Els vikings a la Península Ibèrica i l'era de la navegació

Innovacions nàutiques a l'època de l'Islam

A l’època d’esplendor de l’Islam es van introduir tot un seguit d’innovacions que van permetre revolucionar les tècniques de navegació del moment. Els vaixells, molt veloços, s’impulsaven amb veles llatines (triangulars), que tenien la particularitat de fer avançar el vaixell encara que els vents no fossin favorables. També van introduir la brúixola, un instrument que van aprendre a utilitzar dels xinesos. L’astrolabi va ser també un instrument molt important per a la navegació, ja que permet saber la latitud mesurant la distància que separa els astres de l’horitzó.

Com se’ls descrivia a les cròniques?

Els vikings, sorgissin d'on sorgissin i fos quina fos la seva religió, a les cròniques sempre se’ls tracta amb molta por. Tot deriva del testimoni dels habitants que els havien vist en els ports on havien estat o s’havien refugiat.

Qui eren els vikings?

Viking en escandinau vol dir “els de la badia”. Aquest va ser el nom que varen rebre els habitants de les primeres costes que varen ser atacades per ells. També se’ls anomena “reis del mar”, perquè la mar i les vies d'aigua van ser els seus grans aliats.

Per què van decidir expandir-se?

La crisi de l’Imperi Franc (a qui des del 830 li va ser difícil contenir els atacs) va deixar les costes normandes sense massa protecció. Així, des del 840, els raids es van intensificar en nombre i duresa.

Com eren els seus atacs?

En els primers anys, els atacs eren de 20 o 30 naus; després van passar a ser flotes que arribaven a 200 vaixells i, per tant, a milers d’homes.

Quins eren els seus valors i rituals?

Entre els seus rituals destaca la mort del cap del clan o bondi: una festa de foc i alcohol on es cremava el cos del difunt amb part dels seus béns, ofrenes d’animals i una esclava viva, prèviament embriagada perquè el dolor no la desesperés.

Arribada a la Península Ibèrica

El primer pas dels vikings per la Península Ibèrica va ser a Astúries l’any 842. Van desembarcar a Gijón i, al cap de pocs dies, a la Corunya (que llavors era Clunia), la qual van cremar gairebé sencera. Sembla que des de la darreria del segle VIII, les costes gallegues ja havien rebut algunes visites nòrdiques, però llavors els vikings hi anaven principalment a traficar amb esclaus.

La gran derrota vikinga a l'Al-Andalus

Ells van voler arribar fins a Còrdova, però es varen assabentar que el curs del riu no els deixaria pas; així que varen canviar les naus per cavalls. Tanmateix, a Còrdova ja s’estaven organitzant: les notícies havien arribat i es preparava un gran exèrcit per rebre'ls.

L'atac a l'Ebre i la captura del rei de Navarra

Els vikings van protagonitzar part de les anomenades segones invasions, que van tenir lloc a Europa entre els segles VIII i XI. La Península Ibèrica no va restar al marge d'aquests atacs; gairebé tot el litoral peninsular i les Illes Balears en foren víctimes. Sembla que l'any 859 un estol de naus vikingues va entrar per l'Ebre des de la desembocadura.

Navegant riu amunt, van entrar després en un dels seus afluents, l'Aragó, i posteriorment a l'Arga. Ja en terres navarreses, van arribar a conquerir Pamplona, on van fer presoner el rei de Navarra, García I Íñiguez, a qui van alliberar després d'aconseguir un bon rescat. Si fa no fa, és això el que s'explica al respecte en tots els textos i vestigis que s'han pogut copsar d'aquesta incursió per l'Ebre.

Quan va acabar l’era vikinga?

Després de l’Ebre, el mateix any 860, els normands van saquejar les Balears i van passar per Empúries en una aturada breu. Anaven cap a la Provença, on van desembarcar a la Camarga, i cap a les costes italianes, on van prendre Pisa i Fiesole. Sicília també va patir els efectes dels vikings. Més enllà, l'Adriàtica ja era seva: hi havien accedit a través dels rius de l’interior d’Europa. Un cop a la mar, havien vorejat l’Egea arribant fins a la mar Negra. Ja coneixien totes les aigües de la Mediterrània. Tanmateix, el poder del nord no tardaria a minvar: durant tot el segle X, les conquestes vikingues van quedar frenades; els grans moments d’expansió ja havien passat.