La vida dels mariners en les grans travessies atlantiques

la segona revolució industrial
1880-1914: van apareixer i es van desenvolupar noves fontsd'energia, i la dinamo industrial v permetre produir electricitat en centrals hidroelectriques, mentres que el traslllat del corrent el feien l'alternador i el transformador. Lelectricitat va aconseguir moltes aplicacions a la indústria per la força motriu de les maquines , en els transforts com el ferrocarril el tramvia..., en els sistemes de comunicació com el telèfon el telèfraf la radio,etc. En l'oci com el fonògraf cinematograf,etc i també la il·luminació.
Als Estats Units es va començar a extreure petroli i la invenció del motor d'explosió va fer possible l'utilització del combustible als automòbils.
Tambè es van desenvolupar nous sectors industrials , com la quìmica en els tints , els medicament, la metalurgia de l'alumini  la fabricació de automobils i l'aeronautica i es va continuar desenvolupant les indùstries tradicionals: el tèxtil , la siderúrgia la mineria del carbó. L'enorme salt tecnològic es va deure a l'Unió entre la recerca científica i la indùstria per mitja de grans laboratoris finançats per empreses industrials per l'estat o per funcionaris. I els descobriments científics es van aplica molt rapid a la vida quotidiana : com la bombeta la aspiradora , una radio un mobil.
de la guerra de moviments a les trinxeres: esclat de la guerra -> la iniciativa de l'ofensiva la va tenir Alemanya, que va llançar un ràpic atac amb una tàctica de GUERRA LLAMPEC (guerra de moviments), la estrategia alemana consistia en un atac fulminant a França,  per aconseguir la seva rencició i dedicar-se després al front oriental -> a inicis del Setembre els alemanys son a prop de París pero l'exèrxit francès van aturar l'avenç alemany a la primera batalla del marme. --> els russos no van resistir l'atac dels imperis contrals (batalla de tannemberg i els alemanys entren en territori rus, comandats per hindemberg  ocupant polònia i lituània. --> guerra de posicions o de trinxeres : estabilització d'uns llargs fronts a Occident i a Orient, amb mínims avenços i retrocessos d'un i altre bàndol.