La virtut i la felicitat en l'utilitarisme de Mill

1. Idees principals del text

En aquest fragment, Mill reflexiona sobre la relació entre la virtut i la felicitat per defensar l'utilitarisme de les crítiques que l'acusen de ser una doctrina purament hedonista. L'autor exposa que, tot i que molts consideren la virtut com un fi independent, el desig de ser virtuós no contradiu el principi d'utilitat. Finalment, sosté que la virtut s'ha de desitjar per si mateixa perquè acaba formant part integrant de la felicitat de l'individu i no com un mitjà extern.

2. Significat de paraules o expressions

• a) «Felicitat»: Estat de benestar derivat de la presència de plaer i l'absència de dolor.

• b) «Desitjar-la per si mateixa»: Valorar una cosa com un fi intrínsec i no com un simple instrument.

3. La virtut i la doctrina utilitarista

Mill defensa que l'existència de la virtut com a objecte de desig no invalida l'utilitarisme perquè la felicitat no és una idea abstracta, sinó un tot complex format per diversos components.

Segons el filòsof, originàriament la virtut es desitja com un mitjà per assolir el plaer o evitar el dolor, però a través de l'associació i l'hàbit, aquesta acaba sent percebuda com un bé en si mateixa. Per a l'individu virtuós, l'exercici de la virtut ja no és un camí cap a la felicitat, sinó que esdevé una part constitutiva de la seva pròpia felicitat, de manera que la seva absència li provocaria un gran desplaer.

Aquesta anàlisi es basa en la psicologia associacionista de Mill, que explica com elements que inicialment eren indiferents es converteixen en fonts de plaer directe. D'aquesta manera, l'utilitarisme pot mantenir que el seu criteri d'aprovació moral és únic —la maximització de la felicitat— sense haver de negar que els humans desitgin coses com la música, la salut o la virtut de forma desinteressada. En darrera instància, la virtut és el millor dels components de la felicitat perquè és el que més contribueix al benestar general de la societat.

En aquest text empíric, John Stuart Mill argumenta que la felicitat és l'únic fi de la moral perquè tothom la desitja. L'autor dedueix que la felicitat general és un bé col·lectiu i assenyala que, per consolidar aquest criteri únic, caldrà demostrar per què coses aparentment diferents, com pot ser la virtut, en realitat no s'oposen a aquest fi sinó que n'acaben formant part intrínseca.

Significat dels mots

• a) «Felicitat»: Plaer i absència de dolor que l'individu cerca com a finalitat de la vida.
• b) «Criteri de la moral»: Principi o norma que permet distingir les accions correctes de les que no ho són.

Justificació de la felicitat general com a únic fi

Per justificar que la felicitat general és l'únic fi de la conducta, John Stuart Mill parteix de l'empirisme, rebutjant qualsevol principi moral abstracte. La seva argumentació es fonamenta en l'observació de la naturalesa humana: l'única prova possible que una cosa és desitjable és el fet que els éssers humans la desitgen realment a la pràctica.

Com que cada individu persegueix la seva pròpia felicitat, aquesta és innegablement un bé per a ell. A partir d'aquí, l'autor fa un salt de l'esfera individual a la col·lectiva i conclou que la suma de les felicitats individuals constitueix el bé per al conjunt de la societat, establint així el principi de la màxima felicitat per al màxim nombre. A més, en el pensament de Mill és fonamental l'hedonisme qualitatiu: la felicitat no s'entén com una mera acumulació de plaers físics, sinó que prioritza els plaers intel·lectuals i morals.

Per consolidar aquesta felicitat general com a criteri exclusiu, Mill resol l'objecció sobre el desig de coses com la virtut, el poder o els diners a través de la teoria de l'associació. La virtut es busca inicialment com un mitjà, però amb l'educació s'associa tan estretament amb la finalitat que acaba sent desitjada per si mateixa.

En aquest fragment, Mill sosté que l'utilitarisme té una base sòlida en els sentiments socials de la humanitat. L'autor argumenta que la civilització ens condueix cap a un estat social on és impossible concebre's fora de la col·lectivitat. Finalment, conclou que una societat d'iguals només és viable si es consideren els interessos de tots per igual.

4. Significat d'expressions

• a) «Moral utilitarista»: Teoria ètica que identifica el bé amb la utilitat, cercant sempre la màxima felicitat per al major nombre de persones.

• b) «Estat social»: Condició natural de l'ésser humà en què viu organitzat en societat, vinculat i compromès amb els interessos dels altres.

5. La força de la moral utilitarista

Mill afirma que el sentiment social de la humanitat constitueix la força de la moral utilitarista perquè és el motor intern que ens empeny a actuar d'acord amb el principi de la felicitat general.

Segons l'autor, la moralitat no és només una imposició externa, sinó que descansa en una base subjectiva: el sentiment de simpatia i la necessitat natural de viure en harmonia amb els altres. Aquest fonament és el que Mill anomena la sanció interna de la moral, que es manifesta com un sentiment de deure.

Per a Mill, la moral utilitarista no és una doctrina freda. A mesura que les societats progressen, les persones deixen de veure's com a rivals per veure's com a iguals. Aquesta evolució reforça el sentiment social, fent que l'individu identifiqui els seus objectius amb els de la comunitat. L'utilitarisme se sustenta en la nostra inclinació profunda cap a la cooperació i la igualtat d'interessos.