La vida dels mariners en les grans travessies atlantiques

temA 6

EL CONCEPTE D’HOME EN EL CRISTIANISME El Cristianisme és la primera religió universalista d’Occident. A diferència dels déus grecs i romans, o del
Jahvé jueu, que eren divinitats locals, de cada ciutat o de cada país, Crist porta una missatge per a tots els homes. Es tracta, doncs, d’un pas de gegant a l’hora de concebre la idea de igualtat que es basa en què tots els humans són fills d’un mateix Pare per sobre de les seves diferències (econòmiques, culturals, de raça i sexe, etc.). El cristianisme aporta tres elements centrals al concepte d’home:
1.- Legitima la idea de igualtat, perquè considera tots els homes fills d’un mateix Pare celestial. Fins i tot les dones, tradicionalment marginades a Grècia (i no tant a Roma) troben un nou accés a la dignitat en la mesura que els cristians, a partir del segle IV comencen a donar culte a María com a “mare de Déu”. 2.- Desenvolupa la idea de dignitat humana, perquè en afirmar que l’home està fet a imatge i semblança de Déu fa que tots els humans puguin reivindicar-se com a “mereixedors de respecte”. 3.- Proposa una nova concepció del temps dins la qual té sentit el “progrés”; mentre que per als grecs el temps era cíclic (com el de les collites) i, per tant, no hi havia canvi sinó “etern retorn”, en canvi, per als cristians el temps és lineal: és com la sageta que ve d’un origen (la Creació, l’alfa) i que assolirà el seu final . Això significa que en el cristianisme esdevé possible la concepció d’una perspectiva històrica en què el futur pot ser diferent (i millor) que el passat. FILOSOFIA I CIUTADANIA Unitat 6 Antropologia filósòfica 6 EL CONCEPTE D’HOME EN LA MODERNITAT La Modernitat és un període que comença aproximadament al Segle XVII quan la filosofia tracta d’explicar l’home des de si mateix, intentant que les respostes siguin fruit de la Raó (universal i necessària) i no de la fe. S’acostuma a considerar que la modernitat s’inicia quan Descartes al “Discurs del Mètode” proclama “Jo penso, ergo jo sóc”, posant el pensament per sobre de la creença com a fonament de la identitat humana. Al Segle de les Llums, l’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert desenvoluparà aquest programa. Molt en resum la modernitat aporta també tres idees bàsiques al nostre concepte d’home: 1.- La idea de progrés vinculada a la tècnica, desenvolupant una idea que tenia una antiga arrel cristiana, la Modernitat creu que els humans progressem i tenim dret a un progrés infinit no només des del punt de vista material sinó també en dignitat moral (el progrés moral s’expressa en els drets humans). L’eina de progrés és la ciència i la tècnica basades en un mètode quantitatiu que ofereix resultats exacte, concrets i mesurables. Aquesta idea de progrés infinit i sense límits començà a entrar en crisi després de la 2ª Guerra Mundial com a conseqüència de la bomba atòmica i del creixement del pensament ecologista que reivindica la “sostenibilitat”. 2.- L’autonomia moral, per a la modernitat el progrés significa que ha de ser cada humà en particular qui sigui lliure i responsable d’ell mateix, sense poder subordinar la seva llibertat a cap religió, tradició, etc. L’autonomia moral és el fonament dels drets humans universals i la conseqüència de la llibertat política. 3.- L’extensió de la societat de masses (o informacional), per a la modernitat el subjecte moral és autònom, però el subjecte social està constituït per “masses”, grans grups socials majoritàriament urbans que actuen, consumeixen, s’emocionen i treballen en forma de col·lectiu. La ciutat moderna (megalopolis) és un espai de vida de milions d’individus que no sempre actuen en forma racional i ecològica. La màxima interconnectivitat pot anar, però, vinculada a una gran pobresa emocional i a una desvinculació dels individus envers la seva cultura. L’extensió de la informació (energia que la societat necessita fins i tot més que el petroli o que l’electricitat) crea societats que van més enllà de les fronteres físiques dels Estats i de les cultures nacionals. A finals del Segle XXX, la humanitat estava constituïda per 6.000 milions d’individus i això planteja greus problemes sobre la seva possibilitat de

supervivència en un medi cada cop més degradat per la contaminació atmosfèrica i l’empobriment dels recursos. EL DEBAT ACTUAL 1.MATERIALISME REDUCCIONISTA Aquesta teoria defensa que existeix una identitat ment-

Cervell

Tots els fenòmens psíquics o mentals són reduïbles a fenòmens fisiològics. Per tant, allò anomenat ment no és altra cosa que el conjunt de processos neuronals que produeix el cervell. Aquesta és la postura de les modernes neurociències, dintre la Psicologia actual. 2. EMERGENTISME Defensa que ment i cervell interactuen, però són completament diferents. Els fenòmens mentals són resultat de determinats processos del cervell, però no s’hi confonen: són una propietat emergent del cervell. Això vol dir que allò produït per la ment emergeix del cervell, però és un producte no reduïble exclusivament a processos cerebrals. Aquesta teoria és monista Aquesta teoria és dualista