Victor, Genie i Helen Keller: Anàlisi dels nens salvatges

Victor i Genie: Diferències i similituds

Diferències entre Genie i Victor

La Genie tenia una família amb la qual es va criar i amb qui, fins i tot, va arribar a parlar. No obstant això, la van tancar en una habitació on només disposava d’una gàbia per dormir, d’un orinal per assentar-se i d’aliments per a nadons. Va romandre així durant 13 anys a causa d’un suposat trastorn mental informat per un metge. El que la família realment no sabia és que aquest estat era causat pel maltractament que el seu pare exercia sobre ella i sobre la seva mare.

En canvi, en Víctor no parlava ni tenia cap mena de relació amb ningú, ja que ell no s’havia criat en una família; per la qual cosa, el van trobar en un bosc fent vida d’animal.

Similituds: El fenomen dels nens salvatges

Eren dos nens als quals se'ls va assignar el nom de "nens salvatges", atès que el seu comportament era similar al dels animals no domesticats. A més, tots dos van ser maltractats i, posteriorment, tractats amb teràpies psicològiques amb la finalitat que parlessin i fessin tasques per ells mateixos, encara que en ambdós casos va ser un intent fallit.

Victor i Helen Keller: Dos camins d'aprenentatge

Diferències: L'aïllament sensorial vs. social

La Helen Keller era sordcega a causa d’una malaltia, tot i que, quan va ser adulta, va aconseguir ser activista, escriptora i professora. En canvi, en Víctor no patia cap malaltia física inicial. La principal diferència entre els dos casos és que la Helen sí que va arribar a ser un Zoon politikon; ella estava aïllada de manera sensorial i, per tant, requeria els conceptes d'Aristòtil per integrar-se. En Víctor, per contra, estava totalment aïllat socialment en conviure al bosc, on només tenia la companyia dels animals.

Similituds: El paper dels tutors

Tant en Víctor com la Helen tenen dos doctors o instructors gràcies als quals aconsegueixen prendre consciència, però de maneres diferents. La Helen, amb l'Anna Sullivan, ho demostra en el moment de tocar l’aigua, un fet que fa que posteriorment comprengui moltes coses de les quals abans no era conscient, com ara l'existència dels seus pares (observació extreta del curtmetratge "El miracle d’Anna Sullivan"). En canvi, en Víctor, amb el seu professor Itard, aconsegueix prendre consciència a través d’una ensenyança diferent, mitjançant la qual aconsegueix desxifrar algunes paraules i, fins i tot, aprendre ell sol a escriure la paraula "llet" (observació extreta de la pel·lícula).

Opinió personal: L'ésser humà i la societat

Considero que l’humà està per sobre dels animals perquè, com diu Aristòtil, els humans tenim paraula i els animals tenen veu. A més, tenim moral perquè sabem diferenciar el bé del mal, per la qual cosa accepto la teoria del Zoon politikon.

D’altra banda, podem considerar en Víctor com un homo habilis pel fet que inventa el "porta-guix", cosa que ens dona a entendre que, des de fa anys, la humanitat ha anat evolucionant, especialment en l'àmbit de les tecnologies.

També s’ha de destacar que, encara que nosaltres heretem trets dels nostres pares, el nostre comportament i les nostres imitacions depenen de l’ambient en el qual creixem. Si estàs envoltat d’animals, no tindràs una educació humana i, per tant, prescindiràs d’un llenguatge estructurat i de la relació social necessària.