Vocabulari de Termes Geogràfics i Territorials: Definicions i Exemples

Vocabulari de termes generals

Centralisme polític-administratiu. Forma d'estructuració de l'Estat, on existeix un govern que aplica les seves decisions mitjançant funcionaris a la majoria dels ciutadans, els quals accepten la sobirania directa del poder central; a més, les diverses entitats territorials menors no disposen de cap tipus de personalitat política.

Exemple: Espanya abans de la Constitució de 1978.

Comunitat autònoma. Unitat territorial amb entitat pròpia, formada per províncies limítrofes que tenen característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, per territoris insulars i també per províncies amb una entitat històrica. És un ens constitucional dotat de potestat (legislativa, estatutària i financera) per donar-se normes a si mateixa.

Exemple: Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de Madrid, ...

Comunitat autònoma històrica. Unitat territorial amb entitat pròpia que en el passat va plebiscitar afirmativament un projecte d'Estatut d'Autonomia (nacionalitats històriques) durant la II República. Aquest fet li permet accedir a l'autonomia per l'article 151 de la Constitució de 1978 i assumir immediatament les competències previstes a l'article 148, només amb el pas de posar-se els seus òrgans preautonòmics en funcionament.

Exemple: Catalunya, País Basc i Galícia.

Coordenades geogràfiques. Intersccions dels angles o arcs expressius de la latitud i longitud geodèsiques d'un lloc. Serveixen per localitzar un indret amb exactitud a la superfície de la Terra.

Exemple: 36º de latitud nord a Tarifa o 9º 18' de longitud oest del cap de Tourinyan.

Desequilibris territorials. Diferències existents entre les distintes autonomies que són de caràcter demogràfic, social, econòmic, mediambiental i, en alguns casos, territorials.

Exemple: La diferent densitat de població entre Castella-La Manxa (21,85%) i les Illes Balears (157,76%) el 1995.
Diferència del nombre de vehicles per cada 100 habitants entre Extremadura (14,12) i les Illes Balears (60,34).

Determinisme geogràfic. Corrent de pensament que suposa que la llibertat de l'ésser humà està dirigida en grau major o menor per la necessitat dels factors del medi físic, els quals exerceixen una influència directa en la constitució física i moral de l'ésser humà individual o social.

Exemple: La transhumància, la comunicació xiulant a determinades zones de les Canàries...

Equador. Cercle màxim de la Terra, perpendicular a l'eix terrestre, equidistant dels pols que la divideixen en un hemisferi nord i un hemisferi sud.

Exemple: 43º 47' de latitud nord a Standa de Bars.

Escala cartogràfica. Relació existent entre la longitud qualsevol mesurada sobre el mapa i la corresponent longitud sobre el terreny.

Exemple: Mapa topogràfic nacional a 1/50.000.

Estat de les autonomies. Model d'organització administrativa de l'Estat on existeix un poder constituent d'àmbit nacional que radica a la capital estatal i una sèrie de nacionalitats i regions, com a centres de decisió política subsidiaris, amb competències legislatives, estatutàries i financeres concedides per la pròpia Constitució. Possibilita un procés descentralitzador del poder.

Exemple: Article 2 de la Constitució de 1978.
Publicació al BOE de l'Estatut d'Autonomia de la CCAA de les Illes Balears, 1-3-1983.

Fons de compensació interterritorial. Destinació d'una part dels pressupostos generals de l'Estat a despeses d'inversió pública que són distribuïdes anualment entre les comunitats autònomes amb la finalitat de corregir els desequilibris econòmics entre elles.

Exemple: El fons s'estableix a l'article 158 de la Constitució de 1978.
Reforma del Consell de Política Fiscal i Financera de les CCAA, regulada a la Llei 29/1990.

Geografia física. Part de la geografia que analitza els fets que configuren els paisatges terrestres en els seus aspectes inorgànics i orgànics, marginant els deguts a l'acció humana, excepte si són alteradors dels primers.

Exemple: Unitats que configuren el relleu espanyol, els climes d'Espanya...

Geografia humana. Part de la geografia que estudia la diferenciació del paisatge cultural així com les relacions de l'ésser humà amb el medi.

Exemple: La població espanyola, l'espai urbà a Espanya...

Isolínia. Línia que uneix punts d'igual valor en un mapa. Té diverses denominacions específiques segons el tipus de valor a què faci referència (isòbares, isotermes...).

Exemple: Mapa d'isotermes d'Espanya, mapa topogràfic nacional a 1/50.000.

Latitud. Distància angular des de qualsevol punt de la Terra a l'equador.

Exemple: 36º de latitud nord a Tarifa.

Longitud. Distància angular existent des de qualsevol punt del globus terrestre al meridià de Greenwich.

Exemple: 9º 18' de longitud oest del cap de Tourinyan.

Mapa topogràfic. Representació precisa de la localització, forma, classe i dimensions dels accidents de la superfície terrestre, així com dels objectes que s'situen de forma permanent sobre ella. Comprèn només els que tenen escales compreses entre 1/10.000 i 1/100.000.

Exemple: Mapa topogràfic nacional a 1/50.000, mapa topogràfic de les Illes Balears a 1/25.000.

Multiculturalitat. Fenomen que fa referència a la convivència dins d'una mateixa societat d'individus (grups ètnics) que pertanyen a diferents cultures com a conseqüència de la immigració individual i/o familiar.

Exemple: Les associacions de colombians, equatorians... existents a Palma.

Rutari. Guia de rumbs i direccions, dels quals existeix constància que van sorgir amb anterioritat a les cartes rutàries. Inclouen les distàncies entre els llocs mesurades en milles nàutiques, punts d'etapa del trajecte, direccions, rumbs magnètics, etc.

Exemple: Rutari de l'Escola Mallorquina.

Província. Entitat local amb personalitat jurídica pròpia, formada per una agrupació de municipis. Té el seu origen a la Constitució de 1812, encara que no es va implantar fins al 1833. Actualment, l'Estat n'està format per 50.

Exemple: Lleó, Burgos, Salamanca...

Vocabulari de relleu

Depressió. Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l'interior dels continents.

Exemple: Depressió de l'Ebre, depressió del Guadalquivir...

Ibèria argilosa. Zona de substrats rocosos formats per materials sedimentaris (argiles, margues) dipositats a finals del Terciari i al Quaternari, que origina una gran varietat de paisatges.

Exemple: Zona de Guadix-Baza, Antequera...

Ibèria calcària. Zona de substrats rocosos formats per materials d'origen marí que es van plegar durant el Terciari i produeixen paisatges càrstics.

Exemple: Àrea del País Basc a la serralada Cantàbrica, Pirineu...

Ibèria silícia. Zona de substrats rocosos formats per materials fonamentalment granítics i metamòrfics (pissarra, gneis, quarsites i marbre) d'origen precàmbric i paleozoic.

Exemple: Zona occidental de la península (Galícia, Lleó, Extremadura)...

Meseta. Superfície plana o lleugerament inclinada en una determinada direcció, tallada per valls i situada a una certa altitud respecte al nivell del mar.

Exemple: Meseta central.

Modelat càrstic. Formes que deriven de la dissolució de roques calcàries per les aigües meteòriques d'infiltració, que formen un drenatge, en part subterrani, i a causa de la preponderància de processos d'erosió per dissolució.

Exemple: Poljé de Ronda, coves del Drac (Manacor)...

Modelat glacial. Formes que deriven de l'activitat erosiva generada pels glaciars o construïdes pels dipòsits que s'hi relacionen.

Exemple: Cims dels Pirineus, Sierra Nevada...

Modelat litoral. Formes que deriven de l'activitat erosiva i acumulativa de les aigües sobre la costa.

Exemple: Sa Foradada.

Relleu volcànic. Conformació de la superfície terrestre d'origen estructural relacionat amb l'activitat volcànica.

Exemple: Regió d'Olot, Campo de Calatrava, Teide...

Orogènia alpina. Conjunt de processos geològics que duen a la formació d'un sistema muntanyós durant el Mesozoic i el Cenozoic.

Exemple: Serralades Bètiques, Pirineus, Sistema Ibèric...

Orogènia herciniana. Conjunt de processos geològics que duen a la formació d'un sistema muntanyós a finals del Paleozoic.

Exemple: Les extenses regions de pissarra suaus i obscures d'Extremadura, afloraments de quarsita amb forma de crestería a Sierra Morena...

Planes litorals. Franja costanera recentment emergida formada per estrats de roques sedimentàries que descansen sobre roques més antigues i continentals.

Exemple: Litoral valencià.

Serralades Bètiques. Cadenes de muntanyes resultat de l'acostament de les plaques ibèrica i africana i de la reducció del mar de Tethys durant el moviment alpí. Tenen una extrema complexitat geològica i morfològica, en estar constituïdes per plegaments al·lòctons.

Exemple: Serralada Bètica Interior, Serralada Prebètica...