una persona a l’herència
3er) Delació: el cridat pot acceptar o repudiar (art. 411-4)
4at) Adquisició: amb l’acceptació.
L’Obertura: [art.411-2] amb la mort o la declaració de mort (195 CC). S’inicia tot el procés successori de les persones físiques. No hi ha successió m.c. d’una persona jurídica.
Importància del moment de la mort: determina capacitat per succeir (art. 412-1 i 412-2). El lloc de l’obertura és la darrera residència habitual o domicili (no té efectes civils, sinó només fiscals, administratius o processals (art. 411-.2): problema
de la regla subsidiària de competència: lloc on es trobin la major part dels béns (nombre?, valor?).
Vocació: crida de tots els possibles hereus a la mort del causant (voluntaris o legals). Abans de la mort no hi ha vocació, sinó mera designació. Excepció: successió contractual o heretament.
Requisits de la vocació :
•Designació prèvia
•Mort del causant i obertura succ.
•Que el designat existeixi: s’hi equipara el concebut i la fecundació assistida “post mortem”.
La vocació es produeix simultàniament en els hereus testamentaris i els intestats d’una persona (art. 412-1 “totes les persones”). Per sí sola no atorga el dret d'acceptar o repudiar l’herència: cal la delació.
Delació: situació concreta en què el cridat (vocat) pot acceptar o repudiar l’herència (art. 461-13). Tot i que normalment la vocació i la delació són coincidents (art. 411-4.1), pot haver-hi vocació sense delació (Vg. condició suspensiva -art. 411-4.2-, i la indeterminació de l’hereu; la substitució fideicomissària i els heretaments tenen les seves pròpies regles (art. 411-4.3). Ara, la delació en la substitució vulgar es produeix al mateix temps en substitut i substituït 425-4.1 i per tant si el substitut premor
transmet aquesta delació als seus hereus (cura, qixò no encaixa amb l’art. 461-2.2.
La delació proporciona el ius delationis [dret a acceptar i repudiar l’herència (art. 461-1].
No atribueix encara cap titularitat, ja que per a això cal l’acceptació -llevat en el llegat art. 427-15 CCCat i en la llegítima art. 451-2.2 CCCat -. Les seves característiques són: 1) Personalíssim i intransmissible; 2) Universal i 3) No patrimonial (art.461-5)
•Moment de la delació:
Regla: delació immediata o simultània a la vocació, amb la mort del causant (art. 411-4.1).
Excepcionalment: diferida, en un moment posterior
-Condició suspensiva (art. 411-4.2 428-4.2 i 461-2.2)
Ara no hi ha delació diferida en la Substitució vulgar (art. 425-4.1) tot i que l’art. 461-2.2 al·ludeixi encara a una delació deferida.
•Fonaments vocació /delació (art. 411-3):
-L’heretament / -El testament / -La llei
Concurrència de delacions (art. 461-11.1): si hom repudia la testada, encara pot acceptar la intestada però amb totes les càrregues d’aquella. Si repudia en la creença de què era intestada no impedeix acceptar la testada (és a dir, depèn de si coneixia o no que havia estat instituït hereu en testament).
La delació en els llegats i en la llegítima: Remissió a T4 i 13.
Adquisició (acceptació): Remissió apartat 8.5.
8.2 La capacitat per succeir. Indignitat i inhabilitat
De capacitat successòria en parla el Cap. II del Tit. I del Llibre IV del CCCat (arts. 412-1 a 412-8). El seu antònim no és la incapacitat entesa com en els contractes, sinó la indignitat.
* P F : Hem de pensar en termes de capacitat jurídica, llevat en els heretaments a favor dels contraents (art. 431-4), on es té en compte la capacitat d’obrar perquè es refereix al disponent. Ha d’haver nascut i sobreviscut al causant o almenys estar concebuda a la seva mort (art. 412-1.1). Si mor al mateix temps no pot succeir. Recordem també la regla sobre fecundació assistida de l’art. 412-1.2. Per a la fecundació asistida post mortem v. 92.2 CF.
