Vinyes verdes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,93 KB

Josep Maria de Sagarra
Escritor catalán
Nació el 5 de mayo de 1894 en Barcelona en una familia aristocrática. Cursó estudios de Derecho y comenzó su carrera diplomática, que abandonó para dedicarse a la literatura. Su poesía expone su intimidad Primer llibre de poemes (Primer libro de poemas, 1914), Cançons de rem i vela (Canciones de remo y vela, 1923), Cançons de totes les hores (Canciones de todas las horas, 1925)- o glosa con gran vigor mitos colectivos: El mal caçador (El mal cazador, 1916), El comte Arnau (El conde Arnau, 1928), El poema de Montserrat (1956). Sus obras dramáticas más destacadas son: L´hostal de la Glòria (El hostal de la Gloria, 1931), El café de la Marina (1933, L´hereu i la forastera (El heredero y la forastera, 1949). En prosa escribió El prestigi dels morts (El prestigio de los muertos, 1946), Ocells i llops (Pájaros y lobos, 1948) y Vida privada (1932). También escribió sus Memorias (1954). Su obra poética ha sido musicada por intérpretes como Lluís Llach, Ramon Muntaner, Ovidi Montllor , Serrat y Celdoni Fonoll entre otros. Falleció el 27 de septiembre de 1961.

En aquest poema trobem una estructura repetitiva dels primers versos de cada estrofa, i circularitat del primer i el darrer vers, evidenciant el gènere que treballa l’autor: la cançó.
Ens presenta un paisatge bucòlic, harmònic i estable amb vinyes verde (on Segarra intenta transmetre les seves textures pictòriques). Tot el poema és concebut com un quadre. D’entrada hi ha una amplificacióm o repetició del adjectiu (el color verd, que no deixa de sortir, color el qual predomina en el paisatge). El verd és un símbol de juventut, alegria, i en el món del camp significa una época productiva.
Segarra mostra l’equilibri entre una visió romàntica (improductiva) de la natura i una visió planiana, pel broc gros (productiva).
Segarra utilitza un llenguatge massa figuratiu a vegades, amb una métrica decididament personal.
En Vinyes Verdes Vora el Mar apareix molt el recurs de l’elisió. Aquests és la supressió en la pronúncia d’una de les vocals en contacte dins un mateix vers, bé perquè són dues vocals neutres o bé perquè la a o la e àtones són absorbides per una vocal tònica o una i o u àtones (vinyes verdes vora el mar).
També trobem al·literacions, o repeticions de fonemes, anomenats eufónics ja que són agradables a l’oïda (Vinyes verdes vora al mar)
Trobem la repetició freqüènt del adjecctiu verd i una enumeració curta (dins del cep s’adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d’or, aigua, penyal i basarda…).
Hi han varies personificación que són les següents: el vent no remuga, la fulla poruga, la terra lluenta, vinyes que dieu adéu, s’adorm la tarda i verd suau.


Vinyes verdes vora el mar Raïm i cep retallat
(Josep Maria de Sagarra - Lluís Llach) damunt la terra lluenta;
Vinyes verdes vora el mar, vinyes verdes, soledat.
ara que el vent no remuga, Vinyes que dieu adéu
us feu més verdes i encar al llagut i a la gavina,
teniu la fulla poruga, i al fi serrellet de neu
vinyes verdes vora el mar. que ara neix i que ara fina…
Vinyes verdes del coster, Vinyes que dieu adéu!
sou més fines que la userda. Vinyes verdes del meu cor…
Verd vora el blau mariner, Dins del cep s’adorm la tarda,
vinyes amb la fruita verda, raïm negre, pàmpol d’or,
vinyes verdes del coster. aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes, dolç repòs, Vinyes verdes del meu cor…
vora la vela que passa; Vinyes verdes vora el mar,
cap al mar vincleu el cos verdes a punta de dia,
sense decantar-vos massa, verd suau cap al tard…
vinyes verdes, dolç repòs. Feu-nos sempre companyia,
Vinyes verdes, soledat vinyes verdes vora el mar!
del verd en l’hora calenta.

Entradas relacionadas: