Virtuts etiques generositat en excés
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,92 KB
ANTROPOLOGIAHILEMORFISME ANTROPOLÒGIC • ésser vius: cos=matèria i l'ànima=forma • Ànima i cos inseparables: l'ànima és mortal • l'ànima és l'estructura i les funcions del cos (com la visió és a l'ull) • Una sola ànima present a tot el cos • l'home és la uníó de cos i ànima, no una ànima. • No hi ha una finalitat transcendent a la vida com pensava Plató FUNCIONS DE L'ÀNIMA • nutritiva (vegetals, animals, homes) És l'única funció que és comú a tots els éssers vius, i consisteix en l'alimentació i la reproducció. Sense elles no hi hauria éssers vius. | • sensitiva i motriu (animals, homes) • pensant (homes) ÈTICA (Ètica a nicòmac = Aristòtil va escriure dues obres sobre ètica: Ètica a Nicòmac o Ètica Nicomáquea, consta de Déu llibres i el seu nom al·ludeix potser al seu fill Nicòmac. Ètica a Eudem que consta de quatre llibres. Eudem era un deixeble d'Aristòtil.) • Ètica i política: ciències pràctiques, coneixement no exacte • bona vida a nivell individual (ètica) o col·lectiu (política) • bona vida individual només a una comunitat políticamente ben organitzada. TELEOLOGIA I EUDAIMONISME • Tota conducta persegueix un fi i tot fi és un bé (teleologia) • hi ha d'haver un fi últim que sigui el bé suprem • tothom l'anomena FELICITAT (eudaimonia/fi últim) però hi ha opinions diverses sobre ella • La felicitat és l'objectiu de l'ètica d'Aristòtil (eudaimonisme). TIPUS DE B’S. CRÍTICA DE LA IDEA DE BÉ PLATÒNICA• riquesa, fama, honor, plaer no són la clau de la felicitat. Són útils però no són l'essencial. • No hi ha un Bé en sentit platònic que s'hagi de conèixer per ser felíç. • la vida bona és fonamentalment una qüestió pràctica • els bens poden ser externs (riquesa, honor, fama), del cos (salut, plaer), de l'ànima (contemplació, saviesa) • la felicitat per a l'home és la realització de la seva entelèquia • Ja que allò peculiar de l'home és el pensament, la contemplació seria la forma superior de vida, però és més propia de deus que d'homes • Així que Aristòtil sembla inclinar-se per una vida mixta i en una combinació de bens, juntament amb la contemplació • Però assolir aquesta vida bona només és possible mitjançant les virtuts LA VIRTUT (areté). TIPUS • una vida felíç no és una qüestió de sort • Només una vida completa pot ser considerada felíç • necessitam tenir un caràcter adequat, unes virtuts. • tipus de virtuts: 1. ètiques (morals, s'adquireixen per hàbit) Són adquirides a través del costum o l'hàbit i consisteixen, fonamentalment, en el domini de la part irracional de l'ànima (sensitiva) i regular les relacions entre els homes. || 2. Dianoètiques (intel·lectuals, s'aprenen per instrucció: saviesa i prudència) Es corresponen amb la part racional de l'home, i és, per això, pròpies de l'intel·lecte (nous) o de la pensada (nóesis). El seu origen no és innat, sinó que han de ser apreses a través de l'educació o l'ensenyament. Les principals virtuts dianoètiques són la intel·ligència (saviesa) i la prudència. || • a les virtuts ètiques se'ls aplica la regla del terme mitjà.EL TERME MITJÀ (mesotes) LA VIRTUD CONSISTEIX EN TROBAR EL TERM.MITJÀ • la virtut és un hàbit de comportament dirigit per la raó i que és un terme mitjà (mesotes) entre dos vicis (un per excés i un altre per defecte). Pex: Malbaratament/Generositat/Avarícia; Temeritat/Valor/Covardia; Luxúria/Temprança/ Insensibilitat || Interessar-se pels assumptes dels altres: Xafarderia Indiferència/ Atenció/ insensibilitat tenir coneixements: Massa saviesa/Saviesa/Ignorància? Massa prudència? • terme mitjà no s'aplica a les virtuts intel·lectual, si mitjn plít i exp. || SI NO HO TROBES SERÀ UNA VIDA LIMITADA