La vida dels mariners en les grans travessies atlantiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,13 KB

El Renaixement cultural 

El creixement i l'auge de les ciutats va propiciar un desig de més il·lustració entre alguns nobles, que en aquesta època portaven una vida ociosa i cortesana als seus palaus de les ciutats.

Però l'augment d'instrucció es va produir, sobretot, entre els burgesos de la ciutat, que es dedicaven als negocis, s'encarregaven del govern municipal i desitjaven tenir coneixements sobre escriptura, aritmètica, dret, geografia, etcètera.

L'augment del nombre de persones que sabien llegir i escriure i que adquirien cultura va originar un increment de les obres literàries, de les cròniques històriques i dels tractats filósòfics. També es van difondre els tractats de geometria o arquitectura, que van servir d'inspiració per a moltes de les noves construccions.

El llatí, que el poble ja no entenia, va anar quedant com la llengua religiosa, científica o jurídica, i en el Segle XII va començar la producció literària en les llengües ROMàniques (català-valencíà, italià, francés, castellà...).

LA LITERATURA EN LES LLENGÜES ROMÀNIQUES 

La proximitat entre la llengua parlada i la llengua escrita va afavorir el ressorgiment cultural. Les obres literàries en llengües ROMàniques, aquelles pròpies de cada país, com ara El decameró, de Boccaccio, en italià; Lo Somni, de Bernat Metge, en la nostra llengua; o el Libro de Buen Amor, de l'Arcipreste de Hita, en castellà, són alguns dels llibres destacats del Segle XIV.

B. El naixement de les universitats 

La necessitat d'obtenir coneixements va potenciar el desenvolupament d'escoles, sobretot episcopals (dependents dels bisbes) i urbanes (controlades pels governs de les ciutats).

Però el desig de professors i estudiants d'ensenyar i aprendre més lliurement, sense el control de les autoritats religioses o municipals, va donar lloc a la formació de corporacions independents de professors i alumnes anomenades universitats.

Tanmateix, moltes universitats es van fundar també sota la protecció dels monarques o de la mateixa Església, que pretenien atorgar prestigi a ciutats i regnes amb la creació d'aquestes institucions, les quals atreien els millors pensadors i científics.

C. Els estudis universitaris

En les universitats s'ensenyaven els anomenats sabers clàssics: el trívium (gramàtica, retòrica i dialèctica) i el quadrívium (geometria, aritmètica, música i astronomia). A més a més, s'hi van desenvolupar els estudis de medicina, dret, art, poètica i teologia.

Els estudis universitaris eren llargs i cars. La gent benestant era qui es dedicava a estudiar, malgrat que també es van fundar institucions benèfiques per a ajudar els estudiants.

L'ENSENYAMENT EN EL Segle XIII

Heus ací tots els instruments necessaris per als clergues (professors): els llibres, un pupitre, una làmpada de sèu i un canelobre, (...) tinta, una ploma, una plomada i un regle, una taula, una cadira, una pissarra i guix (...).

Jean de Garlande: Diccionari del mestre parisenc, Segle XIII


D. Una nova religiositat

La vida urbana, l'augment de l'educació i el contrast de classes socials que es produïa en la ciutat van plantejar noves necessitats religioses.

L'Església tenia dues missions: donar resposta a una població molt més educada que llegia i es formulava preguntes, i oferir ajuda als més desfavorits, cada vegada més nombrosos en les ciutats.

A més a més, a partir del Segle XII, el papa de Roma s'havia convertit en un poder, no tan sols religiós, sinó també polític, que disputava la primacia de l'emperador mateix.

L'Església volia mostrar, a través d'edificis enormes i de belles obres d'art, el seu poder i la seua superioritat i a més a més reflectir-hi el regne dels cels, que era promés als bons cristians.

Això es va plasmar, sobretot, en les ciutats, el nou centre del poder econòmic i polític, construint-hi grans catedrals decorades amb retaules, escultures i pintures.

ELS ORDRES RELIGIOSOS MEDICANTS

Els ordes religiosos que van aparéixer en aquesta època, com ja saps, ho van fer per a donar resposta a la misèria i als conflictes socials de la nova societat urbana (franciscans) o per a mantenir la religiositat als medis urbans (dominics, dedicats a l'ensenyament).

Entradas relacionadas: