La vida a la Roma antiga

Les més treballades eren amb lloses ben anivellades amb la superfície i varies capes per sota. —> Stratae viae

Si en lloc de lloses la via estava construïda per còdols i pedres desiguals —> Glarea strata/ silice strata

Via Àpia: es va començar a construir amb Api Claudi el cec al poder.

Via Augusta: d’Octavi August ja que va ser qui la va reparar.

Els ponts: Com els romans al construir les vies intentaven seguir el desplaçament més recte i curt possible, els hi obligava a travessa rius i barrancs, pel que van necessitar construir ponts. 

Pont d’Alcántara / Pont de Mèrida

El transport naval: El transport marítim permetia portar grans mercaderies a llocs més llunyans amb un cost més baix que el transport terrestre. Els  vaixells destinats al comerç eren molt grans. 

Les mercaderies s’havien de descarregar a la desembocadura del riu Tíber, a Òstia, i des d’allà eren transportades a Roma. És per això que el port d’Òstia es va convertir en un port molt important i actiu.

Vehicles per persones:

Lleugers: raeda, essedum, cisium

De luxe: carpentum, de dues rodes o la carruca

A dins de la ciutat només es podía circular amb carros tirats per cavalls de nit, de dia estava prohibit. El mitjà de transport més utilitzat a les ciutats era la llitera transportada per esclaus. 

Vehicles per mercaderies o càrregues:

Carros més pesats generalment tirats per bous.

Altres carros tipicament romans:Les bigues tirades per dos cavalls, Les quadrigues tirades per quatre cavalls, s’utilitzaven al circ per les famoses curses de carros.

Els que tenien més drets tenien la ciutadania romana i es regien pel dret romà. Entre les obligacions hi havia pagar impostos, servir a l’excèrcit (només homes) i censar-se.

Després estaven els qui tenien la ciutadania llatina que es regien pel dret llatí. Era un pas intermitg entre la ciutadania romana total i la peregrina. Tenien dret a posseeir terres, fer contractes i casar-se amb ciutadans romans. Pero no tenía dret a asistir a assamblees del poble, ni servir a mes legions…

Per últim estaven els que no tenien cap dret reconegut dins l’estructura social i política de roma. La ciutadania peregrina.

-Les colònies eren ciutats fundades per ciutadans romans als territoris conquerits. 

Tenien els mateixos drets de la ciutadania romana tot hi que havia alguns pobles de la ciutadania llatina.

Els Espais públics i els edificis

-Muralles: defensa de la ciutat,formada per dos murs paral.lels de grans carrers entremig es posava uns farciment. lobjectiu es defensar la ciutat

-Fòrum: Gran plaça porticada situada a l'encreuament del cardo maximus i el decumanus. Al voltant hi havia els principals edificis publics

-Cùria: Edifici on es reunia el senat i diverse assamblees ciutadanes. el fundador va ser Tul.li Hostili per aixó revia el nom de Curia Hostili.

-Basílica: Edifici on es reuneixen els comerciants i celebraven els judicis. Planta amb 3 o 5 naus separades per columnes.4 grans basíliques:porcia, maxencia, l’Emilia i júlia acabada per August. 

- Columnes: monuments per conmemorar slgun fet històric o personatge important,

Aqueducte: per portar tota l'aigua que consumien el sromans es van construir aqueductes. llargs canals de msó que estaven construits a les muntanyes. 

-Arcs de triomf: Per les ciutats on hi havia aigua,el primer va ser Aqua Appia després d’uns anys es construeixen 11.

Política Local

Estava en mans d’un seguit de magistratures.

-Els carrers Vigència d’un any.

-S'escullen anualment per sufragi entre els ciutadans.

-Eren magistratures col·legiada hi havia dos magistrats de cada càrrec dos Castors, dos regidors, dos dummvirus.

-Els magistrats tenen dret de veto sobre les decisions del Seu col.lega (avegades).

-Només eren Magistrats els ciutadans més adinerats, ya que habían de organizar jocs i molt res altres coses beneficencia municipal que pagaven els amb seu patrimonio. 

Cursus Honorum Municipal

-Qüestor: s'encarregaven de recaptar impostos.

-Edils: s’encarregaven de la seguretat pública i d’imposar sancions.

-Duumvirs i quattuorvirs: s'encarregaven de elaborar el cens dels ciutadans, designar els jutges, d'administrar les finances municipals i fer complir els preceptes religiosos a la ciutat.

En diferents municipis hi havien cúries o senat local: els seus membres s'escullen cada 5 anys entre els ciutadans que haguessin exercit alguna magistratura local. Per altre bande les magistratures religiós importants en el servei augustal.