La vida política i l'alternança de poder a Espanya

La vida política i l'alternança de poder

Els partits dinàstics

Cánovas va transformar el partit alfonsí que durant el Sexenni havia defensat la restauració monàrquica, en el partit LIBERAL CONSERVADOR, que aglutinava als grups polítics més conservadors i que va acabar sent anomenat PARTIDO CONSERVADOR.

El seu projecte bipartidista necessitava un altre partit de caràcter més progressista, l'anomenada ESQUEERA DINÀSTICA, i ell mateix va proposar la formació a Sagasta, que aglutinava progressistes, unionistes i alguns republicans moderats en el PARTIDO LIBERAL FUSIONISTA, o simplement PARTIDO LIBERAL.

Conservadors i Liberals coincidien ideològicament en les qüestions fonamentals, però diferien en alguns aspectes i assumien papers complementaris.

CONSERVADORS I LIBERALS:
- Partits de minories amb bases socials que es nodrien de les èlits econòmiques i de la classe mitjana benestant.
- Defensaven la monarquia, la constitució, la propietat privada i un Estat unitari, liberal i centralista.

CONSERVADORS:
- Immobilisme
- Sufragi censatari
- Defensa de l'església i ordre social

LIBERALS:
- Sufragi Universal masculí
- Reformisme social més progressista i laic.

L'actuació d'aquests dos partits no diferia gaire, ja que hi havia un acord tàcit de no promulgar cap llei que forcés a l'altre partit a derogar-la quan tornés al poder. L'alternança regular en el poder entre aquestes dues opcions dinàstiques tenia com a objectiu assegurar l'estabilitat institucional. El torn de partits estava garantit perquè invertia els termes propis del sistema parlamentari. Quan el partir del govern tenia un procés de desgast polític i perdia la confiança de les corts, el monarca cridava al cap de partit de l'oposició a formar govern. Aquest convocava les eleccions amb la finalitat d'aconseguir el nombre de diputats necessaris per obtenir majoria parlamentària.

Els conservadors catalans:
- Duran i Bas
- Ferrer i Vidal
- Girona
- Mañé i Flaquer
- S'oposaven a la tolerància de cultes i defensaven la política centralitzadora.

Els liberals catalans:
- Balaguer
- Rius i Taulet
- Defensaven el reformisme polític, llibertats individuals, menys influència Església...

Falsejament electoral i caciquisme

El sistema de torn pacífic es va mantenir durant més de vint anys gràcies a la corrupció electoral i a la utilització de la influència i del poder econòmic de determinats individus sobre la societat (cacics). El caciquisme va ser un fenomen que es va produir a totes les regions d'Espanya però on va assolir més importància va ser Andalusia, Galícia i Castella.

El falsejament va constituir una pràctica habitual a totes les eleccions i es va aconseguir per mitjà del restabliment del sufragi censatari, el pes electoral més gran dels districtes rurals, davant dels urbans i gràcies a les trampes electorals. El triomf del partit que convocava les eleccions perquè havia estat requerit per formar govern era convingut prèviament i s'aconseguia per mitjà del falsejament de vots. Els cacics eren persones notables prodecents del medi rural sovint rics propietaris que donaven feina als jornalers i tenien una gran influència en la vida local, social i política. També eren advocats, professionals, funcionaris. Així doncs els cacis orientaven la direcció del vot i agraïen la fidelitat electoral i discriminaven els qui no respectaven els seus interessos. Aquests manipulaven les eleccions d'acord amb les autoritats, sobretot els governadors civils. EL CONJUNT DE TRAMPES QUE AJUDAVA ACONSEGUIR EL FALSEJAMENT SISTEMÀTIC DELS RESULTATS ELECTORALS ÉS EL QUE ES CONEIX COM A TUPINADA. Per aconseguir la elecció del candidat no es dubtava a manipular el cens incloent-hi persones mortes o evitant que persones vives votessin, la compra de vots, la coacció, la violència.

El desenvolupament del torn de partits

Al llarg del període que va transcórrer entre els anys 1876 i 1898 el torn va funcionar amb regularitat. 6 eleccions les van guanyar els conservadors 4 eleccions les van guanyar els liberals La primera crisi del sistema es va produir de resultes de la crisi de 1898 que va erosionar els polítics i els partits dinàstics. 1875-1881 El Partido Conservador resta al poder 1881-1883 El partit de Sagasta es forma i introdueix el Sufragi Universal Masculí 1884-1885 El partit de Cánovas torna al poder però amb el temor d'una possible desestabilització del sistema polític després de la mort d'Alfons XII va impulsar l'acord entre conservadors i liberals, El Pacte del Pardo, amb la finalitat de donar suport a la regència de Maria Cristina i garantir la continuïtat de la monarquia davant les pressions dels carlins i republicans. 1885-1890 va governar el Partido Liberal (govern llarg de Sagasta) que va impulsar una obra reformista : - Llei d'assossiació que va permetre que entressin en joc forces polítiques opositores - Abolició de l'esclavitud - Judicis amb jurat - Codi civil, reforma hisenda i exèrcit - Sufragi Universal Masculí (que va quedar desvirtuat pels mecanismes de frau i corrupció) 1890-1892 El partido Conservador 1892-1895 El Paritdo Liberal 1895-1897 El Partido Conservador (Cánovas assassinat) El personalisme va deteriorar els partits, que depenien excessivament dels seus líders i es van descomposar ambdós.