* PJ : (art 412-2) Distinció entre les ja constituïdes quan
s’obre la successió (les quals no presenten cap problema), i les que encara no ho estan (vg. perquè el causant ha ordenat la creació d’una fundació): tenen capacitat des de la constitució, amb efectes retroactius.
•Indignitat: Sanció civil als que han comès un acte ofensiu (només els enumerats per la L lei). Art. 412-3. Sanció i interpretació restrictiva. És personalíssima i no afecta els fills o
descendents de l’indigne (art. 412-8.3).
CAUSES: No operen automàticament, sinó que han de ser al·legades (art. 412-6.2 CCCat).
Les podem classificar en:
-Actes contra el causant o la família d’aquest (art. 412-3).
a) Condemnat per sentència ferma per haver matat o haver intentat matar dolosament el causant, el seu cònjuge, el convivent en unió estable o algun descendent o ascendent del causant.
b) Condemnat per sentència ferma per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i
la indemnitat sexuals (si l’agreujat és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant.
c) Condemnat per sentència ferma per haver calumniat el causant, si l’ha acusat d’un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
d) Condemnat per sentència ferma per fals testimoni contra el causant, si li ha imputat un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
e) Condemnat per sentència ferma per haver comès un delicte contra els drets i deures familiars, en la successió de la persona agreujada o d’un representant legal d’aquesta.
f) Els pares que han estat suspesos o privats de la potestat respecte al fill causant de la successió, per una causa que els sigui imputable.
-Actes contra la llibertat de testar (art. 412-3 g))
g) El qui ha induït el causant de manera maliciosa a atorgar, revocar o modi f icar un testament, un pacte successori o qualsevol altra disposició per causa de mort del causant o li ha impedit de fer-ho, i també el qui, coneixent aquests fets, se n’ha aprofitat.
-Actes contra el propi testament (art. 412-3 h).
h) El qui ha destruït, amagat o alterat el testament o una altra disposició per causa de mort del causant.
LEGITIMACIÓ: Les persones que resultarien immediatament afavorides si fos declarada la indignitat (art. 412-6.2) i un cop declarada extingeix el ius delationis; l’acció es trasmissible als hereus.
CADUCITAT: passats 4 anys des que el legitimat coneix o pot conèixer raonablement la causa; i en tot cas, passats 4 anys des que l’hereu o legatari entra en possessió dels béns
(412-7). En les causes que exigeixen sentència ferma el termini compta a partir d’aquesta.
RECONCILIACIÓ I PERDÓ: Exclouen els efectes de la indignitat (art. 412-4): 1) si el causant el perdona en escriptura pública 2) si es reconcilia amb l’indigne per actes indubtables 3) si coneixent la causa atorga una disposició successòria a favor de l’indigne.
La indignitat en els heretaments: L’art. 431-13 es remet a les causes de l’art. 412-3 i en vida del causant les configura com a causes de revocació. La facultat de revocar CADUCA al cap d’un any des que l causant coneix o pot conèixer la causa. Si mor en a quest temps poden impugnar les persones que preveu l’art. 412-6.
•Inhabilitat successòria: (prohibicions de succeir o incapacitats relatives que es refereixen només a un concret causant), tan sols operen en la succ. voluntària. Les persones inhàbils són les de l’art. 412-5 [Notari, testimonis, facultatius, tutor (llevat que sigui descendent, ascend o germà del causant), experts i intèrprets]. El CCCat afegeix: (2) les persones cuidadores (el qual només poden atorgar testament obert o pacte successori). La inhabilitat no abasta les funcions d’àrbitre, comptador partidor o maremnessor.
•EFECTES: Són els mateixos que la indignitat és a dir la ineficàcia (abans nul·litat) (412-6), però cal la impugnació per qui resultaria immediatament afavorit. Potser que l’afectat la reconegui i si no cal impugnar judicialment (art. 412-6.3). S’ha de retornar els béns liquidant la possessió considerant-lo de mala fe (art. 412-8).
8.3 L’herè ncia jacent (art. 411-9)
En el període de temps que va des de l’obertura a l’acceptació l’herència està jacent: els béns hereditaris encara no tenen titular. És manté en patrimoni separat -sense personalitat
jurídica, però amb un tracte semblant (vg. art. 6.1.4º LEC i 1.2 LConc.)
SUPÒSITS:
•Que l’instituït encara no existeixi: vg art. 423-7.2 concebut; art. 412-1.2 fec.assis. post mortem; art. 412.2 hereu fundació que es crea pel testament.
•Incertesa de l’hereu (vg. designació per fiduciari: arts. 424-1 a 424-10)
•Institució hereu sota condició suspensiva (art. 411-4.2 i 423-14).
El problema de la delació a cohereus: si un accepta no hi ha herència jacent ha estat resolt pel 411-9.4 apartant-se del criteri det la STSJC de 9.10.2000.
ADMINISTRACIÓ: (art. 411-9) persegueix mantenir utilitat patrimoni hereditari.
Necessàriament sempre hi ha algú legitimat: 1) Marmessor (art. 429-8) 2) Cònjuge o persona designada (art. 424-4); i 3) hereu delat (art. 411-9) -l’abast de l’administ de l’hereu delat és limitat [conservació]; 4) administració judicial -segons regles de l’art. 790 ss LEC- s’hi ho sol·liciten els hereus (art. 411-9.3). L’adminsitració acaba amb l’acceptació: obligació de retre comptes a l’hereu i dret a rescabalar-se despeses +
retribució 1% a 10% segons vendes immobles i mobles.
8.4 L’acceptació (i 8.8 Repudiació ) de l’herè ncia com a exercici de la delació . Formes. 8.7 Benefici inventari
CONFIGURACIÓ: actes voluntaris i lliures (art. 461-1) que presenten les següents característiques:
a) Com a actes jurí dics: pressuposen una delació existent i certa (art. 461-1i són:
•Unilaterals (art. 461-1.2) cadascun dels cridats pot acceptar individualment
•Purs i indivisibles (art. 461-2.1)
•Irrevocables (art. 461-1.3), sens perjudici de la impugnació per vicis o manca de capacitat (art. art. 461-10).
b) Des de l’eficà cia adquisitiva o rebutjadora del tí tol: El nostre sistema successori exigeix l’acceptació per adquirir l’herència (art. 411-5). L'eficàcia adquisitiva pot derivar: 1) ex voluntate, és a dir negocial o 2) ex lege, Vg. art. 461-8 sanció per
sostreure béns i 461-12 “Interrogatio iure” o interpel·lació judicial (si no diu res repudia), però si és menor o incapacitat benefici d’inventari
CAPACITAT ACCEPTAR I REPUDIAR: no confondre amb capacitat successòria.
a) Persona física:
Regla general: capacitat d’obrar (art. 461-9).
Regles especials:
A) Menors i incapacitats actuen pel seu representant legal i l’acceptació és a benefici d’inventari (art. 461-16). En la repudiació els pares o tutors han de demanar autorització judicial (arts. 461-9.2 151.1 d CF); B) menor emancipat: accepta ell mateix; per repudiar-la necessita complement capacit. L’acceptació també és a benefici d'inventari (art. 461-16)
b) Persona jurídica:
Regla: remissió a les seves respectives normes reguladores. Vg. art. 461-9.3. Les persones jurídiques de dret públic, les fundacions i les associacions d’interès general o utilitat pública gaudeixen del benefici d’inventari
c) Persones indeterminades:
És a dir, sufragis i obres pies (art. 428-3): no es poden considerar hereus i s’ha de recórrer a l’acceptació institucional: la persona designada expressament o en seu la
confessió religiosa o la Generalitat. Benefici d’inventari. En la institució a favor dels pobres els béns s’ha de lliurar a la Generalitat per a finalitats assistencials al municipi o la comarca del darrer domicili del causant.
RELACIÓ ACCEPTACIÓ-REPUDIACIÓ/TESTADA-INTESTADA:
Anàlisi de l’art. 461-11: no té res a veure amb el principi d'incompatibilitat entre testada i intestada de l’art. 411-3.2 (diversos tipus d’hereu en una mateixa herència), sinó que es
tracta d’un únic hereu amb diverses delacions. L’art. 461-11 fixa dues regles:
1ª) Pot repudiar la testamentària i acceptar la intestada, però es mantenen els llegats, fideïcomisos i càrregues. (diferent al 1009.1 CC: el que repudia la testada s’entén que repudia la intestada)
2ª) Si repudia la intestada coneixent la testada la Llei entén que repudia totes dues; si ignorava la testada (és a dir creia que l’herència era intestada), la repudiació no el perjudica.
DURADA del “IUS DELATIONIS”: caduca als 30 anys des de la mort del causant (art. 461-12). No s’ha de confondre amb el termini de l’acció petició herència que és imprescriptible (art. 465-1.3)
LA ‘INTERPEL·LACIÓ JUDICIAL’ (art. 461-12): pretén fixar qui serà hereu i escurçar el termini de 30 anys. Es pot exercitar també respecte del legatari -art. 427-16.7 els interessats en la repudiació.
Legitimació: Interessats en la successió (vg. creditors herència o del cridat, el legatari -art. 427-22-).
Procediment: sempre judicial. Només s’estableix a partir de quan es pot exercitar (un mes des de la delació), però no el termini final (30 anys ?). El jutge li donarà fins a 2 mesos.
Efectes: L’acceptació ha de ser formal (e. p. judicialment). El silenci es té com a repudiació (diferent a l’art. 1005 CC) llevat que sigui menor o incapaç: llavors benefici d’inventari.
TIPUS D’ACCEPTACIÓ (art. 461-3CS):
•Expressa: Manifestació voluntat d’assumir el títol d’hereu en document públic o privat (art. 461-4). No pot ser oral.
•Tàcita: per actes concloents (art. 461-5), els que no pot realitzar si no és a títol d’hereu. Observeu que l’art. 461-5 b) i c) corrobora la instransmissibilitat del ‘ius delationis’.
•“Ex lege”: són casos de sanció per la conducta del cridat que ha amagat o sostret béns (art. 46-8).
CAUSES D’IMPUGNACIÓ DE L’ACCEPTACIÓ O LA REPUDIACIÓ: El principi és la irrevocabilitat (art. 461-13). El termini és de 4 anys (461-10.2)
- Manca de capacitat (art. 461-10.1)
- Vicis de la voluntat: error, violència, intimidació i dol (art. 461-10.1). L’error ha de ser excusable i determinant de la prestació del consentiment. Es té per error l’aparició d’altres disposicions de darrera voluntat desconegudes.
Les anomenades ACCEPTACIÓ PURA I SIMPLE i A BENEFICI D’INVENTARI: No són pròpiament un tipus d’acceptació, sinó que afecten la responsabilitat de l’hereu.
•Pura i simple (art. 461-17): Si no pren inventari d’acord amb el previst al 461-15, l’hereu respon de les obligacions del causant amb el béns de l’herència i amb el seus propis, indistintament (461-18).
•8.7 L’acceptació a benefici d’inventari (art. 461.14 a 461-16). La responsabilitat es limita als béns relictes. Aspectes generals (remissió Tema 9 en relació amb els efectes). Pot imposar-la la llei (vg. menors, incapacitats, hereus de confiança, entitats benèfiques, entitats dret públic) o derivar de la pràctica de l’inventari. És un efecte legal de la pràctica d’inventari, sense que calgui demanar-ho expressament
-Requisits:
-No cal sol·licitud expressa (és igual que l’acceptació hagi estat expressa o tàcita). Fins i tot encara que hagin manifestat que accepten pura i simplement (art. 461- 17.2) No es té en compte la prohibició del causant (461-14.1).
