Vicent Andrés Estellés

Enviado por Ainhoa y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,15 KB

Tema 7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.Vicent Andrés Estellés (Burjassota, 1924-València, 1993) es dedicà al periodisme, la qual cosa condicionà una crónica social de la realitat. Va escriure el Llibre de Meravelles, magnífic exemple del component cívic de la seua poesía. Aquesta obra esdevingué el gran exponent de la poesía testimonial o realista i crónica impressionant dun temps, i significà la seua revelació pública.
Algunas aportacions van ser, la creació dun llenguatge nou i lús del llenguatge col·loquial. Estellés elevava el registre col·loquial valencià al nivel de llengua literaria amb lús dexpressions populars. També hi ha les referències a objectes i situacions poc poètics o clarament antipoètics i els elogis lírics de les coses quotidianes. Destaca també lampli joc eròtic i Amorós, un dels trets més cridaners del qual fou la manera crua i immediara amb què va tractar lexperiència del sexe, una manera insòlita i poc freqüent. Per altra banda, de vegades apareix filtrada per un tel de classicisme amb referències a la Roma pagana, o bé a la dignitat clàssica de lègloga. Una altra gran innovació és: la desimboltura i el tractament familiar amb el qual va saber acostar-se als clàssics i, alhora, acostar-nos-els.
Respecte als procediments, practica una poesía que no té sil·labisme, estrofisme i rima. Bona part del ritme i la musicalitat es basa en recursos morfosintàctics com lenumeració, el paral·lelismo sintàctic, lanàfora… un altre dels seus recursos són lús expressiu dels topònims, que constitueixen mots darrel tel·lúrica, i la seua loquacitat, la seua dèria per dir amb lenumeració. Finalment, la paròdia i la ironia sexerceix sobre la tradició clàssica de las èglogues o sobre els tòpics de la Renaixençaa valenciana.
En definitiva, els temes que abarca tota la seua obra son els de la mort, la miseria de la postguerra, les reflexions sobre la identitat cultural del seu poble i, sobretot, lamor, lerotismo i el sexe, amb un important exalçament del cos i desmitificació de lamor.

Entradas relacionadas: