La Villa Capra i el Tempietto de Bramante: Obres mestres

La Villa Capra (La Rotonda) d'Andrea Palladio

La Villa Capra, realitzada entre el 1552 i el 1553 per Andrea Pietro della Gondola, conegut com a Palladio, està situada dalt d’un petit turó enmig del camp, a Vicenza. Va ser construïda per al poderós clergue Marius Capra Gabrielis, el nom del qual consta escrit als frisos dels quatre pòrtics.

El Renaixement representa un retorn a les cases de camp, allunyades de les ciutats, que havien desaparegut des de la caiguda de l’Imperi Romà. Com va dir el mateix Palladio en el seu tractat Els quatre llibres d’arquitectura, les vil·les rurals constituïen un tipus de construcció diferent i necessari: “Encara que és molt escaient per a un cavaller tenir una casa a la ciutat (...) el més gran rendiment i plaer li proporcionarà la seva casa de camp, on gaudirà veient com la terra augmenta la seva riquesa o passejant a peu o amb cavall, i on conservarà el cos fort i sa, i la ment reposarà de les fatigues ciutadanes, ja sigui amb quietud, dedicant-se a l'estudi o contemplant la natura”.

Característiques arquitectòniques

La pèrdua de l’hegemonia comercial de Venècia a l’Orient va provocar la tendència entre els ciutadans més rics d’anar a viure a residències de camp. Palladio va saber, millor que ningú, transferir els elements de l’arquitectura dels temples clàssics a edificacions civils d’ús privat. La casa, feta de pedra i marbre, és coneguda popularment com La Rotonda a causa de la sala circular central, coberta amb la gran cúpula semiesfèrica.

• Simetria: Presenta un perfil idèntic a totes quatre façanes.
• Estructura: Cada façana s’articula a partir d’unes pronunciades escalinates que duen a un pòrtic de sis columnes d’ordre jònic.
• Planta: Accentua la simetria en forma de creu grega.

El Tempietto de Bramante a San Pietro in Montorio

L’església votiva de San Pietro in Montorio es va construir el 1502 per ordre del papa Juli II. Tots els grans artistes contemporanis (Miquel Àngel, Bramante i Rafael) participaren en la concepció de la basílica de Sant Pere del Vaticà, però San Pietro serví a Bramante com a assaig del que hauria de ser la gran obra del cristianisme.

L'ideal renaixentista i la forma circular

Seguint l’ideal renaixentista, Bramante recupera la tipologia circular (thólos) que, iniciada en l’època grega, va ser reformulada posteriorment en l’època romana. La forma circular del temple obeeix a la creença neoplatònica, implantada pel filòsof Marsilio Ficino, que afirmà que a Déu, com a “ment còsmica”, li corresponia la forma esfèrica, la més perfecta.

Elements constructius

L'edifici està realitzat amb pedra i marbre a la base i el capitell de les columnes, i amb granit al fust. Empra tant el sistema arquitravat, en la part inferior, com el voltat, a la superior:

• Columnes: Setze columnes d’ordre toscà s’alcen damunt d’un sòcol esglaonat.
• Cúpula: El tambor suporta la cúpula nervada de mitja esfera coronada per una llanterna.
• Simbolisme: El fris està decorat amb motius de la litúrgia cristiana i instruments del martiri de Sant Pere.

A més de la funció commemorativa, la seva execució serví a Bramante per investigar noves formes arquitectòniques dins els paràmetres clàssics, esdevenint un model a seguir durant tot el Cinquecento.