-Només cal que es formalitzi inventari: No és necessari valorar els béns, ni constància del passiu. Es pot fer abans o després de l’acceptació però sempre dins 6 mesos des que l’hereu coneix o pot conèixer la delació.
La forma de l’inventari:
a) davant notari o
b) per escrit adreçat al jutge. de l’inventari
c) és poden aprofitar d’altres inventaris com el del fideicomís o el de l’herència gravada amb llegats.
d) l’inventari formalitzat en document privat presentat per a la liquidació d’impostos successoris produeix els efectes legals del benefici d’inventari. Mentre es fa l’inventari, els legataris i els fideïcomissaris no poden anar contra l’herència (461-15.6).
No es considera pres l’inventari si conscientment no s’hi fan constar tots els béns ni si es fa
en frau de creditors.
8.5 El dret de transmissió (art. 461-13)
L'anomenat ‘ius transmissionis’ pròpiament no és un dret sinó la transmissibilitat mortis causa del ‘ius delationis’. La transmissió inter vivos suposa acceptació (art. 461-5). Cal
diferenciar:
-En l’herè ncia: Transmissió als hereus del cridat mort sense haver exercit el ius delationis (el ius delationis forma part de l’herència del transmissor). És un efecte legal (461-13). A qui hereta el transmissari? Diverses posicions. Conseqüències: en
ordre a la capacitat per succeir (l’art. 412-8.3 parteix que hereta al primer causant.
-En les altres atribucions successò ries: En la llegítima, el llegat i el fideïcomís com que no cal l’acceptació per adquirir-los passen als hereus com a ja adquirits. Només els passa la facultat de renunciar-los.
DRET DE TRANSMISSIÓ EN L’HERÈNCIA:
Primer Causant (C1)
Herència
Hereu (C2) que mor sense acceptar ni repudiar
Herència de C2 HC1= Dret a acceptar o repudiar
Hereus del que ha mort sense acceptar ni repudiar poden acceptar-les ambdues, però no la primera (HC1) i repudiar la segona (HC2)
8.6 El dret d’acré ixer
•El dret d’acréixer entre cohereus (art. 462-1): Sorgeix de la crida de diverses persones a una mateixa herència o quota d’herència.
Es fonamenta en la universalitat i expansivitat del títol d’hereu en el dret civil català, i prodeuix efecte encara que el testador ho hagi prohibit.
Pressuposa:
-delació conjunta en una mateixa herència.
-que falti un dels cridats (quota vacant): Premoriència, indignitat o renúncia. No hi ha, per tant, una nova crida a la part vacant sinó un increment de la quota inicial.
Objecte: tota l’herència o una quota (art. 462-1.2).
Efectes (art. 40 CS): Incrementa proporcionalment les quotes, subsistint llegats (art. 462- 2,2).
Exclusió: el dret de transmissió, la substitució vulgar o el dret de representació exclouen el dret d’acréixer.
El dret d’acréixer en els llegats (art. 462-3): Parteix de la crida conjunta i el testador el pot prohibir. Si no pot tenir lloc el dret d’acréixer el bé llegat passa al gravat.
8.8 L’extinció del dret hereditari: renú ncia o repudiació de l’herè ncia
Remissió parcial a l'epígraf 8.4: tractament conjunt amb l’acceptació.
Característiques de la renúncia o repudiació:
•Té caràcter formal: ha de ser expressa (461-6) feta en document públic o escrit adreçat al jutge. No confondre amb l’efecte legal de la “interpel·lació judicial”.
L’art. 461-5 b) considera repudiació de l’herència la renúncia gratuïta a favor de les persones a les que igualment aniria la quota del renunciant. Cf. 461-5 c) on sí que es modifiquen les crides.
•No pot perjudicar tercers (art. 461-7) La repudiciació no es pot oposar als creditors, els quals poden cobrar els crèdits anteriors a la repudiació sobre els béns hereditaris o sobre la quota repudiada, si manquen altres recursos per cobrar-los Aquest dret dels creditors caduca al cap d’un any de la repudiació.