Riscos Geològics: Moviments del Terreny i Subsidència

Moviments de Raptació

Són processos naturals provocats per l'acció de la gravetat i l'afebliment dels materials a causa dels processos de meteorització a què estan sotmesos.

Tipus de Moviments del Terreny

• Colades de fang: materials que absorbeixen grans quantitats d'aigua i flueixen a grans velocitats (tenen forma de llengua).
• Despreniment: consisteix en la caiguda de blocs, amb un recorregut, com a mínim parcial, per l'aire. Es produeix on el pendent és molt fort i les roques són compactes.
• Lliscament o Esllavissada: massa de terreny que es mou per damunt d'una superfície. Són moviments ràpids del terreny, però comencen amb una raptació lenta.
  • Translacional: vist des de dalt, recte.
  • Rotacional: vist des de dalt, només se'n veu un tros.
• Allau: és una esllavissada de neu o glaç.
• Creep: moviment de raptació molt lent, poc pendent, petits forats (al dibuix, dos pals).

Indicadors d'Inestabilitat Natural

1. Història d'esllavissades anteriors.
   • Exemple: pissarres a la serralada litoral catalana esllavissada.
2. Tipus de sòl:
   • Sòls formats per partícules de mida fina (llims i argiles) acostumen a produir moviments quan estan saturats d'aigua (no és sempre necessària l'aigua).
   • Els loess (dipòsits de llims) i els materials volcànics solts poden absorbir grans quantitats d'aigua i fluir a gran velocitat formant colades de fang.
   • Probabilitat més alta: mesos en què els sòls estan saturats d'aigua de pluja o desglaç, també en terreny margós.
3. Orientació dels planols de feblesa dels massissos rocallosos.
   • Plans d'estratificació: cabussament a favor del pendent topogràfic.
   • + Pendent + Risc d'Esllavissades.
4. Excavacions del peu del vessant i dels talussos.
   • Zones muntanyoses a les riberes dels cursos fluvials, a les vores dels embassaments i a les costes escarpades.
5. Tremolors de terra.
6. Precipitacions intenses: esllavissades i despreniments.
7. Forma del talús: còncau + segur, convex - segur.

Causes Humanes d'Inestabilitat de Vessants

• Runams de mines, abocadors, descombres, excavacions al peu del vessant.
• Sobrecàrrega del vessant a la part superior: per la construcció d'edificis, dipòsits d'aigua o autopistes sobre vessants de materials que no poden mantenir-se estables.
• Alteració del drenatge natural: a causa de les construccions, que incrementen l'escolament superficial. L'aigua que pot infiltrar-se al terreny i que prové del clavegueram o de pèrdues de canonades és capaç d'activar el moviment d'un vessant en situació crítica.

Incidència i Extensió

Les àrees d'alta muntanya són les més afectades per aquests fenòmens, que es donen en els vessants de les valls fluvials; més sovint es produeixen esllavissades que afecten carreteres de muntanya.

Solucions

Ancoratges per evitar moviments de grans blocs, xarxes metàl·liques o cunetes per retenir pedres, contraforts per aguantar moviments de reptació, drenatges de l'interior de la roca per evitar els graus de saturació d'aigua, reforestació.

Esfondrament i Subsidència

• Esfondrament: es reserva per a la situació en què el procés es produeix de manera sobtada.
• Subsidència: enfonsament local i gradual de la superfície del terreny. Pot obrir un forat cap a l'exterior.

Causes Naturals de Subsidència

1. Processos tectònics: en àrees deltaiques.
2. Karstificació: en àrees situades sobre roques solubles (sal, guixos, calcària). Molts terrenys calcaris apareixen, des de l'aire, amb nombrosos esfondraments, en forma de dolines, per exemple, que reflecteixen la presència de cavernes.
3. Compressió de roques febles i sòls: l'aplicació d'una càrrega vertical fa que el sòl tendeixi a reestructurar-se per tal d'obtenir més densitat mitjançant la consolidació. El nou empaquetament ocupa un volum menor i això fa que es produeixi una deformació vertical d'assentament. Alguns sòls d'elevada compressibilitat són, per exemple, els sòls orgànics litorals. Estan constituïts per materials fins (com ara llims) molt rics en matèria orgànica. Si s'hi edifica al damunt sense fer estudis previs de construcció, apareixen esquerdes a les edificacions. Això és el que passa en alguns edificis de la Zona Franca de Barcelona.

Causes Antròpiques de Subsidència

1. Mineria: en les explotacions subterrànies de carbó, sal, etc. L'ésser humà crea grans espais subterranis buits. La pèrdua de suport provoca l'esfondrament de la roca de recobriment.
2. Extracció de fluids: els fluids (bàsicament aigua, petroli o gas) retinguts als porus de les roques proporcionen suport a la roca. Si s'extreuen aquests fluids mitjançant el bombament de pous, la subsidència pot manifestar-se a la superfície del terreny.
3. Rebliments antròpics: generats per l'abocament de runes als marges de petites torrenteres i rieres, o pel reompliment d'antigues sorreres de les planes al·luvials. De vegades, els materials de rebliment són biodegradables (escombraries), de manera que poden destruir-se i crear forats que ocasionalment poden provocar subsidència.
4. Hidrocompactació: subsidència produïda per l'addició d'aigua en sòls de gra fi i porosos com el loess i sòls derivats de sediments d'antics llacs.

La subsidència generada per causes antròpiques és fàcil de preveure i prevenir si ens basem en el coneixement de la geologia i la història minera d'una àrea concreta, però la subsidència natural és el risc geològic més difícil de preveure. La subsidència causada per activitats humanes és molt més freqüent; les excavacions subterrànies, com les mines i els túnels, són molt més inestables que les cavernes naturals.

El coneixement del sòl és fonamental a l'hora de fer una construcció.