El Violí d'Auschwitz: Anàlisi i Context Històric
Lengua y literatura3,6 KB
Anàlisi d'El Violí d'Auschwitz
Temes Principals
- En totes les seves obres hi ha una al·lusió a la cultura clàssica.
- En totes les obres demostra admiració per la música com a factor civilitzador de l'ésser humà.
- La seva obra, per una banda, parla de cultura clàssica i, per l'altra, d'història local.
- El registre literari és senzill.
- Gran admiració pels poetes noucentistes (una poesia ben escrita amb una llengua depuradora que segueix una normativa amb riquesa semàntica).
- Parla dels sentiments, però no dels propis.
- Quan parla dels genocidis, no cau mai en parlar de l'horror ni la crueltat; no descriu situacions violentes, sinó com es comporten els personatges davant d'aquestes, i els lectors dedueixen la resta.
Procés d'Elaboració de l'Obra (1993)
La va iniciar a finals de l'any 93, molt impressionada per la guerra de Iugoslàvia. Llavors, escriu aquesta història que li explica una persona propera la qual havia estat en un camp de concentració, i el llibre es basa en aquesta història. Crea una sèrie de personatges els quals representen el mal (nazis) i el bé (les víctimes jueves i gitanes). Hi ha un camp de Tres Rius i un lutier que focalitza la novel·la. Qui té poder (els nazis) no té dignitat, i les víctimes (jueus) en tenen un gran sentit i també es troben en superioritat moral. En el camp conviuen el més terrible i el més sublim. Dintre de tot l'horror, les víctimes tenen entre elles tendresa i humilitat. Per escriure la novel·la es va documentar molt, no només històricament, sinó també musicalment, especialment en com es construeix un violí Stradivarius. Apareix un personatge real basat en un alemany anomenat Schindler. Escriu l'obra d'una tirada, s'obsessiona. La comença i l'acaba sense parèntesis. També es documenta sobre la cultura jueva.
Argument i Estructura
El Violí d’Auschwitz narra la història d’un luthier jueu confinat al camp d’extermini d’Auschwitz durant els darrers anys de la Segona Guerra Mundial. Originari de Cracòvia, el luthier Daniel sobreviu a l’infern del camp treballant de fuster. Un comandant nazi, amant de la música, li proposa una prova terrible: haurà de construir un violí de sonoritat perfecta en un temps limitat, si vol salvar la seva vida i la d’un violinista, també presoner, que ha de tocar l’instrument acabat.
Malgrat les condicions infrahumanes en què treballa, Daniel aconsegueix, gràcies a la passió pel seu ofici de violer, d’acomplir el termini de lliurament del violí i superar la juguesca sinistra que s’ha empescat el comandant.
El primer capítol evoca com Climent va conèixer la neboda de Daniel, hereva del violí. La resta de capítols expliquen l’experiència de Daniel al camp de concentració: el record plàcid del temps passat, les primeres mesures repressives al gueto, els càstigs a què eren sotmesos els presoners i, sobretot, l’acurada construcció del violí. La segona part del penúltim capítol combina el record de l’experiència viscuda al camp de concentració, vist des del punt de vista del violinista, i els fets que seguiran al concert en què es posa a prova l’instrument musical construït per Daniel. El darrer capítol reprèn el fil temporal del primer i conta com el violinista retroba la neboda del violer. Dedicada a les víctimes del genocidi nazi, la paràbola del luthier reflecteix la capacitat de supervivència humana i el triomf de l’art per damunt de la barbàrie sistemàtica perpetrada pel feixisme alemany.