Visió idealista de l'amor

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,4 KB

RRENAIXEMENT(finals s.XV-1ª meitat s.XVI)


Trets generals:

nova visió del món i nou concepte de la cultura(s'estén a totes les manifestacions artístiques) /estètica:
retorn dels antics autors greco-llatins(models clàssics)/ home com a mesura de totes les coses(d'aquí prové l'humanisme iel sentit humà)/Humanisme:bellesa i persona com a centre d'atenció/Humanisme i Renaixement molt lligats, el Renaixement designa la concreció de les teories humanistes en el terreny artístic i social.

Barroc(finals s.XVI-s.XVII-part s.XVIII)


Trets generals:

entre el Renaixement i la il·lustració/ estètica:
literatura retòrica, busca l'efecte stètic i s'allunya de l'harmonia i la mesura del Renaixement(innovacions formals i experiments mètrics) /Temes:
un dels temes preferits del Barroc és el pas del temps, la fugacitat que destrueix la vida i la bellesa. Un altre és el de la força, preferida ara a la bellesa, el que duu sovint a personatges monstruosos/ Tenen amb comú amb el Renaixement dos temes centrals: AMOR i MORT.

AMOR B/R:


LA IDEALITZACIÓ DE L’AMOR



 la literatura del  PETRARCA és el punt de partida de la concepció de l’amor durant els segles XVI i XVII./ Petrarca reuneix dues filosofies de l’amor:

L’amor cortès -neoplatonisme/NEOPLATONISME:

El món és un reflex de la bellesa suprema, de la perfecció divina. /L’home, desterrat en aquest món, ha d’aspirar a anticipar aquesta bellesa, buscar-la per arribar a la perfecció. /La contemplació de la bellesa a través de l’amor és un dels mitjans que té per aconseguir-ho (recerca de: harmonia –música-, bellesa –amor-, veritat –filosofia-)
LA IDEALITZACIÓ DE L'ESTIMADA(Pere Serafí). La bellesa de l’estimada és un reflex de la bellesa i de l’harmonia divines (“divino amor”, “tesoro celestial”, “temple sagrat”)./ La contemplació de l’estimada suposa una forma d’elevació espiritual cap a Déu, una anticipació de la glòria divina. / La comtemplació comporta alhora la descripció de l’estimada. Cal destacar la importància dels ulls i la identificació de l’estimada amb la llum (reflex de la bellesa divina).
EL SOFRIMENT DE L'ENAMORAT (s’accentua en el Barroc):
El rebuig amorós o la manca d’esperança, que és alhora la clau del sentiment amorós: no es pot concebre l’amor sense el desamor (coincident amb l’amor cortès)./ La mort de l’estimada.
El sofriment es fa més lleu amb la pervivència de l’amor a través del record de l’enamorada. Quevedo va més enllà, i l’amor perviu fins i tot en les cendres: “polvo serán, más polvo enamorado”. /L’engany (s’accentua en el Barroc). Es manifesta de dues maneres:  l’engany de la imaginació, dels somnis (somni de felicitat, d’amor correspost > retorn a la realitat)/ els enganys de l’estimada, que creen falses esperances.

EL GOIG D'ESTIMAR:

Seguint el model petrarquista, és necessari sofrir per trobar el gaudi de l’amor. / L’amor es converteix en la raó de l’existència i, per tant, és la causa de totes les alegries i de tots els dolors que aquesta comporta./ És molt dolorós el desamor, però encara és molt més dolorós que manqui aquest sentiment.

L'AMOR SENSUAL ENFRONT L'AMOR IDEAL:

L’amor petrarquista és un amor idealitzat perquè sovint l’estimada és una dona casada (amor cortès)./Però a l’home renaixentista, caracteritzat pel vitalisme, li atrau el gaudi sensual de la bellesa de l’estimada: conflicte entre desig/raó > sofriment, dolor./L’amor físic, sensual, en línies generals, queda exclòs: en la poesia renaixentista gairebé mai s’aludeix directament a la relació física.

L’AMOR DIVÍ:


Durant la segona meitat del s. XVI, s’incrementa la producció literària religiosa, en dues modalitats: l’ascètica i la mística./ En la poesia mística, per expressar l’inefable de l’experiència mística, s’utilitza el lèxic i el recursos estètics de la poesia amorosa, als quals se’ls dóna un valor simbòlic.

L’AMOR SATÍRIC:

 Durant el Barroc, el desengany comporta desil·lusió, una desil·lusió que es reflectirà en la tendència a envilir la realitat. /S'orgeixen poemes que subratllen els aspectes més ridículs i degradants de la realitat (conviuen, però, amb els que subratllen la bellesa). /De totes maneres, hi ha un augment dels poemes satírics i burlescos, fins i tot en el tema amorós.


Entradas relacionadas: