Visions: poemes sobre l'eternitat, càstig i redempció
Lengua y literatura4,52 KB
Visions
El mal caçador
El mal caçador: Aquest poema tracta d'un home que es dedica tota la seva vida a la caça però mai dedica temps per anar a missa. És condemnat per Déu a vagar eternament rere una llebre per un pecat d'impietat: haver interromput l'assistència a una missa per anar a caçar. El càstig no és viscut com a tal i, en el seu corrent etern, el Mal caçador manté sempre una actitud religiosa (l'hostia puja, però el caçador, cada any, la mira). El que no va fer en el temps —venerar l'hostia, Déu mateix, en el moment de l'elevació— ho fa en l'eternitat.
Joan Garí
Joan Garí: És condemnat a terrejar reduït a la condició d'animal per haver matat i violat Riquilda, la filla del comte Guifre. És un càstig que no dura tota l'eternitat sinó només un període indefinit de temps, després del qual té lloc la redempció mitjançant la veu d'innocència. A més, és redimit pel fill de Guifre, el Pilós.
El comte Arnau
El comte Arnau: El comte Arnau va a veure l'abadessa del convent de Sant Joan. Quan es troben a la nit, Adalaisa queda profanada; després parlen del cel: Arnau el veu com un goig i Adalaisa com un repòs. Ell li demana que se'n vagin junts però ella diu que és millor Déu. Passen tota la nit junts i no es volen separar; s'hi queda un infant en el ventre d'Adalaisa que les monges troben mort al dia següent. El comte Arnau és on l'eternitat en sentit negatiu es manifesta en el seu grau màxim. L'eternitat com a objecte de desig de l'home, no pas com a càstig de Déu: desitja viure eternament com a home sobrehome. Aquesta existència consistirà a córrer sobre un cavall de flames atemorint tothom (això és el que pronostiquen les veus de la terra). El que passa realment és que l'eternitat és viscuda a la manera nietzscheana: Arnau corre, no es cansa; és ell qui dirigeix els seus passos. L'eternitat no és cap condemna: la iniciativa de l'acció la segueix tenint Arnau, que es mostra en tot moment desafiant, com un ésser amoral.
L'estimada del senyor Jaume
L'estimada del senyor Jaume: Aquest poema parla del senyor Jaume i del seu amor per l'illa de Mallorca; ell la compara amb altres illes però segueix dient que l'illa de Mallorca és la seva enamorada. El poema està ple d'elogis a aquesta.
La fi d'en Serrallonga
La fi d'en Serrallonga: Serrallonga, abans de la seva mort, es penedeix de tots els seus pecats ja que està condemnat a anar a l'infern. Es penedeix d'haver-se portat tan malament amb els altres, d'haver estat tan avariciós, egoista i malvat... Però confessa que el que sentia per la Joana havia estat amor vertader. Al final és perdonat per Déu. L'eternitat fa acte de presència d'una manera diferent de com ho fa a les altres visions: en les altres tres anteriors els condemna Déu, mentre que Serrallonga és condemnat pels homes. L'eternitat salvarà Serrallonga. Ni la confessió davant el sacerdot ni l'execució de la condemna pels botxins aconsegueixen que Serrallonga deixi de ser l'heroi nietzscheà que es mostra sempre superior a tot i a tothom.
Intermezzo
A la Mare de Déu de Montserrat
Intermezzo — A la Mare de Déu de Montserrat: Aquest poema està dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Explora què sent l'autor quan la veu i què transmet quan en parla.
La cançó de Sant Ramon
La cançó de Sant Ramon: És una cançó cantada per una russa que, quan neix en Ramon, la seva esclava segueix cantant per a ell.
En la mort d'un jove
En la mort d'un jove: Parla d'un jove lluitador que es fereix i mor; la gent, orgullosa d'ell, queda de sobte trista per la seva mort.
Els Reis
Els Reis: Tracta sobre la nit de Reis: com els reis, seguint l'estrella d'orient, reparteixen tanta felicitat entre la joventut i deixen aquell rastre mentre marxen.
Sol, solet
Sol, solet: L'autor parla del carrer i del lloc fosc d'on viu, però diu que el sol ho enlluernarà tot i que farà goig a tot arreu.
Dimecres de cendra
Dimecres de cendra: Parla del dia de la cendra, un dia simbòlic i religiós: la cendra rosada, posada al front pel sacerdot.
Lo diví en el Dijous Sant
Lo diví en el Dijous Sant: Parla del Dijous Sant, com els guerrers alcen les seves espases en aquest dia tan diví i de la duresa de la vida.