Vocabulari i categories lèxiques de la llengua catalana

Vocabulari

Definicions

Penedir-se: Sentir pesar d'haver fet o deixat de fer alguna cosa.

Grimpadora: Enfilar-se ajudant-se de les mans.

Desplaure: No plaure, no agradar.

Recònditament: D'amagat, ocult, especialment en els ulls de l'esperit.

Llavor: Embrió en estat de vida latent, acompanyat o no de teixit de reserva i protegit per una coberta anomenada episperma.

Esclat: Rebentar, rompre's, amb soroll i projecció de fragments.

Zumzeig: Moviment alternatiu i repetit de pujada i baixada, com el de les ones, d'una cosa que vibra.

Brot: Branqueta tendra, en fase de creixement, novament originada a partir d'una gemma.

Bonior: Remor sorda i contínua que mou un abel.

Arrapar-se: LLevar, emportar-se, arrabassar.

Esquerdar: Fer una esquerda en algun cos dur.

Rebrot: Brot nou.

Nosa: Cosa que amb la seva presència dificulta una acció.

Manyoc: Tros o trossos de paper, draps, fils, etc.

Tija: Òrgan de les plantes superiors que duu les fulles.

Esbatanar: Obrir de bat a bat.

Els sentiments

Amb verbs copulatius o semblants (ser, estar, semblar, sentir-se, trobar-se...) Ex: Em sento feliç, Estem molt bé. En canvi, n'hi ha que solen anar acompanyades per sentiment, són més llargues i més formals. Ex: Volem expressar el nostre sentiment de solidaritat envers els damnificats.

La satisfacció

Amb exclamacions com Que bé!, Quina sort!... o amb verbs com agradar o alegrar. Frases: Que bé! Hem trobat... / Quina sort que us hàgiu... / M'alegra haver trobat... Més formals: És un plaer conèixer-lo...

La insatisfacció

Que malament!, Que terrible!, Quina murga! i verbs com agradar en negatiu. Frases: Que malament! No ens queda... / Quina murga que plogui... / No m'agrada pagar... Informals: No s'acaba de fer el pes. Formals: Ens desagrada l'actitud que manté davant... / M'ha disgustat l'esment d'aquell fet que ja consideràvem oblidat.

Categories lèxiques: Les classes de paraules

Classes de paraules que s'estableixen tenint en compte tres nivells d'anàlisi o criteris:

• Morfològic: No totes les paraules presenten la mateixa variació formal. Els verbs, per exemple, tenen més de cent formes: repasso, repasses, repassaries, havent repassat. En canvi, alguns només tenen una sola forma: aleshores.
• Sintàctic: Hi ha categories lèxiques capaces de generar al seu voltant un sintagma i n'hi ha d'altres que sempre tenen un paper secundari dins del sintagma de què formen part. Així, el verb actua com a nucli del sintagma verbal (obre la finestra) i el determinant només introdueix el nom nucli d'un sintagma nominal (aquesta nit).
• Semàntic: Hi ha paraules que tenen sentit per si mateixes i n'hi ha que no tenen un significat lèxic ben específic, més enllà de connectar altres mots i marcar el tipus de relació que s'estableix entre ells. El nom sopa, per exemple, té un significat ple, expressa un aliment líquid. La preposició de, per contra, no té un significat tan específic, sinó que posa en relació altres mots: president de l'escala.

Des del punt de vista morfològic

• En verbs: Persona (1a, 2a, 3a), nombre (singular o plural), temps (passat, present i futur), mode (indicatiu, subjuntiu i imperatiu). Defectius: no presenten tota la variació possible. Impersonals: una vintena.
• Els noms, els adjectius i els determinants: Nombre (singular o plural), adjectius, determinants i alguns noms en gènere (masculí o femení). 4 formes com a màxim (cosí, cosina, cosins, cosines) o alguns casos 3 (veloç, veloços, veloces) o 2 (taula, taules) invariables (dilluns).
• Adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions: Són invariables (aquí, per, quan, ah!)
• Pronoms: Tres menes: invariables (vosaltres), variables en nombre (li singular, els plural), variables en gènere i nombre (el masc. sing., la fem. sing., els masc. plu., les fem. plu.).

Locució: Formada per un sintagma (a prova de bomba, el conte de la vella).

Frase feta: Formada per tota una oració (Fer patxoca, buscar una agulla en un paller).

Comunitat lingüística

Conjunt de persones que es comuniquen amb la mateixa llengua i que comparteixen una història.

• Monolingüisme: Es dóna en els estats amb una sola llengua com Cuba i Islàndia.
• Plurilingüisme: En els estats on hi ha diverses llengües: Espanya, Índia, França.
• Bilingüisme: L'ús regular i altern de dues llengües.
• Bilingüisme individual: Es basa en la capacitat que té un parlant d'usar dues llengües amb un domini semblant.
• Bilingüisme social: L'ús de dues llengües en una mateixa societat.
• Diglòssia: Situació lingüística en què dues llengües s'usen per a funcions diferents en una societat.

Frase feta: Oració fixada i estereotipada que funciona com un verb però té un significat propi.

Locució: Sintagma fixat i estereotipat que funciona com una sola paraula i que té un significat diferent del de les paraules que el formen.