Vocabulari Essencial de Clima i Relleu Geogràfic

Conceptes de Relleu i Formació Geomorfològica

• OROGÈNESI: Moviments de l’escorça terrestre que donen lloc a la formació de sistemes muntanyosos.
• PENEPLÀ: Superfície amb pendent molt suau i amb valls de fons molt ample per les quals les aigües dels rius circulen tranquil·lament.
• CINGLERA: Tall profund, gairebé vertical, que un riu pot arribar a formar al terreny.
• BADLAND: Terreny sedimentari sense coberta vegetal i molt aixaragallat (solcat per barrancs).
• RELLEU TABULAR: Tipus de relleu de superfície aplanada i vores costerudes.
• MALL: Roca alta i escarpada.
• MOLA: Turó escarpat al capdamunt i amb cim pla.
• TAULA: Terreny elevat i pla, de gran extensió, envoltat de valls i barrancs.
• SERRALADA: Conjunt de muntanyes, més llarg que ample, que té una formació comuna i unes característiques semblants.
• DEPRESSIÓ: Sector de la superfície de la Terra més baix respecte a les regions veïnes, situat generalment a l’interior dels continents o de les àrees marines.

Termes de Relleu Litoral i Formacions Hídriques

• RASA: Superfície plana limitada per penya-segats marins esglaonats.
• ALBUFERA: Llac salat separat del mar per un cordó litoral, que pot tenir contacte temporal o permanent amb el mar.
• TÓMBOL: Barra formada per sorra que uneix illots rocallosos amb el litoral.

Definicions de Clima, Pressió i Temperatura

• CLIMA: Successió del tipus de temps que s’esdevé en un lloc determinat al llarg de molts anys. Per poder definir un clima es necessiten com a mínim les observacions recollides durant un període de 30 anys.
• ARIDESA: Terme que indica sequedat, manca d’humitat. L’índex d’aridesa estableix la relació entre les pluges i el poder dessecant de l’evaporació (representada per les temperatures).
• OSCIL·LACIÓ TÈRMICA (o Amplitud Tèrmica): És la diferència entre la temperatura més baixa registrada i la temperatura més alta. Es pot calcular en valors absoluts, però generalment es fa comparant mitjanes mensuals.
• INVERSIÓ TÈRMICA: Augment de la temperatura amb l’altitud, contràriament al fet que la temperatura acostuma a disminuir 6,5ºC cada 1000 metres d’altitud.

Línies Isomètriques (Pressió i Precipitació)

• ISÒBARES: Línies que uneixen els punts que registren una pressió atmosfèrica idèntica. Els vents tendeixen a igualar les pressions existents entre dos llocs.
• ISOTERMES: Línies que uneixen els punts que registren les mateixes temperatures en un moment determinat.
• ISOHIETES: Línies que uneixen els punts que tenen les mateixes precipitacions en un moment determinat.

Fenòmens de Pressió i Masses d'Aire

• ANTICICLÓ (o Altes Pressions): Nucli d'altes pressions atmosfèriques. És una circulació de vents a gran escala al voltant d'una regió central d'altes pressions.
• DEPRESSIÓ (o Baixes Pressions): Zona amb la pressió atmosfèrica més baixa que les zones del voltant. S'associa normalment amb vents forts i elevació atmosfèrica.
• ANTICICLÓ DE LES AÇORES: Anticicló dinàmic situat, normalment, al centre de l'Atlàntic Nord. Emet una massa d’aire que es converteix en una massa d’aire tropical marítima.
• MASSA D’AIRE SAHARIANA: Aire molt càlid i sec. A l’hivern pot provocar temperatures pròximes als 20ºC a Espanya. A l'estiu, dona onades de calor abrusadores amb màximes de 40ºC.
• MASSA D’AIRE POLAR SIBERIÀ: S’origina al centre i al nord de l’espai euro-siberià. Són masses d’aire sec i molt fred (fins a -20ºC). La seva arribada a la Península succeeix de vegades a l’hivern i produeix fred i nevades.